Violència vicària quotidiana: l'impacte en la salut mental de mares i fills
L'any 2012, la psicòloga forense Sonia Vaccaro va posar nom a un tipus de violència que fa estralls en dones i criatures. Parlem de la violència vicària i la cara més extrema d'aquesta realitat acaba amb els assassinats de les criatures.
Segons dades del Departament d'Igualtat i Feminisme, a Catalunya han mort 10 infants per violència masclista des del 2011. A 7 els van matar al mateix moment que a les seves mares, i tres es consideren víctimes de violència vicària perquè la mare és viva.
Però, fugint dels casos més severs, hi ha una altra capa que acostuma a estar soterrada, que és invisible, però que funciona com una piconadora en la vida de mares i fills.
La violència vicària quotidiana es va escolant a poc a poc, de manera subtil, fins que --segons Sonia Vaccaro-- acaba erosionant la salut física i mental dels que la reben.
Amb aquest tipus de violència s'assassina la infància de les criatures. I aquesta etapa no torna mai més.
La història del Samuel
En una entrevista al programa "Solidaris", Samuel Sebastian explica que va patir violència vicària fins ben entrada l'edat adulta, abans fins i tot que aquesta violència tingués nom.
Ara té 49 anys i és cineasta. La seva història comença amb la separació dels seus pares. El progenitor, un professor amable i respectat de cara enfora, maltractava la mare del Samuel, que, en aquell moment, tenia dos anys. Quan el nen estava amb la família paterna, els insults contra la mare eren constants.
El Samuel recorda que havia de sentir que la seva mare "era una puta, una mala dona" i una persona que no es podia fer càrrec d'ell.
També li manipulaven els records i li dibuixaven un escenari pervers perquè li agafés por. El recaragolament va arribar a tal extrem que, fins i tot, la mare del Samuel es va veure obligada a donar diners al pare per poder veure el seu propi fill.
A mesura que el Samuel va anar creixent, tot aquest relat es va anar desmembrant perquè, segons explica, "quan estava amb la meva mare no em faltava de res i estava ben cuidat".
Les seqüeles
Créixer en aquest ambient de desorientació i violència constant ha deixat empremta en la vida del Samuel. Ell, igual que altres víctimes de violència vicària, ha de conviure amb moltes cicatrius, sobretot les vinculades a la salut mental. El Samuel constata que hi ha una tendència a la depressió, a les idees suïcides, i que hi ha un buit en l'autoestima.
En el seu cas, parlar-ne li ha servit perquè les ferides fossin més fàcils de sostenir, però, com ha pogut comprovar, aquesta violència no acaba mai.
Abans del seu casament, fa uns mesos, el Samuel explica que va anar al Registre Civil i va descobrir que a la partida de naixement només hi constava el nom del pare i de l'àvia paterna. Ni rastre de la mare. El Samuel assegura que, malgrat tot, ha aconseguit viure tranquil. No té relació amb el pare des de fa més de vint anys.
El cas de la María José
L'exparella de María José Guarino no ha parat en la seva campanya per destruir la imatge d'ella i malmetre la relació amb les criatures que tenen en comú.
Primer va ser víctima de violència masclista. Després, aquest maltractament es va expandir per afectar de ple els seus fills, que ara tenen 20 i 15 anys:
Hi ha un desprestigi constant a la figura de la dona i de la mare. I no s'aturen mai. L'objectiu final és que trenqui el vincle amb els fills.
La María José és psicòloga forense especialitzada en violència masclista i membre de l'associació Dones Lliures de Violència Vicària. I el seu relat, com el del Samuel, ens ajuda a entendre la crueltat d'un fenomen que potser d'aquí uns anys, a força de parlar-ne, s'abordarà amb la importància que toca, tal com va passar amb la violència masclista.
Fa 14 anys que està separada. Tenia la custòdia dels menors, però havia de complir amb el règim de visites i estades amb el pare.
És en aquest context que la María José relata el calvari que han hagut de suportar. El descrèdit, els insults, el qüestionament. La María José explica que va arribar a rebre 25 correus electrònics de matinada posant en dubte totes les decisions que prenia en relació amb els fills.
També constata els càstigs que rebien els infants perquè volien anar amb ella. Per aquesta psicòloga, és especialment dur l'episodi en què la filla petita li va demanar al pare de poder tornar a casa i "ell la va treure del llit i la va fer caminar quilòmetres en plena nit per castigar-la".
O quan el progenitor recollia mostres d'orina d'algú altre per fer creure al pediatre que la filla tenia una infecció d'orina i, d'aquesta manera, poder assenyalar la negligència de la mare.
La reacció dels fills
Davant d'aquestes situacions, diu la María José, els fills reaccionen com poden. Alguns, com el cas de la seva filla petita, es tanquen en banda i practiquen el mutisme selectiu, un trastorn d'ansietat en què es deixa de parlar en entorns o amb persones específiques.
D'altres reaccionen amb conductes disruptives, com el seu fill, sense eines per poder gestionar tota la ràbia acumulada.
Des que es va separar, la María José assegura que viu "en un estat d'hiperalerta perquè no sap com pot reaccionar el seu exmarit".
Assegura que els maltractadors que exerceixen violència vicària "són els reis dels jutjats, perquè posen denúncies per tot". Fins i tot, remarca, per decidir una ortodòncia.
Quina protecció donen les lleis?
A Catalunya, la llei de violències masclistes és la que dona cobertura a mares i fills. I en l'àmbit estatal, aquesta tardor s'ha aprovat l'avantprojecte de la llei orgànica de mesures contra la violència vicària, que té per objectiu introduir-la al Codi Penal. També s'està reforçant la llei orgànica de protecció integral de la infància i l'adolescència davant de la violència.
Isabel Giménez García, jutgessa substituta dels jutjats de Barcelona i membre de l'Associació de Dones Jutges d'Espanya, alerta que si aquestes lleis no es traspassen al Codi Civil, la seva aplicació és més complexa i pot dependre del jutge que et toqui.
Més enllà de millorar la legislació, la jutgessa apunta altres millores que s'haurien de fer en el sistema judicial per erradicar aquest tipus de violència masclista. La protecció a la infància, remarca, ha de ser la prioritat. Giménez García diu que s'ha d'escoltar les criatures:
La qüestió no són les criatures assassinades, sinó els nens i nenes que cada dia pateixen aquest maltractament.
Víctimes i expertes conclouen que encara no es té prou clar que un maltractador no pot ser mai un bon pare.
On demanar ajuda
Les dones que pateixen violència tenen diverses vies per demanar ajuda.
Hi ha el telèfon específic d'atenció i informació: 900 900 120. Funciona les 24 hores cada dia de l'any, atén consultes i urgències, i és gratuït. No queda registrat al mòbil i és confidencial. Atén les demandes relacionades amb qualsevol forma de violència contra les dones.
També s'hi pot accedir per correu electrònic: 900900120@gencat.cat
En cas d'emergència per una agressió també es pot trucar al 112.
També es pot recórrer al WhatsApp 601 00 11 22. Gestionat pels Mossos d'Esquadra, ofereix informació i assessorament policial a les dones que són víctimes de violència masclista o que creuen que ho poden ser. Funciona tot l'any 24 hores, i també el poden utilitzar persones de l'entorn de la víctima.
Cal aclarir que aquest WhatsApp no substitueix el telèfon d'emergències 112 ni la denúncia policial.
Si es vol denunciar, es pot anar als Mossos d'Esquadra o directament als jutjats especialitzats en violència masclista, on les dones tenen el dret de ser assistides per un advocat d'ofici independentment de la seva situació econòmica.
A Barcelona, la Guàrdia Urbana també pot recollir denúncies de violència masclista a les comissaries de la Rambla i Nou Barris.
També es pot recórrer als diversos serveis públics d'informació i atenció: Serveis d'informació i atenció a les dones (SIAD) i Serveis d'intervenció especialitzada (SIE).
