Una rotonda a Menorca posa en risc la declaració de patrimoni mundial de la Unesco
Unes obres a la carretera general de Menorca poden posar en perill la declaració de Menorca Talaiòtica com a Patrimoni Mundial de la Unesco. El Consell Insular vol acabar una rotonda a dos nivells a tocar de les navetes de Rafal Rubí, a Alaior, fet que ha derivat en una forta crisi institucional a l'Agència Menorca Talaiòtica.
En poc temps s'han produït tres dimissions clau: Antoni Ferrer, director de l'Agència Menorca Talaiòtica, Cipriano Marín, coordinador de la candidatura, i Mónica Luengo, assessora i la impulsora de la declaració de patrimoni mundial d'El Prado i El Retiro a Madrid.
Els responsables han denunciat que hi ha informes tècnics que han estat utilitzats de manera selectiva pel Consell Insular de Menorca, governat pel PP, per justificar la construcció del viaducte, cosa que posaria en perill la declaració de la Unesco.
Entre retrets, dimissions i discussions tècniques, l'oposició de PSOE i Més per Menorca ha demanat la dimissió del conseller de Cultura, Joan Pons Torres, acusant-lo de manipulació informativa i falta de respecte al caràcter científic del projecte. A més, els ecologistes del Grup Balear d'Ornitologia i Defensa de la Naturalesa (GOB) també apunten a interessos polítics i empresarials del PP amb els gestors i propietaris dels terrenys.
Un informe i una rotonda
El 24 de juliol passat, el Consell Insular va aprovar el projecte per reformar el tram de la carretera general de Menorca que passa a prop de les navetes de Rafal Rubí i recuperar un projecte de l'anterior mandat popular que havia quedat a mig fer durant vuit anys.
"Tenim tots els informes a favor", va dir el president del Consell, Adolfo Vilafranca, mentre el vicepresident, Simón Gornés, afirmava que "fins i tot el director de l'Agència Menorca Talaiòtica, que no és sospitós d'haver-lo col·locat nosaltres, ha informat a favor". El PP afirmava que el projecte compta amb totes les benediccions tècniques, si bé la Unesco no s'hi ha pronunciat.
L'endemà Ferrer va presentar la dimissió per l'ús que s'havia fet de la seva participació en l'informe. Ferrer, que ha declinat parlar amb 324.cat perquè encara té responsabilitat durant tres mesos a l'Agència, va participar l'any passat en un informe per pal·liar l'impacte visual del viaducte sobre el jaciment, en cas que es fes. Un informe que obviava les alternatives menys invasives que l'anterior govern havia deixat preparades.
Cal recordar que per a la declaració, el Consell Internacional dels Monuments i Llocs Històrics (ICOMOS), entitat consultora de la Unesco dirigida per Jordi Tresserras, va recomanar el 2023 a la candidatura tenir en compte el paisatge que envolta els jaciments i va avisar que aixecar-hi una rotonda malmetria el paisatge i, per tant, la declaració.
Ara, Més per Menorca denuncia que aquest informe signat el dia 26 de novembre del 2024 va ser aprovat pel Consell Científic de l'Agència Menorca Talaiòtica, que es va celebrar dia 31 de juliol del 2024, gairebé 4 mesos abans de tenir l'informe definitiu. Un informe que, per cert, va ser externalitzat a l'exdirector de l'ICOMOS, Jordi Tresserras, que va muntar una consultora i va entregar un informe que contradeia el que ell mateix deia un any abans.
"És vergonyós que un conseller de Patrimoni prioritzi una estructura de formigó a unes construccions amb 3.000 anys d'història", denúncia Esteve Barceló, coordinador general de Més per Menorca.
A la dimissió de Ferrer van seguir les de Marín i Luengo, personalitats de reconegut prestigi que formaven part del Consell Científic de l'Agència Menorca Talaiòtica. "S'ha fet una utilització incomprensible i inapropiada de les nostres funcions", recriminava en la seva carta de renúncia el coordinador de la candidatura.
Política i patrimoni
En aquest context, el ministre de Cultura, Ernest Urtasun, va enviar cartes al Govern Balear i al Consell Insular per reclamar que es garanteixi la conservació de la Menorca Talaiòtica, evitant qualsevol actuació que pugui comprometre els béns o malmetre la seva imatge internacional, en referència a les obres.
De fet, tal com recorda el coordinador de política territorial del GOB Menorca, Miquel Camps, en aquell moment la UNESCO va demanar de "retirar al més aviat possible les obres vials parcialment completades" en l'entorn de les navetes de Rafal Rubí, així com els pals i línies elèctriques en les zones paisatgístiques entre els diferents jaciments arqueològics, que tenen una influència negativa en les vistes del paisatge.
Urtasun recordava, a més, que cal una valoració per part del Centre de Patrimoni Mundial abans d'avançar.
El Consell Insular va respondre que "el ministre està intentant polititzar un afer que no és de la seva competència" al·legant que les competències de patrimoni i carreteres són del Consell, entre altres retrets cap al ministre.
Interessos econòmics i empresarials amb el PP
El Consell de Menorca justifica que l'obra és necessària perquè a l'estiu arriben molts cotxes a l'illa i per seguretat viària. De fet, ja tenen en licitació pública les obres i les constructores poden fer arribar les seves ofertes fins al 9 de setembre.
Barceló afirma, a més, que hi ha motius per "sospitar" sobre els interessos per fer aquesta obra.
Un dels principals interessats a efectuar aquestes obres, que inclouen un pont de doble nivell i previsió per a un aparcament per a autobusos, és Rafael Durán, president de Menorca Natura, Turisme i Cultura S.L., gestora del Parc Arqueològic de Rafal Rubí.
Duran va ser portaveu del PP a l'Ajuntament de Palma i va ser esquitxat pel cas Palma Arena, quan va deixar la política. També consta com a administrador de l'empresa que gestiona part del patrimoni militar de Menorca, com la Mola, i on va treballar l'actual conseller de Medi Ambient, Simón Gornés.
Un altre nom és Salvador Botella, exregidor del PP a l'Ajuntament de Maó, que és propietari d'una estació de servei que hi ha allà a la vora, segons Barceló.
No sabem si hi ha més interessos d'expansió turística a la zona, on justament hi ha un agroturisme, amb la modificació del Pla Territorial Insular que intenten tirar endavant per turistificar encara més el camp.
Per la seva banda, Camps critica que s'hi inverteixin 6,5 milions d'euros de diners públics quan aquesta obra "hauria de ser sufragada, en tot cas, pels promotors privats" i acusa el Consell d'haver projectat el pont per servir "interessos particulars".
Menorca Talaiòtica, sense personal
Durant els poc més de dos anys al capdavant de Menorca Talaiòtica, Ferrer ha desenvolupat la seva feina gairebé en solitari. L'agència, que gestiona 1,8 milions d'euros de pressupost i que hauria de potenciar l'impacte patrimonial i turístic de la declaració, no té personal.
Ferrer, qui, per cert, va guanyar la plaça en un concurs en què Gornés també va presentar-se, ha intentat que es contracti gent per dur a terme aquesta tasca, però les promeses dels consellers han quedat en foc d'encenalls. Barceló diu:
En comptes de fer feina ho tenen tot paralitzat, una agència desmantellada i inoperativa.
El director haurà de ser al seu lloc de treball fins al 31 d'octubre i en aquest temps, en principi, s'haurà de convocar un concurs per substituir-lo.
Barceló no té clar si Menorca perdrà la declaració de la Unesco, però conclou que "ells no esperen i estan jugant amb foc" i coincideix amb Camps, que avisa que aquesta és "una manera molt dolenta de començar la relació amb la Unesco".
