Una quarta part de la població mundial pateix falta d'aigua extrema

Una quarta part de la població mundial viu en països amb falta d'aigua extrema. Ho diu un informe de l'Institut Global de Recursos, que apunta que es tracta de països que --cada any-- esgoten més del 80% de les seves reserves, amb Bahrain com a líder del rànquing. El mateix estudi alerta que l'escassedat d'aigua és a la base de totes les crisis que afronta actualment el món.

I és que la meitat de la població del planeta viu en països on hi ha dificultats amb l'aigua com a mínim un mes a l'any i, el 2050, aquest percentatge serà del 60%. Una situació que no té a veure només amb el sud global, ja que entre els 25 països més afectats també hi ha països europeus, com Grècia o Bèlgica.

Amb tot, les regions on la situació és pitjor són el Pròxim Orient i el nord d'Àfrica, on més del 80% de la població viu sota estrès hídric. El 2050, tots els països d'aquestes dues parts del món estaran en aquesta situació.

La demanda supera la quantitat disponible

Pel que fa a la demanda d'aigua, que s'ha duplicat des dels anys 60, l'estudi augura que haurà crescut entre un 20% i un 30% el 2050. De cara al futur, està estabilitzada als països rics, Europa i els Estats Units, però a punts com l'Àfrica subsahariana creixerà un 160% fins d'aquí unes tres dècades.

Segons la responsable de dades del programa d'aigua de l'Institut Global de Recursos, Samantha Kuzna, arreu del món, la demanda supera la quantitat d'aigua disponible: 

"Com a resultat, estem posant la salut humana, els mitjans de subsistència i la seguretat alimentària en risc. Estem vivint una crisi d'aigua i, si no hi intervenim, les dades demostren que patirem més estrès en el futur."

Una crisi també econòmica

Segons la coordinadora global del programa d'aliments i aigua de l'Institut Global de Recursos, Crystal Davis, la falta d'aigua és la crisi més urgent que viu el planeta i "no només una més de les moltes que afrontem": 

"L'aigua és al centre de totes les crisis que patim. Perquè, si no tenim prou aigua, no produïm prou menjar ni energia, no podem mantenir la població sana, els incendis s'intensifiquen, la gent emigra, sorgeixen els conflictes i la desigualtat creix."

Així, de la mateixa manera que la falta d'aigua amenaça la salut i la supervivència, també té un impacte econòmic. Ho explica Kuzna:

"Amb aquestes xifres és fàcil entendre fins a quin punt l'estrès hídric amenaça el nostre desenvolupament econòmic. L'equivalent a 70 bilions de dòlars en PIB estarà exposat a estrès hídric alt el 2050. Això equival al 31% del PIB global d'aquell any." 

La meitat d'aquest PIB amenaçat es concentra a l'Índia, Egipte, Mèxic i Turquia.

La necessitat d'actuar 

D'altra banda, l'estrès hídric afecta també la producció alimentària. El 60% de l'agricultura de regadiu del món afronta estrès hídric extrem, sobretot la canya de sucre, el blat, el blat de moro i l'arròs. Per contra, el 2050 caldrà que produïm un 56% més de calories per poder fer front al creixement previst de població: la Terra arribarà als 10.000 milions d'habitants.

Per tot això, segons els experts, no podem ignorar la falta d'aigua en els plans de futur. Segons Davis, cap crisi es pot solucionar si no s'aborda primer l'estrès hídric, cosa que no serà fàcil:

"No existeix cap solució justa i factible a les crisis globals d'avui que no inclogui canvis en la gestió i ús dels recursos d'aigua. Això requereix canvis difícils i substancials de les polítiques hídriques, requereix innovació tecnològica de qualitat, i, com que l'aigua és una qüestió transfronterera, requereix acords transnacionals que involucrin el sector públic i el privat."

En aquest sentit, la mateixa coordinadora global del programa d'aliments i aigua de l'Institut Global de Recursos insta a lluitar contra el canvi climàtic que --diu-- té un "efecte devastador i exacerbant" sobre la disponibilitat d'aigua:

"Sabem que el canvi climàtic és l'amenaça existencial més gran que afronta la humanitat, però l'estrès hídric és la seva arma més mortífera i estesa."