Viròvors: descobreixen organismes que es poden alimentar només de virus

Els virus són habitualment percebuts com a patògens nocius per als humans, però també formen part de les cadenes tròfiques i, per tant, també són aliment per a altres organismes de la biosfera.

Ho han comprovat experimentalment científics de la Universitat de Nebraska-Lincoln, als Estats Units, que per primera vegada han identificat organismes que es poden alimentar exclusivament de virus.

Els experiments els han fet amb dos organismes protists que formen part del plàncton marí, "Halteria" i "Paramecium", i els han fet conviure amb clorovirus, un tipus de virus que parasita les algues.

En la recerca, que ha publicat la revista PNAS dels Estats Units, han aconseguit que poblacions de "Halteria" alimentades només amb clorovirus cresquessin i prosperessin:

"Els nostres resultats mostren que alguns ciliats poden consumir suficients partícules de virus per fomentar el creixement de la població a un nivell similar al creixement dels protists en general."

Organismes viròvors

Segons John DeLong, biòleg de la Universitat de Nebraska-Lincoln i investigador principal de la recerca, els resultats són ben lògics, com ha explicat a la revista de la seva universitat:

"Els virus estan formats per àcids nucleics, molt nitrogen i fòsfor, que són matèries primeres molt nutritives per a tots els éssers vius."

DeLong i els seus col·legues han encunyat una nova paraula per definir els organismes que mengen virus: viròvors:

"L'estudi de John DeLong i els seus col·legues és el primer que demostra que una dieta només amb virus (el que anomenen viròvor) és suficient per alimentar el creixement fisiològic i demogràfic d'un organisme."

Adaptar els models dels ecosistemes

En l'article publicat, els investigadors asseguren que ara caldrà adaptar els models dels ecosistemes amb què es treballa, perquè no contemplen els virus com a aliment:

"Donada l'abundància de partícules de virus i de petits protists a l'aigua, el consum dels primers per part dels segons podria representar una transferència tròfica important i rellevant a nivell mundial."

També proposen que s'estudiï la "pressió selectiva" que els organismes que s'alimenten de virus exerceixen sobre aquests, per conèixer-ne el cicle de vida complet.

Molta més abundància de protistes i de virus que d'animals i d'humans

Els protistes són microorganismes més complexos que els bacteris, perquè tenen nucli, i es calcula que tots els existents pesen 4 gigatones, gairebé el doble que tots els animals.

Pel que fa als virus, tot i que són milers de vegades més petits que bacteris i protists, en conjunt pesen tres vegades el que pesem els 8.000 milions d'éssers humans existents avui en dia.

Per tant, la importància que tenen els virus com a aliment per als altres éssers vius podria ser molt gran, i per això aquesta recerca obre un camp nou que pot donar molts fruits en el futur.

Els animals, una petita fracció de la biomassa total

Aquest gràfic dona una idea de les proporcions que tenen els diferents éssers vius: les plantes són més del 80% de la massa viva, seguides dels bacteris i els fongs, mentre que els animals som només una petita fracció de la biomassa de la Terra: