Uns científics corroboren l'"efecte Pinotxo": quan menteixes se't refreda el nas
Científics de la Universitat de Granada han corroborat l'anomenat "efecte Pinotxo" després d'haver aplicat per primera vegada la termografia aplicada en l'àmbit de la psicologia en una investigació. L'estudi conclou que quan algú diu una mentida li baixa la temperatura del nas.
2 min
Quan algú diu una mentida li baixa la temperatura del nas. És l'anomenat "efecte Pinotxo" que un grup de científics de la Universitat de Granada han corroborat després d'haver aplicat per primera vegada la termografia aplicada en l'àmbit de la psicologia en una investigació. Així doncs, la temperatura del nas puja o baixa segons l'estat d'ànim així com també ho fa la zona del múscul orbital, al cantó intern de l'ull.
L'estudi, d'Emilio Gómez Milán i Elvira Salazar López, mostra també que davant d'un esforç mental -enfrontar-se a tasques difícils, ser avaluat o mentir- hi ha canvis tèrmics facials. Un atac d'ansietat, per exemple, produeix una pujada general de la temperatura de la cara.
Quan algú menteix sobre els seus sentiments, expliquen els científics, s'activa al cervell una estructura denominada "insula" que forma part del sistema de recompensa cerebral si hi ha sentiments reals, però no s'activa quan no n'hi ha. Segons els científics, quan el sentiment més viscera, hi ha menys canvi tèrmic.
Els investigadors també han detectat canvis de temperatura curiosos en els exercicis aeròbics i el ball. Per exemple, quan una persona balla flamenc baixen les temperatures dels glutis i li augmenta la dels avantbraços. Cada ball, però, té les seves especificitats.
La termografia és una tècnica basada en la detecció de la temperatura dels cossos que s'aplica en diverses àrees com la indústria, la construcció o la medicina. Les càmeres termogràfiques s'apliquen, per exemple, per mesurar amb exactitud la pèrdua d'energia dels edificis o estudiar les malalties respiratòries dels bovins. Aquesta ciència, a més, serveix per avaluar les emocions i per determinar el contagi emocional.
Arran de la Segona Guerra Mundial, la termografia va experimentar el seu màxim esplendor amb les investigacions militars per detectar l'enemic, amb la visió nocturna que tenien l'exèrcit dels Estats Units.
L'estudi, d'Emilio Gómez Milán i Elvira Salazar López, mostra també que davant d'un esforç mental -enfrontar-se a tasques difícils, ser avaluat o mentir- hi ha canvis tèrmics facials. Un atac d'ansietat, per exemple, produeix una pujada general de la temperatura de la cara.
Quan algú menteix sobre els seus sentiments, expliquen els científics, s'activa al cervell una estructura denominada "insula" que forma part del sistema de recompensa cerebral si hi ha sentiments reals, però no s'activa quan no n'hi ha. Segons els científics, quan el sentiment més viscera, hi ha menys canvi tèrmic.
Els investigadors també han detectat canvis de temperatura curiosos en els exercicis aeròbics i el ball. Per exemple, quan una persona balla flamenc baixen les temperatures dels glutis i li augmenta la dels avantbraços. Cada ball, però, té les seves especificitats.
La termografia és una tècnica basada en la detecció de la temperatura dels cossos que s'aplica en diverses àrees com la indústria, la construcció o la medicina. Les càmeres termogràfiques s'apliquen, per exemple, per mesurar amb exactitud la pèrdua d'energia dels edificis o estudiar les malalties respiratòries dels bovins. Aquesta ciència, a més, serveix per avaluar les emocions i per determinar el contagi emocional.
Arran de la Segona Guerra Mundial, la termografia va experimentar el seu màxim esplendor amb les investigacions militars per detectar l'enemic, amb la visió nocturna que tenien l'exèrcit dels Estats Units.
