Unes arnes australianes fan servir la Via Làctia com a brúixola per migrar més de 1.000 km
Peixos, ocells i altres animals utilitzen el camp magnètic de la terra per orientar-se en grans migracions, navegants i viatgers s'han guiat per les estrelles, i ara un descobriment sorprenent revela que una arna fa servir els estels i la Via Làctia com a brúixola i combina els dos sistemes.
L'"agrotis infusa" o arna Bogong, endèmica d'Austràlia i Nova Zelanda és el primer invertebrat conegut que utilitza constel·lacions d'estrelles i la Via Làctia per guiar-se en la migració anual.
L'estudi, publicat a Nature aquest dijous, revela com aquesta arna nocturna --de la que se sabia que s'ajudava del camp magnètic terrestre--, també mira els estels per arribar a les fredes coves alpines de les Muntanyes Nevades australianes, on hiberna durant l'estiu.
Un llarg viatge de més de 1.000 quilòmetres, on no han estat mai, i que reprenen de tornada per aparellar-se, pondre els ous i morir a terres més càlides, de Queensland i Nova Gal·les del Sud.
La investigació, dirigida per un equip internacional de científics de la Universitat de Lund, la Universitat Nacional Australiana (ANU), la Universitat del Sud d'Austràlia (UniSA) i altres institucions internacionals, dona una nova pista per desentrellar un dels grans misteris de la natura: com s'orienten aquests insectes nocturns.
El que fins ara només se sabia que fan els humans, alguns ocells i possiblement algunes foques, també ho fa un insecte per guiar-se en recorreguts de llarga distància.
Sense precedents en insectes
Cada primavera, uns quatre milions d'arnes Bogong emprenen aquest llarg viatge. "Sabíem que algunes aus i fins i tot els éssers humans podien utilitzar les estrelles per navegar llargues distàncies, però aquesta és la primera vegada que s'ha demostrat en un insecte", destaca Eric Warrant, de la Universitat de Lund i investigador a l'ANU:
Aquestes arnes són increïblement precises. Usen les estrelles com a brúixola per guiar-se al llarg de grans distàncies, ajustant el seu rumb en funció de l'estació i l'hora de la nit.
Utilitzant sofisticats simuladors de vol i enregistraments cerebrals en entorns controlats i magnèticament neutres, els investigadors van comprovar com s'orienten les arnes en diferents condicions celestes.
Migració nocturna
Per fer l'estudi, els autors van capturar algunes arnes a l'inici de les migracions primaverals o de tardor i les van col·locar en un simulador de vol que recreava els cels nocturns naturals i que tenia bloquejat el camp magnètic terrestre.
Quan se'ls va presentar un cel estrellat natural, les arnes van volar sistemàticament en la direcció migratòria correcta per a l'estació: cap al sud a la primavera i cap al nord a la tardor. I quan el cel estrellat es girava 180 graus, les arnes continuaven orientant-se bé.
Però, quan se'ls va presentar un cel amb els estels barrejats, van perdre totalment l'orientació. No obstant això, els científics no saben com aquestes les arnes poden veure les estrelles individuals amb els seus ulls compostos.
Els autors creuen que la Via Làctia és una franja brillant de llum que ocupa gran part de l'hemisferi sud del cel i molt probablement és visible per a les arnes Bogong. "Això demostra que no només volen cap a la llum més brillant ni segueixen un simple senyal visual", afirma el professor Warrant.
Llegeixen patrons específics al cel nocturn per determinar una direcció geogràfica, igual que les aus migratòries.
Curiosament, quan les estrelles estaven ocultes pels núvols, les arnes van mantenir la seva direcció utilitzant únicament el camp magnètic terrestre.
Activitat neurològica
L'equip també va investigar la base neurològica d'aquest comportament, identificant neurones especialitzades en el cervell de l'arna que responen a l'orientació del cel estrellat. Aquestes cèl·lules, ubicades a les regions cerebrals responsables de la navegació i la direcció, s'activen amb més intensitat quan l'arna mira cap al sud.
Aquest tipus de sintonització direccional demostra que el cervell de l'arna Bogong codifica la informació celeste d'una manera sorprenentment sofisticada.
Aquest descobriment destaca segons Warrant, "la complexa capacitat de navegació que té el diminut cervell d'un insecte".
Els autors estan convençuts que la troballa podria servir de base per a tecnologies en robòtica, navegació de drons i fins i tot estratègies de conservació d'espècies amenaçades per la pèrdua d'hàbitat o el canvi climàtic.
Per això, cal protegir les rutes migratòries i els cels foscos de què depenen aquestes arnes. "No es tracta només d'una arna, sinó de com els animals interpreten el món que els envolta", afirma el professor Warrant.
El cel nocturn ha guiat els exploradors humans durant mil·lennis. Ara sabem que també guia les arnes.
En els últims anys, la sequera, els incendis i canvis en els conreus agrícoles, han fet disminuir dràsticament la població. L'"agrotis infusa", o arna Bogong, ha entrat a la llista Vermella de la UICN (Unió Internacional per a la Conservació de la Natura) que la considera una espècie en perill d'extinció des del 2021.
