Yana, metgessa de Kíev: "Per què ens esteu fent això?"
L'hospital regional de Kíev, on treballa Yana Denysenko, només està obert per rebre els ferits de guerra.
La invasió russa ho ha trastocat tot, i també l'assistència sanitària. Amb el toc de queda i la ciutat totalment paralitzada, la major part del personal sanitari no pot arribar a l'hospital. Hi ha alguns cirurgians, però ella explica en una entrevista a "El suplement" de Catalunya Ràdio que durant tres dies ha estat l'única radiòloga del centre.
Unes suposades pràctiques militars
A l'Hospital també hi arriben militars russos ferits, allà els fan l'atenció primària i després la policia se'ls emporta detinguts. La Yana en va atendre dos i quan els va demanar per què atacaven Ucraïna no li van saber respondre:
Els vam preguntar Per què ens esteu fent això? i ens van dir que ells no sabien res, que els havien dit que anaven a fer unes pràctiques i uns estudis sobre el terreny. I nosaltres insistíem: Però no vèieu que estàveu entrant a un altre país? i ens asseguraven que ells no ho sabien.
En les últimes hores a l'hospital regional de Kíev també han atès civils ucraïnesos ferits. Gent que no havia tingut temps d'arribar a casa abans que es decretés el toc de queda permanent. Al veure'ls al carrer, els havien pres per sospitosos:
Els dos últims pacients que han vingut eren civils que estaven atrapats al carrer passades les 5 de la tarda. Els han disparat.
Ella, amb altres companys, estan refugiats a l'hospital, que està preparat amb refugis antiaeris per poder-hi fer vida i dormir. Els envien menjar cada dia i tenen les necessitats vitals cobertes. Però la Yana té por. Si pogués, marxaria del país:
Mai hauria cregut que podia passar això. Tot i que l'hospital és un espai protegit, i té més d'un búnquer preparat per si cal refugiar-s'hi, tinc molta por. No m'acosto a les finestres ni surto al carrer.
Txernòbil
Yana Denysenko va néixer fa 27 anys a prop de la central nuclear de Txernòbil, i parla català perquè, de ben petita, va conviure amb famílies de Taradell, a Osona. Cada any torna a Catalunya amb una associació de famílies que van acollir canalla de la regió de Txernòbil després de l'accident nuclear de l'any 1986.
Ara l'exèrcit rus controla la zona de Txernòbil, on encara viu la seva mare. La doctora demana que s'evacuïn les criatures davant les sospites que el nivell de radiació ha crescut:
Demanem que es faci un corredor humanitari perquè els nens que viuen a prop de Txernòbil puguin sortir
Ella no pot confirmar les notícies que apunten que ha pujat el nivell de radiació d'ençà que els soldats russos controlen la central sinistrada i l'àrea que l'envolta.
Només sap que la gent es nota un regust estrany a la boca, però està convençuda que amb la invasió, el nivell radioactiu de la regió s'ha descontrolat. A Putin el veu com un boig, i al seu president, Volodimír Zelenski, li demana que arribi a un acord de pau.
Fugir de la guerra, una odissea
La invasió russa va enxampar Carles Franquès, que és de Reus, de visita a Ucraïna, amb la seva dona i el seu fill. Hi havien anat pel bateig de la seva neboda acabada de néixer.
Tots tres han pogut sortir del país a través de Polònia, però la seva família ucraïnesa ha quedat enrere. Franquès ha explicat a "El suplement" com van poder marxar:
Un bon amic nostre de Polònia ens va venir a buscar a Potsdam i d'allà vam agafar un avió cap a París, però arribar a la frontera van ser tres dies d'autobús, carretera, tres dies de no dormir, de temperatures sota zero... de caminades de 20 o 30 quilòmetres carregats amb maletes de 15 i 10 quilos i el nen petit... va ser bastant dramàtic.
A la frontera amb Polònia, es van trobar l'allau de desplaçats que fugen del conflicte, una imatge que el va deixar impactat:
És una odissea, pensa que a la frontera potser hi havia 100.000 persones esperant per entrar a Polònia, tot dones i criatures. Cap home, només els vells. Tots s'han hagut de quedar a defensar el seu país. Al meu cunyat l'han reclutat avui. És molt dur, és que estem parlant d'una barbaritat.
El Carles assegura que ningú es pensava que s'acabés produint la invasió. Ara ell només espera que almenys la nena acabada de néixer, la Sofia, i la seva mare, puguin sortir d'Ucraïna aviat.
