Viatge a Castella i Lleó, epicentre de l'Espanya buidada i camp adobat pel creixement de Vox
Falten pocs minuts per a les dotze del migdia quan els carrers buits de Roales del Pan, a Zamora, tornen a la vida per acomiadar un dels seus veïns, ja octogenari. Els enterraments i les festes majors són algunes de les poques ocasions en què els habitants d'aquest municipi de poc més de mil persones es troben.
Ho sap bé Alicia Bartolomé, que com a presidenta de la comissió de festes intenta revitalitzar el poble:
La majoria dels que en formem part tenim fills i volem que les festes tornin a ser com quan érem petits.
Bartolomé és l'única de quatre germans que s'ha quedat al poble, que per la seva proximitat a Zamora viu un petit auge demogràfic. El 2024 els naixements van superar les defuncions i, al costat dels camps de cereals, han començat a aparèixer noves urbanitzacions d'adossats. "La majoria de pobles de Zamora es queden sense gent jove. Nosaltres som a deu minuts de la ciutat i no crec que ens passi, però és cert que hi ha poca feina", assegura.
Els feus de Vox
Roales també és un dels primers municipis d'Espanya que va tenir un alcalde de Vox, des del 2019. "La gent està molt contenta amb l'alcalde. Si es presentés a les autonòmiques, el votaria", comenta la Puri, una veïna que s'ha traslladat recentment al poble atreta pel preu més baix de l'habitatge i la proximitat amb la capital.
A les eleccions autonòmiques del 2022, el partit d'extrema dreta va ser la força més votada en cinc municipis del voltant de Valladolid i va disputar el primer lloc al PP a Arroyo de la Encomienda, una ciutat dormitori que ha multiplicat la població en les últimes dues dècades. Allà Santiago Abascal hi ha fet dues visites durant aquesta campanya.
Amb una extensió superior a la de Portugal, Castella i Lleó és la comunitat autònoma més amenaçada pel despoblament. Gairebé la meitat dels seus 2.248 municipis tenen menys de 500 habitants, i el 27% de la població supera els 65 anys, set punts per sobre de la mitjana estatal.
Mentre els pobles de l'interior rural es buiden i envelleixen, Vox ha trobat un graner de vots a les zones perifèriques de les capitals de província, explica el sociòleg Alberto Zamorano, que ha cartografiat la geografia del despoblament amb el portal Geocomarcas.es.
"Com més gran és una persona, més conservador acostuma a ser el seu vot. Igual que a Andalusia durant molts anys la gent gran votava el PSOE com una forma de conservadorisme, aquí es vota el PP. En canvi, sí que veiem un creixement de Vox al raval o zones d'influència de les capitals provincials, on hi ha més població jove, amb una estructura laboral més dinàmica però també amb problemes propis del món rural."
L'enquesta preelectoral del CIS apunta que els joves aposten per Vox a Castella i Lleó. És l'opció preferida entre els menors de 44 anys (22,4%) i entre els que a les eleccions anteriors encara no podien votar (30%). També és el principal partit cap al qual es desplacen votants del PP: entre un 10% i un 11% dels seus electors optarien ara per Vox.
El crit dels ramaders
L'extrema dreta ha aconseguit consolidar-se com el partit del camp, una bandera que tradicionalment havia estat patrimoni del Partit Popular. El suport dels dos grans partits a l'acord comercial entre la Unió Europea i Mercosur ha donat arguments a Santiago Abascal, que denuncia repetidament "les polítiques verdes i el fanatisme climàtic que han arruïnat el camp".
El sector primari encara té un pes considerable a Castella i Lleó: representa el 5% del PIB regional, mentre que la mitjana estatal és del 2,8%. Tot i que el relleu generacional és el gran repte, la ramaderia i l'agricultura continuen oferint oportunitats per fixar població, amb iniciatives com la recuperació de la raça autòctona de vaca "sayaguesa", considerada una de les més antigues d'Europa.
El coordinador de l'associació de criadors, Enrique Matorra, explica que la seva estratègia passa per competir en qualitat. "No és atractiu per a un jove de vint anys posar-se a treballar al camp, però tenim protocols i garantim que la carn tingui bona rendibilitat. Ara bé, les dificultats hi són."
També veterinari, Matorra assenyala "l'excessiva burocràcia" com un dels principals problemes del sector i critica el que considera un greuge comparatiu amb les importacions dels països llatinoamericans: "No n'hi ha prou que la carn passi un control sanitari. Només faltaria. Però per què a nosaltres se'ns exigeixen unes condicions i als altres no? Doncs perquè s'han de vendre cotxes a l'Argentina."
Terra cremada
La geografia del descontentament, com l'han anomenada alguns experts, travessa Castella i Lleó de nord a sud i d'est a oest. A la carretera que connecta Zamora i Lleó encara es percep l'olor de carbó i molts arbres continuen ennegrits. És l'escenari de l'incendi forestal de l'estiu passat, que va arrasar 37.000 hectàrees i va causar dues víctimes mortals.
Els veïns de Castrocalbón es van veure envoltats per les flames el 12 d'agost. En pocs minuts el foc va devorar mitja dotzena de cases, entre elles la d'Óscar Rabanedo: "Això era un infern. Ens vam quedar el meu germà, el meu pare, un veí i jo. A mitja tarda van arribar les brigades forestals. Treballes tota la vida i ho perds tot en mitja hora", recorda.
També ho van perdre tot Concepción Rabanedo i la seva mare, Laureana: casa, roba, mobles i records. Un altre cop, es queixen de l'operatiu:
Els bombers no feien res, però no perquè no volguessin, sinó perquè no podien.
L'alcalde del municipi, el socialista Luis Cenador, ha denunciat el govern autonòmic a la Fiscalia per "imprudència". "Tenim un informe tècnic que parla de falta de prevenció. No hi havia els mitjans necessaris", explica. També critica que no existeixi "una plantilla de bombers estable durant tot l'any".
Davant les crítiques pels múltiples incendis que van afectar la comunitat, el govern del PP ha defensat que les condicions meteorològiques extremes els van fer "inextingibles" i alguns veïns es mostren satisfets amb les ajudes rebudes. "Després de la catàstrofe no estem tan malament", conclou Concepción Rabanedo.
Comarques en retrocés
Malgrat tot, el sentiment d'abandonament s'estén més enllà de les cendres. En aquestes comarques cada vegada queden menys habitants. Les tres províncies que lideren el despoblament a Espanya són Salamanca, Zamora i Lleó.
"És una comunitat amb dues realitats molt diferents. El tancament del ferrocarril de la Via de la Plata va trencar l'eix que connectava aquestes províncies i en va frenar el desenvolupament", assenyala el sociòleg Alberto Zamorano.
Les flames dels incendis no van arribar a La Bañeza (Lleó), però pels carrers d'aquesta capital comarcal sembla que hi hagi passat un huracà: comerços tancats, persianes abaixades i cartells de "es ven" a molts aparadors.
Fa pocs dies, aquests mateixos carrers els recorria Santiago Abascal envoltat d'un grup de joves --molts d'ells menors d'edat-- que l'aclamaven a crits de "president, president" mentre li demanaven selfies, una escena que es repeteix en molts dels municipis que visita el líder de Vox, que sovint apel·la a una joventut "a qui han robat el futur".
No és casualitat que el partit hagi triat La Bañeza. Al declivi demogràfic i empresarial s'hi ha sumat el recent tancament de la històrica fàbrica de l'Azucarera, que donava feina a uns 200 treballadors i sostenia bona part del cultiu de remolatxa de la zona.
Joaquín Pisabarro, extreballador de la planta, recorda que les condicions laborals eren "l'enveja de la comarca". "La remolatxa ha estat el motor econòmic d'aquí. Hi havia botigues de tota mena. El tancament de la fàbrica afectarà el sector primari, però també els serveis: restaurants, benzineres tots en depenien."
Resistència minera
Com ha fet l'extrema dreta a França o Alemanya, Vox intenta obrir-se pas en zones que han perdut pes industrial. A Lleó, aquestes àrees les simbolitzen les comarques mineres d'El Bierzo i Laciana.
Un territori situat al nord de la província, entre Galícia i Astúries, que elecció rere elecció continua tenyint-se de vermell socialista mentre ha vist tancar les mines sense que arribessin els projectes industrials promesos. Com a conseqüència, municipis com Villablino han passat de 12.500 a 7.500 habitants en dues dècades.
A la seu de Comissions Obreres, les antigues granotes de la mina han estat substituïdes per bates blanques. Si abans les protestes eren "marxes negres" per defensar els pous miners, ara les mobilitzacions se centren en la sanitat i els serveis públics.
"Ara tenim problemes amb la falta de metges i el tancament d'escoles. Tot el que abans vivíem per créixer, ara ho vivim per decréixer. I quan la gent no és conscient del problema, apareixen els salvadors de la pàtria", afirma Javier Rubio, miner jubilat.
"Només demanem un compromís real per crear feina industrial. És l'única garantia que la comarca no acabi en ruïna. Quan desaparegui la nostra generació, perdrem el 60% de la població. Aquesta vall serà una nova zona morta", adverteix.
El seu company Tomás Bejega afegeix que, malgrat tot, la consciència obrera encara persisteix a les conques mineres. Però també alerta: "Quan hi ha un desencant entre les promeses i la realitat, la gent busca solucions desesperades. Moltes vegades aquestes solucions les ofereixen partits que prometen la lluna. Això ja ha passat a França, i no és culpa dels joves, sinó de les coses que no s'han fet bé".
