Atacs a la memòria democràtica a l'alça: més de 50 plaques s'han hagut de reparar

Pintat, ratllat, destrossat, estripat... i, fins i tot, incendiat. El faristol que hi ha a poques passes de la prefectura de la Policia Nacional, a la Via Laietana, ha estat vandalitzat de totes les formes imaginables.

Des del 2019, aquesta placa explica als vianants que el número 43 de la Via Laietana, conegut com "El molino sangriento", va ser l'epicentre de la repressió contra el sindicalisme i l'obrerisme barceloní durant el franquisme. La placa s'ha hagut de canviar fins a dinou vegades pels successius atacs que rep.

Fonts de l'Ajuntament de Barcelona ho atribueixen al fet que "hi ha gent que el considera polèmic per les connotacions de la seva localització" i estudien alternatives per fer-lo "més resistent als atacs".

"Les vandalitzacions contínues denoten el malestar d'alguns sectors socials amb la reparació de la memòria democràtica".

L'atac més greu va ser l'incendi del faristol, malgrat estar situat a pocs metres d'una comissaria. El grup d'ultradreta Los de Artós en va reivindicar l'atac a les xarxes i després se'n va desvincular.

Jaume Muñoz Jofre, coordinador de programes de memòria democràtica de l'Ajuntament de Barcelona, 

A finals del 2019, el jutjat va arxivar la denúncia de l'Ajuntament per "no conèixer potencial responsable o autor de la vandalització".

Companys i Ferrer i Guàrdia, també a la diana

En els darrers cinc anys, només a Barcelona s'han hagut de reparar o substituir més de 50 faristols d'homenatge a la memòria democràtica.

Els més atacats han estat el de Via Laietana (19 intervencions), seguit dels homenatges a dos afusellats a Montjuïc: el president Lluís Companys (5) i el pedagog anarquista Ferrer i Guàrdia (4).

També ha calgut restaurar el reconeixement a les dones de classes populars de la Presó de la Reina Amàlia (3) i l'Associació de Veïns de Nou Barris (3), recordada per la rellevància de les seves lluites veïnals.

A través d'una petició de transparència als consistoris, 3CatInfo ha tingut accés a la documentació sobre totes les vandalitzacions que han rebut els homenatges a la memòria democràtica de les quatre capitals de demarcació.

Més atacs a Lleida, Tarragona i Girona

La Paeria informa que a Lleida hi ha onze plafons que recorden la Guerra Civil, el franquisme i la Transició. Si bé expliquen que "tots els plafons tenen petites marques" --com rascades i cremades-- compten dos casos de vandalitzacions greus. Un dels plafons va haver de ser reposat aquest any "donat el mal estat en què va quedar".

A la ciutat de Tarragona hi ha una dotzena d'homenatges a la memòria democràtica, com el monument als afusellats de la muntanya de l'Oliva o l'Antiga Audiència, on es van celebrar els consells de guerra sumaríssims característics de la repressió franquista.

Pel que fa als actes vandàlics, al consistori només li consten pintades a l'antiga placa que hi havia al convent dels Pares Carmelites. Aquest edifici va ser una presó destinada a encabir-hi els republicans condemnats.

A Girona, l'Ajuntament explica que "cada vegada que es detecta una placa vandalitzada s'actua" tal com ha hagut de fer aquest any amb dues plaques tacades amb grafitis.