Víctor Font, el nen que es gravava els gols de Puyal i que ara vol recuperar Guardiola

Marcat per la final de la Copa d'Europa contra l'Steaua, l'any 86, i molt abans per la de la Recopa de Basilea, l'any 79. Amb una imatge d'aquesta última que encara li passa pel cap, anant al lavabo "nerviós i tremolant" abans que comencés la pròrroga.

El candidat a la presidència del Barça Víctor Font és un culer d'aquella generació que els anys 80 vibrava amb les Recopes i que va patir com un trauma la derrota a la final de Sevilla. Com tots els nens de l'època, els seus referents eren els cracs del moment i també els periodistes amb qui vivia els partits a través de la ràdio:

De petit em gravava en casset totes les transmissions dels partits del Barça que feia el Puyal a la ràdio. Però la nit de la final de Sevilla, estava tan trist i enrabiat que vaig trencar la gravadora. El meu ídol era Krankl. Tenia pòsters seus a l'habitació i una samarreta amb el seu dorsal, el 9

 

Font reconeix que, de gran, el seu gran ídol ha estat sense cap mena de dubte Johan Cruyff. Cruyffista radical, a Font li agradaria recuperar el fil del millor Barça de la història. Per això aposta per Xavi i també vol fer realitat un somni de molts culers:

Des del dia que vaig conèixer Pep Guardiola l'any 2014 he intentat convèncer-lo de tornar al Barça. Li vaig dir que si el meu projecte arriba a bon port, faré tot el possible perquè tard o d'hora pugui tornar al Barça. Estic convençut que s'estima tant el Barça que tornarà; el meu objectiu és que talent com el seu no treballi per la competència

Respecte a l'època de Guardiola, Font assegura que va gaudir més des d'un punt de vista emocional amb el 2-6 al Bernabéu, però que en clau futbolística es queda amb el 5-0 del Camp Nou i defineix d'aquesta manera el seu sentiment cap al Madrid:

La sensació que tinc quan perd el Madrid s'assembla a la que tinc quan guanya el Barça. Un dels dies grans de l'any és quan eliminen el Madrid de la Champions, tot i que actualment els blancs ja no m'imposen el respecte d'abans, no els veig tan perillosos

Tot i aquest sentiment, tan estès entre els barcelonistes, Víctor Font no tindria problemes per veure el Barça vestint de blanc:

"M'agradaria que el Barça tingués una segona equipació de color blanc, ja l'hem portat i a Cruyff li quedava molt bé. Aquest és un exemple de les decisions que haurien de prendre els socis, donada la controvèrsia que genera"

I si guanya les eleccions?

A Font li agradaria incorporar a la seva candidatura Joan Laporta. No s'amaga que el 2015 el va votar i que el coneix des del 2003: "Vaig ser voluntari de la seva candidatura." Per això diu que compta amb ell per ajudar el club en les relacions amb la FIFA i la UEFA:

A Laporta li tinc respecte absolut, agraïment i estima personal, però ara cal una experiència diferent. Més que mai cal un projecte i un equip preparat, perquè el risc de conversió en societat anònima els propers 6-12 mesos és real

Si els socis no el fan president, Font admet que "l'aventura s'acaba" i que després de set anys d'esforços, si no li toca governar el club, "serà moment d'emprendre altres camins".