Visitar la mare i abraçar-se amb els nets: retrobaments emotius en la desescalada
Redacció
El pas a la fase 2 d'una part del territori ha generat, des d'aquest dilluns, escenes emotives de retrobaments ajornats per força i llargament esperats.
És el cas, per exemple, de la Tere i la seva mare, que viu en una residència.
Després de més de dos mesos, les dues Tereses, mare i filla, s'han pogut retrobar.
"Veníem bastant sovint i, esclar, tot aquest temps de confinament ha estat dur per a la família, i per a ella també."
Això, sí, el retrobament ha estat sense abraçades: mare i filla han hagut de respectar la distància física de seguretat i conversar assegudes a banda i banda d'una taula que les mantenia separades dos metres.
A més, abans d'entrar a la residència, a Sant Carles de la Ràpita, la Tere ha hagut de seguir diverses mesures preventives: li han pres la temperatura, s'ha posat mascareta i guants i s'ha desinfectat amb líquid hidroalcohòlic.
En les regions sanitàries que són a la fase 2 de la desescalada -Alt Pirineu i Aran, Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre- les residències classificades com a verdes, és a dir, que no tenen contagis i que poden garantir visites segures, ja permeten visitar els residents.
A més, a partir d'ara, també començaran a acceptar ingressos d'usuaris.
Des de l'inici de la pandèmia, 753 persones van marxar a passar el confinament a casa de familiars, i ara podran començar a tornar.
Abans, però, se'ls farà una prova per confirmar que no tenen el coronavirus i hauran de passar un temps d'aïllament preventiu.
A Sabadell, abraçades
Al Vallès Occidental, que és en fase 1, no es poden visitar les residències, però sí fer reunions de familiars o d'amics fins a 10 persones.
Això ha permès el retrobament de la Pilar i el Jordi amb el Nil i el Guillem, els seus nets de 7 i 4 anys, després de 69 dies.
Viuen a pocs quilòmetres de distància, els avis a Cerdanyola del Vallès i els nets a Sabadell, però la Pilar i el Jordi asseguren que aquestes deu setmanes semblava que tinguessin els fills i nets vivint a l'estranger.
Tenien tantes ganes de retrobar-se que no han pogut evitar saltar-se "una mica" les normes i fondre's en una abraçada, explica la Pilar.
"S'ha fet molt llarg, tenia moltíssimes ganes de tornar-los a abraçar ni que fos un segon i amb mascareta per treure'm el neguit de sobre."
Acostumats a veure els nens "almenys un cop per setmana", quan els recullen a l'escola i van a berenar plegats, aquest allunyament confessen que "ha estat molt dur".
Han trobat a faltar "anar a jugar amb ells, portar-los a veure els ànecs al riu Sec de Cerdanyola o d'excursió".
La distància física, durant el confinament, l'han canviat pel contacte telemàtic, mitjançant videotrucades, però diuen que "no és el mateix".
De moment, el Nil i Guillem encara no es poden retrobar amb els altres avis, el iaio Lluís i la iaia Adela, perquè tot i que no viuen lluny, a l'Hospitalet de Llobregat, són en una altra regió sanitària.
Hauran d'esperar que les regions sanitàries de Barcelona i la seva rodalia es converteixin en una de sola.