Una vintena de municipis ja rastregen l'ADN de la caca de gos per multar el propietari

La presència de caques de gos als carrers és una de les queixes dels veïns més habituals a pobles i ciutats. Per això, molts ajuntaments impulsen iniciatives per intentar mitigar aquesta problemàtica.

L'ADN caní és una de les mesures en auge. Ja hi ha una vintena de municipis catalans que utilitzen aquest sistema que, en cas de trobar una deposició al carrer, permet identificar el propietari del gos i sancionar-lo.

Per tal que aquest sistema sigui eficaç, l'ordenança municipal ha d'obligar els propietaris dels gossos a censar-los i també a fer-los un test genètic al veterinari. D'aquesta manera, quan s'analitza l'excrement es pot arribar a identificar l'autor de la deposició.

Com més completa sigui la base de dades de l'ADN caní, més efectiu serà aquest sistema.

A l'Estat hi ha una vuitantena de municipis que el fan servir, la majoria a Catalunya i el País Valencià.

Catalunya: una vintena de municipis aposten per l'ADN caní

El País Valencià és, de bon tros, la comunitat autònoma amb més implementació d'aquest sistema (45 municipis). En canvi, no n'hi ha cap a Galícia, Extremadura o el País Basc.

A Catalunya ja hi ha una vintena de municipis amb ADN caní implementat.

Caldes de Montbui va ser un dels primers municipis a implementar-ho, l'any 2018. Tenen les dades genètiques de 2.262 gossos del municipi. L'any passat van tramitar-se cinc expedients sancionadors i en el que portem de 2026 ja han igualat la xifra.

Jordi Martín, regidor d'Acció Climàtica, assegura que el sistema funciona. "El poble està molt més net. Saben que fem l'ADN caní i, per tant, la gent s'ho pensa dues vegades i recull l'excrement del seu gos."

Sant Joan de Vilatorrada, al Bages, fa gairebé 10 anys que aposta per aquest sistema. És un municipi de 11.300 habitants i 1.500 gossos. Gràcies a diverses campanyes informatives, han aconseguit que el 96% dels gossos del poble s'hagin fet el test genètic.

Toni Dorado, regidor de Medi Ambient i Acció Climàtica de l'Ajuntament de Sant Joan, explica que perquè el sistema sigui eficaç "cal que la base de dades sigui molt completa, que es vagin recollint mostres de tant en tant i iniciar els procediments sancionadors si és el cas".

Durant l'últim any s'ha aconseguit identificar el 70% dels excrements analitzats, una xifra que supera amb escreix els resultats dels primers anys de funcionament de l'ADN caní.

Montmeló també fa servir l'ADN caní des de l'any 2020. L'Ajuntament considera que "és un bon mètode" per fer disminuir el nombre de femtes al carrer. Ara bé, en cinc anys han analitzat 232 mostres, però només en 34 casos s'ha aconseguit identificar el propietari del gos.

Tarragona, la ciutat més gran del país amb ADN caní

Durant els pròxims mesos diversos municipis del país se sumaran aquest sistema, com ara Igualada, Martorell i Arenys de Munt.

Tarragona serà la ciutat més gran del país a fer-ho i la tercera de l'Estat, darrere de Màlaga i Alcalá de Henares.

L'Ajuntament ha iniciat la campanya informativa per fer censar l'ADN dels gossos abans del 15 d'agost. A partir d'aleshores, els propietaris dels animals que no estiguin al registre podran ser sancionats amb 1.500 euros.

Els animals hauran de passar per la clínica veterinària, on se'ls agafarà una mostra genètica, que se seqüenciarà en un laboratori. Les dades s'afegiran al registre ja existent i s'hi podrà accedir a través d'un codi QR que els animals duran en una placa penjada al coll.

"Aquesta no és una mesura recaptatòria, tant de bo no recaptem ni un cèntim; és una mesura de civisme", ha afirmat l'alcalde de la ciutat, Rubén Viñuales.

L'alternativa: sancions cada cop més elevades

Alguns ajuntaments han descartat la implementació de l'ADN caní pels costos que representa i per la necessitat de comptar amb una base de dades àmplia perquè la mesura sigui efectiva.

A Viladecans, per exemple, han preferit elevar l'import de les sancions fins als 1.200 euros a qui enxampin sense recollir els excrements del seu gos. Per això, hi haurà efectius de la Policia Local dedicats a aquesta causa, segons explica l'alcaldessa, Olga Morales.

A més, han impulsat la campanya de sensibilització "Quina merda!" per conscienciar sobre les molèsties i els costos de les caques i pipís de gos al carrer.

En els últims quatre anys s'han hagut de substituir 208 columnes per corrosió de la base a causa dels pixats, amb un cost de més de 230.000 euros. Només en el període del maig del 2024 al maig del 2025, l'Ajuntament va destinar 101.000 euros en la reparació o canvi de fanals i columnes metàl·liques afectades.