Viure amb cadira de rodes: "A l'hora de la veritat tinc moltes barreres"

Per al dia a dia de Montserrat Quílez és alguna cosa més que una molèstia, però els vídeos que fa recollint els problemes, impediments, entrebancs i obstacles que es troba quan es mou amb la seva cadira de rodes s'han convertit en tot un èxit a les xarxes socials. Ella té esclerosi múltiple i fa temps que va amb cadira de rodes, però ara, el poder de la xarxa li està servint per denunciar una cosa que malauradament fa anys i anys que li passa: "Tinc un objectiu molt clar, donar a conèixer quina és la nostra condició, quins problemes tenim en el nostre dia a dia."

Anar amb metro, entrar a les botigues, comprar roba... "Jo tinc els mateixos drets que els altres per emprovar-me la roba, però a l'hora de la veritat tinc moltes barreres". Per això s'ha decidit a denunciar-les a les xarxes: amb aquests vídeos, per una banda pretén conscienciar dels problemes que es troba, però per una altra vol afectar la reputació digital dels locals i aconseguir que els solucionin ràpidament.

A la cua de l'ascensor del metro

Una de les denúncies de la Montse que s'han fet més virals va ser enregistrada a la parada de metro de Vall d'Hebron, que utilitza habitualment (és on hi ha el centre on la tracten per l'esclerosi múltiple). Al vídeo es veu com, a l'hora de sortir de l'estació, mentre ella s'espera en cadira de rodes i va exclamant que "a veure si algú em deixa passar...", una riuada de gent accedeix a l'ascensor i no li permet pujar-hi. "Jo era la primera de la fila, i arriben la resta de persones... el que no poden fer és posar-se davant meu i ignorar-me! Com si fos invisible!", es queixa a "Els matins".

 

 

"En aquest metro, en aquesta parada, sempre em passa el mateix! Ningú es gira i em diu: 'Vols passar? Tens preferència'", lamenta la Montse. De vegades, se'n cansa i interpel·la directament els altres usuaris ("Perdoneu, però em toca a mi passar!"), però només en els casos en què hi ha un guarda de seguretat, és ell qui "els fa fora a tots de l'ascensor perquè em deixin passar a mi". I és que les persones en cadira de rodes tenen preferència: "Ho fan perquè només tenim una de les dues vies per accedir al vestíbul, la de l'ascensor, per això ens donen preferència".

 

Sense rampa per entrar a una botiga

Un altre dels problemes que es troba la Montse és a l'hora d'entrar a les botigues, quan no hi ha una rampa d'obra que li permeti accedir-hi. En un altre enregistrament, es veu com conversa amb una dependenta i li demana si és possible posar-ne una de temporal: "Tens rampa? No? Es que no puc pujar... Amb una de posar i treure en tindria prou! Que no te la deixen posar?"

 

 

"Això és molt habitual", es queixa la Montse, que culpa el responsable de la botiga per no voler posar la rampa, encara que "hi estan obligats". De fet, "ho vaig preguntar a una arquitecta, i em van dir que estaven obligats per llei a fer rampes d'obra. Ja no demano que sigui d'obra, però... no es pot posar una rampa de fusta?". A més, la Montse denuncia que una de les excuses de la botiguera "no té ni cap ni peus, perquè el carrer és molt ample, i no em pot dir que no la posa perquè el carrer sigui estret!".

El resultat, doncs, és que "perden una clienta. Jo aniria a la botiga i m'hi compraria coses... Però com que no hi puc accedir, me n'aniré a un altre lloc". En alguns casos, "hi ha dependentes que m'han arribat a dir: 'Tranquil·la, t'ho trec al carrer i t'ho emproves al carrer'. Jo no puc emprovar-me les coses al carrer!"

 

Un emprovador (poc) adaptat

La Montse té problemes no només per entrar a les botigues, sinó que (quan ho ha pogut fer) també se n'ha trobat a l'hora d'usar emprovadors pretesament adaptats. En un altre dels seus vídeos, se la veu dins d'un gran emprovador, on tot són problemes: el tamboret és molt petit (i no té cap ajuda per poder seure-hi) i els penjadors són massa alts per una persona que va en cadira de rodes.

"En un centre comercial vaig veure un vestit que m'agradava molt, i em van dir que tenien emprovadors per a persones discapacitades... Era veritat que era molt ampli, però hi posen el mateix tamboret que en els altres emprovadors, i els mateixos penjadors, a la mateixa alçada... L'única cosa que té d'adaptat és que és més gran!" Però la Montse, per emprovar-se la roba necessita agafar-se... "Si intento posar-me sobre aquest tamboret segur que caic... I he de deixar la bossa, la roba que m'he d'emprovar i la que em trec en algun lloc".