Víctimes del franquisme demanen a Estrasburg que forci Espanya a investigar-ne les tortures

Un centenar de víctimes del franquisme han remès una carta al Tribunal Europeu de Drets Humans i al Comitè contra la Tortura de Nacions Unides per demanar que obliguin l'estat espanyol a investigar les tortures comeses durant el Tardofranquisme i la Transició.

L'acció forma part d'una campanya que han presentat aquest dijous a l'antiga presó Model de Barcelona diverses entitats de memòria històrica i de drets humans, entre les quals el centre Irídia i Òmnium Cultural.

La iniciativa "Mai no és tard per fer justícia, però ha de ser ara" pretén denunciar la "impunitat dels crims del franquisme" i que s'investiguin les "tortures sistemàtiques" de la policia franquista.

En la missiva, els represaliats lamenten que moltes de les persones que van patir els crims ja han mort, "sense que els responsables fossin jutjats". I insisteixen que cal "fer justícia" ara, mentre "els perpetradors encara poden respondre pels actes horribles que van cometre".

La carta, signada per gairebé un centenar de víctimes de la repressió franquista, inclou l'any i el lloc on van patir les tortures.

Més de 50 anys reclamant justícia: "El moment és ara"

En el passat, el TEDH ja s'havia pronunciat sobre la qüestió i havia al·legat que les peticions dels represaliats arribaven "massa tard" i que la llei d'amnistia de la Transició impedia jutjar els responsables franquistes. 

Sònia Olivella, coordinadora de litigis d'Irídia, assegura que la campanya que s'ha engegat vol fer "pedagogia" perquè entengui que el context polític espanyol de després de la dictadura va fer impossible que s'investiguessin aquests crims.

"Les víctimes no han arribat tard perquè és l'Estat el que, coneixent les seves reclamacions, ha impedit la justícia. Des de l'any 79 l'estat espanyol té l'obligació per conveni d'investigar i jutjar les tortures del franquisme i no ho ha fet."

Carles Vallejo, president de l'Associació Catalana de Persones Expreses Polítiques del Franquisme, ha assegurat que no els toca a ells justificar per què no van fer el recurs abans, i defensa que el moment per fer justícia "és ara".

Les víctimes denuncien que, malgrat la llei de memòria del 2022, els tribunals no investiguen ni jutgen els responsables. Rosa García, membre de La Comuna i represaliada a Madrid, insisteix que és vital posar fi a la llei d'amnistia perquè hi pugui haver justícia.

"És imprescindible derogar la llei d'amnistia, que s'està utilitzant com una llei de punt final. Només així es podrà reconèixer que els crims del franquisme són de lesa humanitat i, per tant, imprescriptibles."

Una campanya oberta a tota la ciutadania

La presentació d'aquest dijous a la Model de Barcelona marca l'inici d'una campanya de recollida d'adhesions oberta a tota la ciutadania.

La iniciativa compta amb el suport de nombroses personalitats del món cultural, social i polític, com ara Juan Diego Botto, Mònica Terribas, Marc Giró, les germanes Puig Antich, Joaquín Urías, Ana Tijoux, David Fernández o Lucía Litjmaer, entre altres.