Una vida de pel·lícula: va ser Boris Skossyreff el primer rei d'Andorra?
Aristòcrata rus, espia, estafador, seductor i visionari. I l'any 1934, autoproclamat rei d'Andorra. Boris Skossyreff va viure com un personatge de novel·la que travessa la ficció per convertir-se en llegenda. La seva biografia és una de les més fascinants del segle XX.
El documental "Boris Skossyreff, l'estafador que va ser rei", que el "Sense ficció" estrena el 27 de gener, descobreix la increïble història d'un personatge europeu extraordinari, altament carismàtic i aventurer, nascut l'any 1896 a l'antiga Rússia. Boris Skossyreff va ser membre de la noblesa russa, espia britànic, apàtrida, "ajudant" de la reina d'Holanda, col·laboracionista nazi, falsificador i estafador professional, gigoló i organitzador de bacanals, visionari, personatge mediàtic en l'àmbit internacional, poliglot, presoner a les principals presons europees i, fins i tot, rei d'Andorra l'any 1934. Una vida escandalosa i de pel·lícula.
La seva vida va ser un vertigen d'identitats falses, festes desenfrenades, persecucions diplomàtiques, presons i exilis. Va sobreviure a guerres, consells de guerra i empresonaments, i sempre reapareixia amb una nova identitat i un somriure. Perseguit per policies, buscat per periodistes i desitjat per dones, es va moure entre el luxe i la misèria, entre el romanticisme revolucionari i la impostura més descarada.
No va passar mai desapercebut i va estar involucrat en els principals conflictes del segle XX, dels quals va aconseguir sortir sempre amb vida: la Revolució Russa, les dues Guerres Mundials, la Guerra Civil Espanyola i la guerra freda. Al seu pas, provocava gran sensació i admiració, enamoraments i també patiment, mentre deixava un llarg historial delictiu per mig Europa.
Boris I, un visionari convertit en el primer rei d'Andorra
Boris Skossyreff va somiar convertir-se en rei i ho va aconseguir. L'any 1934 es va autoproclamar rei d'Andorra amb un manifest revolucionari i una campanya mediàtica impulsada des de Catalunya que va fer la volta al món. Sense cap lligam amb cap família reial, va irrompre a la història amb carisma, astúcia i un pla tan atrevit com insòlit.
Skossyreff sabia amb detall la situació d'aquest país d'aleshores 5.000 habitants, que vivia un moment molt convuls. La població volia més sobirania i llibertats. Els coprínceps --el bisbe d'Urgell i el president de la República de França-- no hi estaven a favor i el Consell General no va reaccionar. Aquest era un escenari ideal perquè en Boris pogués complir la seva missió i convertir-se en rei.
Va visitar les principals poblacions i va escoltar la gent i els representants polítics. Es va presentar com la solució per posar fi a un règim en el qual l'última paraula la tenien sempre els coprínceps. Portava moltes promeses, fotografies i targetes de visita que repartia estratègicament.
En el seu programa proposava la modernització del país amb l'arribada del turisme, la creació d'una estació d'esquí, un casino, baixa fiscalitat i més llibertats.
L'actual cap de govern d'Andorra, Xavier Espot, valora "la perspicàcia d'en Boris per saber copsar els neguits de la població andorrana i les necessitats que el mateix país tenia en aquell moment".
Quan exposa quin és el seu programa per a l'Andorra del futur, en certa forma ja anticipa certes necessitats.
Hi coincideix Àngels Mach, presidenta de la Societat Andorrana de Ciències: "Quan va venir una persona que els va proposar que podrien obtenir totes aquestes llibertats si ell era nomenat rei d'Andorra, és lògic que membres del Consell General, consellers generals i també persones del carrer s'animessin i volguessin donar-li suport."
La seva presència cada vegada despertava més passions i el pla per aconseguir la corona començava a funcionar.
Boris Skossyreff va presentar de manera oficial una petició en qualitat de delegat del duc de Guisa i va reclamar que li fossin restituïts els drets de sobirania d'Andorra, que estaven en mans del president francès. Així mateix, va exposar en deu punts els motius per a aquesta restitució.
Va encarregar imprimir targetes de visita en què ja es presentava com a príncep d'Andorra i es va inventar un vestit típic andorrà, format per barretina, americana, pantalons curts i mitges de llana.
Des de la Seu d'Urgell, en Boris va iniciar una de les campanyes mediàtiques d'abast internacional més importants del 1934 i va convocar els periodistes perquè el fotografiessin. Es va autoproclamar príncep sobirà i suprem d'Andorra i defensor de la fe. Assegurava que comptava amb el suport dels seus fidels andorrans i va decretar que s'anunciés la seva arribada al tron a les principals places del país amb toc de trompetes.
Tan sols sis dies després del suposat inici del regnat, va publicar el primer butlletí oficial del seu govern provisional i el text d'una constitució per a Andorra amb disset articles que establien les bases per a una monarquia parlamentària.
Per Isidre Bartumeu, notari i redactor de la Constitució d'Andorra el 1993, "aquest senyor s'arrogava unes competències i facultats que, realment, no tenia".
Boris Skossyreff era un farsant i el seu text no tenia cap validesa.
Tres anys després dels fets, en una carta lliurada a les autoritats franceses, la seva dona, Marie-Louise, assegurava que Boris havia arribat a ser rei d'Andorra.
Va regnar durant nou dies, tenia el suport del poble, del bisbe i del govern espanyol.
En canvi, Carles Ensenyat, síndic del Consell General d'Andorra, ho posa en dubte perquè no hi ha cap paper que ho demostri.
És estrany que un fet tan transcendental per a la història d'Andorra com la proclamació d'un rei no estigui recollit en el diari de sessions del Consell.
Tot un seductor: la relació d'amor, odi i interès amb les dones
Un altre dels aspectes més controvertits de Boris Skossyreff és la seva relació amb les dones. Es va casar dues vegades. La primera, amb una francesa milionària d'edat avançada i la segona, "per accident", amb una dona 40 anys més jove.
També era organitzador d'orgies per a l'alta societat. Sempre estava envoltat d'amants, fins i tot quan havia estat als camps de presoners, de les quals treia el màxim profit gràcies als seus extraordinaris dots de persuasió. Una marsellesa, una milionària americana, una suïssa, una alemanya, un reguitzell d'amants joves, dos matrimonis... Així mateix, hi ha constància documentada que la seva relació amb elles era d'amor i odi i, en alguns casos, amb agressions documentades pel mig. Al documental, la seva última cunyada també explica la història d'en Boris.
Un llarga investigació i materials inèdits revelen la magnitud del personatge
El documental "Boris Skossyreff, l'estafador que va ser rei" és el resultat de més de deu anys d'investigació a través d'arxius de mig món: documents secrets, cartes personals, fotografies, fitxes policials i dels serveis d'intel·ligència de diversos països, passaports, certificats de matrimoni, correspondència diplomàtica, informacions periodístiques internacionals, targetes de visita amb identitats falses, material d'arxius familiars... L'excepcionalitat d'aquests documents revela la magnitud del personatge i ajuda a plasmar-ne les vivències a la pantalla. Un treball exhaustiu per reconstruir el trencaclosques d'una vida tan real com increïble.
Aquesta investigació ha comptat amb la col·laboració d'un equip internacional d'historiadors i assessors. Fruit d'aquest estudi exclusiu, el documental mostra informació inèdita i centenars de proves documentals, tant d'origen públic com privat, extretes d'arxius de diferents països de tot Europa. A més, hi inclou el testimoni directe de persones que el van conèixer.
