Xavier Sala i Martín: "La lluita contra l'emergència climàtica implica que l'energia sigui més cara"
L'import de la factura de la llum s'ha multiplicat per 6 en només un any. En els últims mesos, el gas natural ha tingut un augment desmesurat. El petroli, durant les darreres setmanes, també ha recuperat el terreny perdut. Són només 3 exemples de l'encariment generalitzat de les diferents fonts d'energia.
Per entendre l'augment del preu cal explicar diferents factors, segons el catedràtic d'Economia Xavier Sala-i-Martín. En primer lloc, alguns que no són estructurals, com un últim hivern molt llarg i un estiu en què hi ha hagut poc vent, fet que ha fet que no poguéssim produir energia eòlica.
Les energies renovables, fins a dia d'avui, tenen un problema. Depenen molt del temps i no en podem generar durant les 24 hores per tenir-la emmagatzemada.
A més, també coincideix que hi va haver un incendi que va afectar un magatzem de gas a Rússia, el principal subministrador a bona part del continent europeu. A tot això, també cal sumar-hi la demanda creixent provinent d'altres parts del planeta:
Ara mateix, els països asiàtics, principalment, han comprat molt gas pensant que tindran un estalvi important en les factures del futur. Això també ha fet augmentar el preu final.
Com influeix l'emergència climàtica?
Encara que pugui semblar mentida, la lluita contra l'escalfament global també ajuda a l'augment del preu de l'energia, segons Sala-i-Martín. Bàsicament en aquest punt hem de parlar de les taxes d'emissions de diòxid de carboni que aplica la Unió Europea.
Abans, quan ens faltava energia, recorríem al carbó. Avui, com que té associats un drets d'emissió tan elevats, recorrem al gas provinent de Rússia.
L'economista argumenta que si volem lluitar contra el canvi climàtic, ens haurem d'acostumar que hi hagi menys inversió en carbó i petroli i, en conseqüència, el cost de l'energia sigui més alt. Avui dia, diu, el plantejament dels governs europeus és penalitzar l'ús de les fonts d'energia contaminants, amb polítiques i impostos per reduir les emissions de CO per impulsar, així, les renovables,
Els governs poden fer abaixar el preu?
Els executius europeus tenen poc marge de maniobra per revertir l'augment dels preus de l'electricitat. En tot cas, segons l'economista, retallar els guanys de les empreses del sector, com ha fet el govern espanyol, no servirà per a gaire cosa:
El problema no són els beneficis que puguin tenir les grans elèctriques. Això no servirà per a res. Els guanys d'aquestes companyies no són la causa ni de l'augment del preu de la llum ni el del gas.
Merkel, herència estranya
Precisament el motor d'Europa, Alemanya, viurà en unes setmanes un canvi històric. Angela Merkel deixarà de ser la cancellera federal, després de no haver-se presentat a la reelecció a les eleccions del 26 de setembre. El seu llegat, des del punt de vista, econòmic és força difícil de resumir:
Parlar de Merkel és com parlar de vins. Hem de dir el seu nom i després l'any. No és la mateixa Angela Merkel la de la crisi del 2008 que la del 2020, quan es va posicionar a favor dels fons europeus.
En efecte, l'austeritat de fa deu anys ara s'ha convertit en un impuls a augmentar la despesa pública per recuperar, al més aviat possible, el creixement econòmic d'abans de la pandèmia.
