Vox i Aliança entren al cos a cos per primer cop amb la vista posada en les municipals
L'auge d'Aliança Catalana a les enquestes apunta a un canvi en l'equilibri entre les forces d'extrema dreta del Parlament.
Avui, Vox té un domini clar, amb 11 diputats, pels 2 que tenen els de Sílvia Orriols. Però l'última enquesta del CEO assenyala un canvi de lideratges: Aliança Catalana tindria entre 19 i 20 escons, i Vox, que també pujaria, quedaria com a segona formació d'extrema dreta, amb 13 o 14 escons.
Coincidint amb aquesta tendència, tots dos partits, que fins ara no havien entrat al cos a cos, han començat a fer evident que competeixen, en part, pel mateix electorat.
Aquesta setmana, el líder de Vox a Catalunya, Ignacio Garriga, ha visitat Ripoll. Ho ha fet pel cas de l'imam acusat d'agressió sexual.
La visita, però, no ha agradat a Orriols, que a més de líder d'Aliança és alcaldessa de Ripoll. En un missatge a X, ha dit que Garriga busca "titulars" i l'ha avisat que no aconseguirà vots. També l'ha acusat de franquista.
Aquest enfrontament obert entre els dos partits és una novetat. Fins ara, al Parlament, tant Aliança Com Vox s'han concentrat a criticar els partits independentistes i el govern, amb una agenda en bona part compartida, centrada sobretot en l'antiimmigració i la islamofòbia.
De fet, en debats com el de política general, Vox va votar més de la meitat de les propostes de resolució d'Aliança. I en més d'una ocasió han demostrat sintonia des del faristol.
Va ser el cas per exemple del debat de la moció d'Aliança a favor de la prohibició del vel islàmic, no fa ni un any. Tots dos partits van negociar la inclusió d'esmenes de Vox, que va acabar votant a favor del gruix de la iniciativa.
Ara, en canvi, el to ha començat a virar. Des de Ripoll, Garriga va respondre al tuit d'Orriols: "Vox està defensant la civilització i denunciant l'amenaça de l'islamisme a Catalunya. Hem denunciat la creixent islamització de Catalunya des del 2019, quan no existia Aliança Catalana".
La mateixa líder d'Aliança Catalana ja havia començat a fer bullir l'olla a principis de setmana des d'un esmorzar informatiu a Barcelona, quan va treure pit d'estar fent gruar el partit de Garriga: "Abans de la irrupció d'Aliança al Parlament Vox no parlava català al Parlament i ara parla català."
La immigració desplaça el procés
Tot plegat, símptomes d'una competència directa entre dos partits que, a priori, podrien semblar complementaris, per la qüestió nacional. Aliança es declara com a partit independentista i Vox té una arrel nacionalista espanyola.
Però segons les dades del CEO, aquest factor no defineix de manera nítida el seu electorat.
Preguntats sobre les relacions Catalunya-Espanya, d'entre opcions com ser una regió, una comunitat autònoma o un estat dins o fora d'Espanya, només el 48% dels votants d'Aliança responen que voldrien que Catalunya fos un estat independent.
També ho diuen un 8% dels votants de Vox, tot i que majoritàriament --gairebé un 55%-- prefereixen ser una comunitat autònoma, quan el discurs dels d'Abascal és més aviat contrari a les autonomies.
De fet, l'eix independentista s'ha vist desplaçat pel discurs contrari a la immigració i, especialment, contra l'islamisme. Un patró similar al que han seguit els partits d'extrema dreta europeus.
Recentment, tots han canviat "l'enemic extern" que fan servir "per alimentar el sentiment greuge i créixer electoralment", explica Héctor Sánchez Margalef, investigador principal de CIDOB.
Fins al Brexit, l'extrema dreta europea fixava aquest enemic extern en la Unió Europea. Ara, veient el resultat desfavorable de l'experiència britànica, han mudat cap al discurs antiimmigració.
Això és extrapolable a la nostra realitat política. "En aquest manual, Vox creix amb el caliu del procés i, un cop es desinfla, canvien el discurs i l'orienten cap als àrabs, cap a l'islam i cap a l'immigrant", afegeix Sánchez Margalef.
L'investigador també identifica diferències entre Vox i Aliança més enllà de l'eix independentista, extrapolables a l'entorn europeu i que també exploten electoralment.
"Vox, per exemple, té una posició més contrària als drets del col·lectiu LGTBI, mentre que Aliança, per tal d'arrossegar vots, està disposada a explorar l'anomenat 'feminacionalisme', com ha fet Marine Le Pen a França", diu.
Vox exhibeix la força al Congrés
Per tant, tots dos partits comparteixen una bossa de potencials votants, que podran triar entre les dues paperetes a les eleccions municipals de l'any que ve.
Aliança pretén ampliar la representació arribant més municipis, inclosos alguns de l'àrea metropolitana, on Vox ha fet forat.
En canvi, on no competiran serà a les eleccions espanyoles, també previstes per al 2027. Orriols va tornar a deixar clar aquesta setmana que no s'hi presentaran: "No volem governar ni fem ingovernable Espanya".
Garriga ha provat de fer servir aquesta diferència a favor seu exhibint la força al Congrés: "Per sort, representem un projecte nacional, un projecte que des del Congrés dels Diputats podrà ser garantia, i dic de contenció enfront de l'islamisme."
Ho deia just la setmana que el seu partit portava al Congrés la mateixa prohibició del burca i el nicab a llocs públics que ja va presentar Aliança al Parlament.
