Xavier Sala-i-Martín preveu una pujada dels tipus d'interès en els pròxims mesos
L'escalada de preus preocupa els països europeus i les autoritats econòmiques demanen que es mantingui el suport fiscal i financer per donar aire a les economies colpejades per la pandèmia. No se sap amb exactitud què ha provocat l'actual inflació tan elevada. Pel professor Xavier Sala-i-Martín, hi ha diverses teories que, això sí, tenen en comú l'estreta vinculació amb la pandèmia.
D'una banda tenim la causa monetària, és a dir, es justifica l'alta inflació per l'elevada injecció de diners públics que van fer els principals bancs centrals a l'inici de la pandèmia.
D'altra banda, el catedràtic d'Economia ho atribueix als desajustos entre l'oferta i la demanda. Al no haver-hi microxips que venen de Taiwan, les fàbriques d'automòbils d'Europa estan sota mínims o, fins i tot, aturades. Això s'explica perquè amb la pandèmia hem deixat de consumir experiències (viatjar, anar a les discoteques) per comprar altres productes com ara ordinadors portàtils o televisors.
La falta d'una causa concreta no evita que s'incrementi la pressió sobre els bancs centrals, com la Reserva Federal o el Banc Central Europeu, per augmentar els tipus d'interès.
Pel catedràtic de Colúmbia, els actuals preus de l'energia són conseqüència (i no causa) de l'alça de preus generalitzada.
Ara mateix hem patit disrupcions en el mercat de gas i en la producció de carbó. Fa uns mesos hi va haver un confinament a Mongòlia, el principal productor de carbó del món, això va fer que la Xina demandés més gas. Això va comportar un augment del preu del gas, que és el que ens afecta.
Què passa amb les actualitzacions dels salaris?
És lògic que els sindicats reclamin un augment dels sous per compensar la pujada dels preus. Ara bé, això al final acaba sent un peix que es mossega la cua.
Quan apuges els sous, augmentes els costos per a les empreses. Això acaba fent que aquestes apugin els preus dels productes.
Aquest cercle viciós és el que les autoritats monetàries miren d'evitar sigui com sigui. Abans que l'escenari d'una alta inflació es converteixi en estructural, els bancs centrals apugen els tipus d'interès. Ara mateix encara no s'ha confirmat, però la setmana passada el president de la Reserva Federal, Jerome Powell, va deixar entreveure que se seguiria aquest camí:
S'espera que durant el 2022 s'apugin dues vegades els tipus d'interès. Encara no sabem, però, quan es farà ni quina magnitud tindrà.
Els bancs centrals utilitzen un llenguatge molt confús perquè saben que un augment dels tipus d'interès faria baixar les borses i això acabaria tenint conseqüències negatives en els balanços de les empreses.
El mateix camí es preveu que segueixi el Banc Central Europeu. De moment, els dos organismes monetaris estan actuant partint de la base que la inflació actual es deu a una causa monetària.
Tant la UE com els EUA han intentat sortir de la crisi a través d'injecció de diners a l'economia. Els primers, amb aportacions a les economies dels estats membres i els segons, amb xecs als ciutadans nord-americans.
Vacunar tot el planeta per evitar més crisis
Tot plegat, mentre estem a l'espera de què passarà amb el virus. Xavier Sala-i-Martín és taxatiu i creu que si apareix una variant que comporta nous confinaments, tornarem a entrar de nou en una crisi.
Si es confina Taiwan o Corea, automàticament la planta de Seat a Martorell haurà de tancar. Ja hem vist com un confinament a Mongòlia ha fet augmentar el preu del gas, cosa que repercuteix negativament en els europeus.
Per evitar noves crisis cal impedir que sorgeixin noves variants més agressives del coronavirus, i aquí la solució és la mateixa que proposen els experts sanitaris per acabar amb la pandèmia: augmentar la vacunació a tot el planeta.
Mentre hi hagi virus, l'economia no farà net. Per tant, és fonamental acabar amb el virus. Això vol dir que els països rics, encara que sigui per pur egoisme, haurien d'impulsar la vacunació massiva dels països pobres. És urgent fer-ho.
Tot plegat s'explica pel món globalitzat en què vivim. Un món connectat en què la producció es fa en diferents punts del planeta.
