Viure 48 hores sense pulmons per poder rebre un trasplantament doble: un cas extrem a Chicago
La primavera del 2023, a un home de 33 anys de Missouri --els Estats Units-- que tenia una sèpsia (infecció generalitzada) molt avançada, el van portar en avió medicalitzat a l'hospital Northwestern Memorial de Chicago.
L'home havia tingut una grip que s'havia convertit en pneumònia necrosant, i després en sèpsia, i no aconseguien frenar-la. Fins i tot i va arribar a patir una aturada del cor que van aconseguir revertir.
L'havien connectat a un respirador, però una infecció d'una soca del bacteri Pseudomonas aerugiosa resistent als antibiòtics es va estendre per tot el cos i van començar-li a fallar tant el cor com els ronyons.
En una situació tan extrema, a l'hospital van prendre una solució molt agosarada: improvisar un sistema pulmonar artificial per mantenir-lo viu i extirpar-li els dos pulmons, que eren el focus de la infecció.
L'estratègia els va sortir bé; la infecció va remetre i, dos dies després, l'home havia millorat prou per poder fer-li un trasplantament doble de pulmons, extrets d'un donant que havien aconseguit.
Proposen generalitzar l'estratègia
Gairebé 3 anys després, l'equip responsable d'aquest èxit mèdic ha explicat que l'home fa vida normal amb "una funció pulmonar excel·lent".
Ho han explicat en un article publicat aquest dijous a la revista Med, en què defensen que l'estratègia que van fer servir es pot generalitzar i que han provat que els pulmons de l'home eren irrecuperables.
Segons el cap de l'equip, Ankit Bharat, en els casos greus de síndrome de dificultat respiratòria aguda, SDRA --com el de l'home de 33 anys--normalment no es planteja fer un trasplantament:
En la meva pràctica clínica, pacients joves moren gairebé cada setmana perquè ningú es fixa que el trasplantament és una opció.
Els pulmons eren irrecuperables
Amb aquest article, fan dues aportacions importants: inclouen proves moleculars dels danys irreversibles que tenien els pulmons que van extirpar i descriuen el pulmó artificial que van improvisar en poc temps.
Pel que fa als danys, van descobrir que hi havia cicatrització generalitzada i absència tant de cèl·lules reconstructores com de les estructures necessàries perquè els pulmons es recuperessin i poguessin funcionar.
Segons Bharat, aquests resultats contradiuen els protocols que es fan servir habitualment en aquest tipus de casos:
Actualment es pensa que si algú té una SDRA greu, tractant-la adequadament els pulmons milloraran amb el temps.
En general, els trasplantaments de pulmó es fan a pacients que tenen malalties cròniques, com la fibrosi quística o les malalties pulmonars intersticials difuses, però no en casos aguts com aquest.
En canvi, Bharat està convençut que en el cas de danys pulmonars greus causats per virus respiratoris o infeccions bacterianes, els trasplantaments poden ser una solució òptima per "salvar vides".
És una solució generalitzable?
Pel que fa al pulmó artificial, que qualifiquen de "total", no es limitava a oxigenar la sang i tornar-la al cos, sinó que també permetia mantenir un flux sanguini estable a través del cor i suplia així del tot l'absència dels pulmons.
Això, que no ho fan els pulmons artificials utilitzats habitualment, permet evitar el risc que es formin coàguls de sang que podrien provocar atacs de cor o ictus.
De tota manera, l'equip admet que no tots els hospitals tenen el bagatge i els recursos materials per poder reproduir el que van fer fa gairebé 3 anys, tant per fer trasplantaments com per al pulmó artificial.
A més, a molts llocs hi ha llistes d'espera per aconseguir donants de pulmó, i això implicaria afegir nous pacients que, a més, haurien de passar al davant d'altres, a causa de la urgència d'aquests casos.
