Xangai, designada per revifar la que podria ser l'última Exposició Universal
Xangai ha estat designada per acollir l'Exposició Universal del 2010, que podria ser l'última, després que l'anterior, que s'havia fet a Hannover, a Alemanya, no va aconseguir congregar el nombre de visitants esperats i va suposar un dèficit de 1.200 milions d'euros. La comunitat internacional ha apostat per Xangai, una ciutat de 17 milions d'habitants, perquè és la capital econòmica de la Xina i estar destinada a ser la capital de la primera economia del món.
2 min
S'ha adjudicat l'Exposició Universal del 2010 a Xangai, una ciutat de 17 milions d'habitants. És l'aposta de la comunitat internacional per la capital econòmica de Xina, i destinada a ser la capital de la primera economia del món. Xangai era coneguda en els feliços anys anteriors a la Segona Guerra Mundial com la París d'Àsia. Oberta al comerç exterior, era rica i cosmopolita. Aquella esplendor, els rutilants edificis colonials del Bund, el moll del riu Huangpu, va quedar adormida durant els anys de les turbulències de l'era Mao. Però el 1990, Deng Xiaoping, per combatre el fantasma de la matança de Tiananmen, hi va redoblar els esforços reformadors i va crear una zona econòmica especial als horts de l'altra banda del riu, a l'àrea de Pudong. En dotze anys, aquest n'és el resultat, el centre de negocis que es disputen les grans empreses internacionals, que han convertit la Xina en l'anomenada "fàbrica global". Aquesta setmana, la ciutat ha celebrat que serà la seu de l'Exposició Universal del 2010, dos anys després dels Jocs Olímpics de Pequín del 2008. L'esdeveniment siginificarà 70 milions de visitants, amb les divises que els acompanyin. Aquests dies han anunciat inversions multimilionàries a Xangai els estudis nord-americans Universal i la segona immobiliària de Hong Kong, l'excolònia britànica. En plena crisi de Hong Kong i Singapur, centres neuràlgics del comerç tradicional a la Xina meridional i el sud-est asiàtic, emergeix irremissiblement Xangai com el gran pol d'atracció econòmic de l'Extrem Orient, davant de Tòquio, capital de la segona economia mundial, estancada des de fa anys, i la mateixa Pequín, centre del poder polític. Perquè, precisament, a la capital xinesa, qui controla les regnes del poder és el president Jiang Zemin, format políticament a Xangai. En el recent XVI Congrés del Partit Comunista xinès, Jiang ha aconseguit situar al costat del nou secretari general, Hu Jintao, fins a sis fidels seus, que vetllaran pels interessos del que s'anomena "banda de Xangai".
