Una revista especialitzada en vins premia la bodega d'un restaurant imaginari
Quina rigorositat es pot atorgar als guardons gastronòmics? Aquesta pregunta se la feia el crític de vins i autor literari Robin Goldstein i per trobar-hi resposta va decidir inventar-se un restaurant amb una carta de vins i optar al premi a l'excel·lència que atorga la revista especialitzada "Wine Spectator". La sorpresa, o més aviat la confirmació de les seves sospites, va arribar quan es va assabentar que l'establiment imaginari havia rebut la menció. La revista ha al·legat en la seva defensa els esforços que va fer per posar-se en contacte amb aquest restaurant i també s'escuda en el baix nivell d'un guardó, que enguany han atorgat a gairebé 4.200 restaurants i la inscripció del qual costa ni més ni menys que 250 dòlars.
3 min
Robin Goldstein va crear una pàgina web per al restaurant, l'Osteria l'Intrepido de Milà, i va omplir la sol·licitud per optar el premi. S'hi demanava una còpia del menú, que consistia en una divertida barreja de receptes de "nouvelle cuisine" i cuina italiana, la llista de vins de reserva que posseïa i 250 dòlars.
La llista que va incloure el crític consistia en una selecció de prop de 250 vins blancs, negres i escumosos. Pel que fa als reserves, va incloure una gamma de vins italians que havien rebut una puntuació baixa en la mateixa revista durant els últims anys, entre els quals un vi de 185 euros, al qual "Wine Spectator" va fer una crítica que deia: "Inacceptable. Dolç i embafador. Fa olor d'esprai contra insectes".
Al premi s'hi van presentar 4.500 restaurants, dels quals pràcticament tots van rebre la distinció excepte 319. Entre els que eren mereixedors d'aquest distintiu hi havia l'inexistent restaurant milanès. Goldstein afirma en el seu blog que probablement és el primer restaurant imaginari que guanya un premi, però s'aventura a assegurar que és improbable que sigui la primera sol·licitud que no reflecteix de forma adequada el contingut real d'una bodega.
I és que allò que "com més car, més bo és un vi", és una premissa que no té perquè ser certa malgrat la creença general. L'artífex del parany a la revista "Wine Spectator" assegura que en un test a cegues, dos terços dels tastadors es van decantar per un vi de 12 dòlars en comptes d'un Don Perignon, que en val 150.
Les explicacions de "Wine Spectator"
L'editor de la revista especialitzada, Thomas Matthews, ha qualificat l'assumpte d'"enganyifa elaborada". En un article a la pàgina web de "Wine Spectator" assegura que la publicació va fer esforços significatius per verificar els fets. Matthews explica que hi van trucar diverses vegades i que sempre els va saltar un contestador automàtic, i que es va buscar comentaris sobre l'establiment al web sobre gastronomia Chowhoud i es va localitzar al local al mapa de Milà.
L'editor també explica que aquest premi és el més bàsic dels tres que entrega la revista i que els seus responsables no visiten els establiments que reben el guardó cada any. De fet, Matthews ha tret importància al "premi a l'excel·lència" apuntant que no ha de ser gaire difícil guanyar-lo ja que en l'última edició l'han obtingut gairebé tots els prop de 4.500 restaurants que es van presentar. De fet, només es van quedar sense menció 319 establiments.
Més enllà de la importància o no del premi, el que ha quedat clar és que aquest és una bona font d'ingressos per la revista, que cobra 250 dòlars per participar-hi, el que es tradueix en més d'un milió de dòlars. Tot i això, en les seves explicacions, Matthews assegura que aquest premi no ha estat dissenyat per generar beneficis, sinó que és un programa pensat per "reconèixer els esforços que fan els restaurants a l'hora de confeccionar la seva carta de vins".
La llista que va incloure el crític consistia en una selecció de prop de 250 vins blancs, negres i escumosos. Pel que fa als reserves, va incloure una gamma de vins italians que havien rebut una puntuació baixa en la mateixa revista durant els últims anys, entre els quals un vi de 185 euros, al qual "Wine Spectator" va fer una crítica que deia: "Inacceptable. Dolç i embafador. Fa olor d'esprai contra insectes".
Al premi s'hi van presentar 4.500 restaurants, dels quals pràcticament tots van rebre la distinció excepte 319. Entre els que eren mereixedors d'aquest distintiu hi havia l'inexistent restaurant milanès. Goldstein afirma en el seu blog que probablement és el primer restaurant imaginari que guanya un premi, però s'aventura a assegurar que és improbable que sigui la primera sol·licitud que no reflecteix de forma adequada el contingut real d'una bodega.
I és que allò que "com més car, més bo és un vi", és una premissa que no té perquè ser certa malgrat la creença general. L'artífex del parany a la revista "Wine Spectator" assegura que en un test a cegues, dos terços dels tastadors es van decantar per un vi de 12 dòlars en comptes d'un Don Perignon, que en val 150.
Les explicacions de "Wine Spectator"
L'editor de la revista especialitzada, Thomas Matthews, ha qualificat l'assumpte d'"enganyifa elaborada". En un article a la pàgina web de "Wine Spectator" assegura que la publicació va fer esforços significatius per verificar els fets. Matthews explica que hi van trucar diverses vegades i que sempre els va saltar un contestador automàtic, i que es va buscar comentaris sobre l'establiment al web sobre gastronomia Chowhoud i es va localitzar al local al mapa de Milà.
L'editor també explica que aquest premi és el més bàsic dels tres que entrega la revista i que els seus responsables no visiten els establiments que reben el guardó cada any. De fet, Matthews ha tret importància al "premi a l'excel·lència" apuntant que no ha de ser gaire difícil guanyar-lo ja que en l'última edició l'han obtingut gairebé tots els prop de 4.500 restaurants que es van presentar. De fet, només es van quedar sense menció 319 establiments.
Més enllà de la importància o no del premi, el que ha quedat clar és que aquest és una bona font d'ingressos per la revista, que cobra 250 dòlars per participar-hi, el que es tradueix en més d'un milió de dòlars. Tot i això, en les seves explicacions, Matthews assegura que aquest premi no ha estat dissenyat per generar beneficis, sinó que és un programa pensat per "reconèixer els esforços que fan els restaurants a l'hora de confeccionar la seva carta de vins".
