Vila activa un pla de xoc per incrementar l'oferta i engegar noves fórmules d'ensenyament de català a adults

ACN Barcelona - El conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila ha comparegut avui per primera vegada davant la nova Comissió de Política Lingüística del Parlament per tal d'informar de les principals línies d'actuació durant aquesta legislatura. Vila ha reconegut que el país es troba en una situació "complexa", però alhora "reversible". Un dels eixos d'acció que planteja passa per la implementació d'un pla de xoc per facilitar l'aprenentatge de català entre les persones adultes amb més cursos, millors horaris, facilitats en les inscripcions i noves fórmules per cobrir la demanda en indrets poc poblats. El conseller també ha posat l'accent la necessitat de culminar el Pacte Nacional per la Llengua amb el màxim consens possible.

Vila ha començat la seva intervenció posant sobre la taula la complexitat en què es troba actualment la llengua catalana. Si bé ha admès que hi hagut moltes coses que s'han fet bé, ha deixat clar que d'altres no tant i també ha afegit que hi ha hagut errors que no han aconseguit plantar cara a un context ple de canvis socials, polítics, econòmics, internacionals, nacionals i fins i climàtics que ha accelerat en les darreres dècades "tota una sèrie de transformacions".

En aquest sentit, el conseller ha citat factors polítics, jurídics, tecnològics i també ideològics que han exercit una pressió sobre la llengua que ja es trobava en una situació delicada. Vila ha lamentat que hi hagi sectors on el català sigui residual, com per exemple en l'àmbit judicial, i en d'altres que perd terreny com és el cas del sector sanitari, el del comerç o, fins i tot, a l'escola. Per tot plegat ha deixat clar que no es tracta d'una situació "irreversible", però que necessita d'actuacions urgents que requereixen de més recursos i més gent.

Vila ha reconegut que les condicions d'aprenentatge del català per part dels adults en aquest moment "no cobreixen tota la demanda existent i, quan la cobreixen, no sempre ho fan en les condicions idònies". Per això, ha anunciat que es posaran en marxa certes mesures per pal·liar la situació. En aquesta mateixa línia, s'ha compromès a experimentar i desenvolupar noves modalitats de cursos: intensius, multinivell, immersius, en línia síncrona, de formació al lloc de treball. Així mateix, ha incidit en la importància d'incentivar "la continuïtat dels aprenents, reforçar l'aprenentatge no formal i enfortir l'avaluació de resultats".

Tot això es durà a terme en el marc d'un rellançament del Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL), tant en termes pressupostaris com de personal. Actualment el CPNL disposa de 22 centres, 143 punts d'atenció on es fan classes de català i al voltant de 850 professionals en plantilla. Segons el conseller, el reforç és compatible amb la voluntat de comptar amb altres actors, entre els quals hi haurà els municipis, les entitats d'acollida, les entitats de voluntariat lingüístic i el món del treball. Vila ha revelat que s'incrementaran fórmules mixtes com els cursos coordinats i assessorats pel CPNL per promoure la participació d'altres actors de la societat civil en l'ensenyament de la llengua.

Diverses línies de treball

Les polítiques d'aprenentatge i ensenyament de català a adults han estat un dels aspectes que més ha destacat el conseller, que també ha posat sobre la taula la necessitat de millorar i reforçar el sistema educatiu en aquest aspecte. Vila també ha deixat clar que una segona línia prioritària és fer fàcil l'ús del català. El conseller ha exposat diverses polítiques que tenen com a idea central aquesta línia com és el cas del programa Comerços aprenents, on el docent es trasllada al comerç i ensenya les estructures bàsiques que ajudaran el personal a atendre la clientela en català.

Fer que el català s'utilitzi amb normalitat a les institucions és una altra de les línies que ha anunciat. Per a Vila cal garantir els drets dels ciutadans, la disponibilitat lingüística i la presència normal del català en l'activitat administrativa. Per això, el conseller ha subratllat que si les administracions utilitzen amb normalitat el català, s'ateny un valor simbòlic i exemplar per al conjunt de la societat al qual "no es pot renunciar". La quarta línia desgranada en aquesta compareixença ha sigut la d'incentivar el compromís amb la llengua a tots els nivells: generar acords, estendre actituds i implantar hàbits d'ús favorables al català.

El conseller ha insistit que la llengua és "cosa de tots", independentment de si s'ha heretat o no per via familiar. Per això ha deixat clar que es necessita estimular el compromís actiu amb la llengua, no només per part de les institucions, sinó també de la ciutadania. "Apartar la llengua de les lluites partidistes i sectorials de curt abast, evitar lligar-la a una ideologia concreta, perquè és important fer entendre que la defensa del català no implica un atac a cap altra llengua", ha assenyalat. Per Vila, el principal instrument d'aquesta línia és el Pacte Nacional per la Llengua per a l'assoliment del qual ha firmat que es treballa "amb intensitat".

Finalment, ha deixat clar que tot plegat només serà possible, "si es generen els recursos humans i materials necessaris", fent menció de la necessitat de fer augmentar els professionals de la llengua i els recursos didàctics, tecnològics i audiovisuals necessaris per tenir una llengua "atractiva".

Pel que fa a l'aranès, ha fet èmfasi en la voluntat de coordinar-se amb les institucions araneses perquè la societat de l'Aran percebi que el Departament està al seu costat en la protecció de la seva llengua pròpia. Per acabar, Vila ha exposat les polítiques d'impuls a la llengua de signes catalana, anunciant un estudi que permeti aprofundir en aspectes com la privació lingüística i que serveixi de base per executar els acords que formen l'addenda LSC del Pacte Nacional per la Llengua.

Mà estesa dels grups, a excepció de PP i Vox

Acabada la intervenció de Vila, els diferents grups parlamentaris han intervingut en el marc de la Comissió per mostrat la seva posició al respecte. Junts ha estès la mà al conseller per donar "a les tres llengües catalanes els espais, reconeixements i instruments que necessitin per dignificar-les i estendre el seu us social". Tot i això, el grup també ha deixat clar que tenia els seus dubtes respecte el pressupost que acabi tenint el Departament i si serà suficient per engegar tots els projectes esmentats.

ERC, per la seva banda, ha celebrat la creació de la conselleria, la qual considera que és una forma d'evidenciar que "es prioritza la llengua" i que es blinden "les eines per reforçar-la". En una línia similar s'han expressat els comuns, que han afirmat que és una forma de respectar la llengua i la cultura catalana amb l'objectiu d'afavorir la "convivència i la cohesió social"; i la CUP, que ha admès preocupació per la reculada del català en diversos àmbits.

En canvi PP i Vox han deixat clar des del primer moment que són "contraris" a la creació d'una conselleria de Política Lingüística. Mentre que els populars han qüestionat que no s'hagi invertit més en altres serveis bàsics "més necessaris", des de Vox s'ha titllat el Departament de "dictadura lingüística imposada".