Vicenç Tomàs, pràctic de port: "Quan acabes d'atracar un vaixell de 400 metres i ho has fet bé, et puja l'ego"
Aparcar en bateria ja pot ser complicat. Fer-ho en paral·lel, encara més. Però mentre molts conductors suen per encabir el cotxe entre dues línies blanques, hi ha professionals que maniobren autèntics monstres del mar sense retrovisors, sense sensors i amb una precisió mil·limètrica. Parlem dels pràctics de port.
En Vicenç Tomàs, que ha passat pel programa "La Renaixença" d'en Peyu i companyia, n'és un. La seva feina és assessorar els capitans quan un vaixell entra a port i, sobretot, quan ha d'atracar. És a dir, quan s'ha d'acostar i fixar-se al moll amb amarres perquè quedi completament estable.
Una feina d'altíssima precisió (i ego)
Més enllà de la tècnica, hi ha un component emocional evident.
"Quan acabes d'atracar un vaixell de 400 metres i ho has fet bé, et puja l'ego", admet en Vicenç Tomàs.
I és normal.
Perquè cada maniobra és un repte. Cada entrada a port és diferent. I cada error pot tenir conseqüències importants.
Per això, tot i ser una feina agraïda, també és exigent i plena de tensió.
Com s'arriba a ser pràctic de port?
El camí no és fàcil. Ni curt.
Per convertir-se en pràctic cal:
- estudiar nàutica (uns 5 anys)
- obtenir el títol de capità (mínim 5 anys més)
- acumular experiència com a capità amb vaixells grans
- superar unes oposicions estatals molt exigents.
En l'última convocatòria, només 4 de 35 aspirants van aprovar.
I encara no s'acaba aquí. Un cop superades, cal tornar a examinar-se per accedir a una plaça concreta en un port de l'Estat.
Dels iots a les tempestes de l'Atlàntic
Abans de convertir-se en pràctic de port, Vicenç Tomàs va passar anys navegant en el món dels iots de luxe. Va treballar entre el Carib i el Mediterrani, en un entorn canviant on podien coincidir tota mena de perfils a bord del mateix vaixell. "Tant venia un del PP com, l'endemà, del PSOE."
Però la seva trajectòria no es limita a aquest context. Al llarg dels anys, assegura que n'ha vist de tots els colors, també en condicions molt més exigents.
En una travessia de retorn per l'Atlàntic, una depressió tropical els va sorprendre en plena navegació.
"El vaixell era una coctelera. No podíem menjar ni dormir. Vam estar així 48 o 72 hores." Una experiència que exemplifica fins a quin punt el mar pot passar, en qüestió d'hores, de la calma a una situació límit.
El pràctic de port, la peça clau que fa possible el trànsit marítim
La figura del pràctic de port és imprescindible perquè tot el trànsit marítim funcioni, però continua sent bastant desconeguda per al gran públic. Sense ells, molts vaixells no podrien entrar ni sortir dels ports amb seguretat. I això, tot i que passa cada dia, gairebé no es nota.
Potser per això, la pròxima vegada que aparcar el cotxe us sembli un drama, recordar que hi ha algú fent el mateix, amb un monstre de 400 metres, sense retrovisors i amb gens de marge d'error, ho posa tot una mica en perspectiva.
