Votarem un ximpanzé

La major part dels mandataris europeus que van menjar-se el raïm l'últim Cap d'Any no sentiran les dotze campanades del final d'aquest.
David Cameron va quedar escombrat per un Brexit populista i contra pronòstic. Barack Obama poc es pensava que no passaria el relleu a Hillary Clinton, però un milionari extravagant li va trencar els plans. Matteo Renzi acaba de perdre aquest diumenge el seu referèndum sobre la Constitució, tot i que li demanin que s'esperi a dimitir. I François Hollande la setmana passada anunciava que no es presentaria a la reelecció. Deixa pas a Manuel Valls davant la possibilitat que la dreta se l'endugui també. Sort que a Àustria les dones i els joves il·lusionats finalment han fet guanyar el candidat verd enfront de l'ultradretà. Només la cancellera alemanya Angela Merkel resisteix i fins i tot pot tornar a guanyar l'any que ve.
Sembla que no passa res, però els populisme guanyen terreny. Per què?
Divendres passat, aquí mateix al "Catalunya vespre" sentíem Rajoy anunciant que apujaria els impostos. Es va aprovar en el Consell de Ministres. Però en canvi havia promès que els abaixaria dies abans de les eleccions de final de juny. El més sorprenent és que no ens sorprenen les mentides amb 'feeling'. Aquelles que ens agrada sentir en època electoral. Les normals. Però arriba un dia que la població se n'afarta i llavors decideix canviar. I simplement vota els diferents, els que diuen unes altres mentides. Mentides per mentides, se n'escullen de noves. Qualsevol dia votarem un ximpanzé i no haurem de buscar-ne la causa, perquè serà la conseqüència.
Essencialment de tantes mentides i més desigualtat.