Una vida entre dos mons: "Sentia que actuava com una blanca. No sabia què significava ser aborigen"
La història de la Brenda és una història real d'amor, de pèrdua i de retrobament. Després de ser criada per una família d'acollida blanca i amorosa va ser retornada sobtadament a la seva família biològica aborigen que no coneixia. "L'última filla", que "El documental" estrena el 31 de gener, segueix el viatge de la Brenda per descobrir la veritat sobre el seu passat i reconciliar les dues cares de la seva família.
Dècades després de ser retornada a la seva família biològica, la Brenda se sent desconnectada de les dues meitats de la seva vida. Però els traumes del seu passat no romanen enterrats tranquil·lament. Així doncs, busca la família d'acollida amb qui havia perdut tot contacte.
Durant molt de temps, no vaig saber qui era. Volia obtenir respostes.
Pel camí, descobreix secrets enterrats fa temps, mentides del govern i la possibilitat de connexions més profundes amb la família i la cultura.
La vida de la Brenda amb els pares d'acollida
El 1973, a l'estació de tren de Campbelltown, a Austràlia, una jove aborigen va ser lliurada als nous pares d'acollida, blancs, en Mac i la Connie, plens d'esperança. No hi va haver paperassa. No hi va haver preguntes.
Sempre dèiem que volíem tenir més fills. Hi havia nens que necessitaven una llar i que no tenien tanta sort com nosaltres.
La Brenda es va adaptar a la nova família, a la nova vida. Es va tornar inseparable de la seva germana blanca d'acollida i, durant cinc anys, va créixer feliç. Fins que, un dia, els seus pares es van veure obligats a retornar-la a la família de la qual l'havien separat originàriament. Per als pares d'acollida, va ser un cop molt dur.
Ens pensàvem que érem els herois, però vam acabar sent els dolents, que li preníem la filla a una mare.
Ara, com a adulta, la Brenda té records fragmentats d'una germana petita blanca, però no pot unir els trossos. Se sent dividida entre dos mons.
Sentia que actuava com una blanca. No sabia què significava ser aborigen.
Filla de la "generació robada"
Quan la Brenda va començar a anar a campaments culturals (dissenyats per ajudar la gent a experimentar una connexió més profunda amb la terra i amb la cultura aborigen), va conèixer en Mark, un home blanc amb qui finalment es va casar.
Un dia, el Mark em va demanar que compartís la meva història al campament.
A Austràlia, entre el 1905 i el 1969, nens indígenes van ser apartats de les seves famílies per ser assimilats a la societat blanca. Es coneixen com la "generació robada", i es calcula que es van separar de les seves famílies 100.000 nens aborígens, abans que aquesta pràctica fos abolida, el 1969.
De gran, la mare ens va dir que li havien robat tots els fills, que formàvem part de la 'generació robada', que érem nens robats.
Per primera vegada, la Brenda parla de la seva experiència com a filla de la "generació robada". A partir d'aquell moment, tot canvia. La Brenda sempre ha tingut preguntes sobre el seu passat, però ara comença a buscar respostes.
No en sabia gaire cosa, però sabia que tenia una germana blanca. Recordava que allà hi havia amor.
Tot i que el govern australià posa en marxa un pla de compensació per a la "generació robada", la Brenda en queda fora perquè va ser separada de la seva família biològica després que la Junta de Benestar Infantil es dissolgués, el 1969.
A la recerca de la veritat
Per tal de reconstruir la seva identitat, la Brenda s'embarca en un viatge per localitzar la seva família d'acollida blanca, a la qual no ha vist durant 40 anys. En fer-ho, descobreix secrets amagats fa temps, mentides del govern i obre velles ferides.
La història és particularment dura per a la seva mare biològica, la Nana Brenda. Dècades després, encara sent el dolor del dia que li van prendre els seus set fills i les mentides que es van dir per justificar-ho.
El meu marit i jo vam cuidar els nostres fills. Vam intentar donar-los la millor vida possible. Soc una bona mare. Sí, una bona mare.
Finalment, la Brenda pot conèixer la seva veritable història.
Per fi ha sortit la veritat, que no vaig ser una nena abandonada. La veritat m'ha fet lliure.
