Zaplana esquiva de moment la presó, tot i haver estat condemnat a 10 anys per corrupció

L'expresident de la Generalitat Valenciana i exministre popular Eduardo Zaplana continuarà -- de moment-- en llibertat tot i haver estat condemnat a 10 anys i cinc mesos de presó pel cobrament de comissions derivades de les concessions de les ITV i del pla eòlic valencià, l'anomenat cas Erial.

L'Audiència de València ha rebutjat així la petició de la Fiscalia que demanava el seu ingrés a la presó sense esperar que la sentència sigui ferma.

La justícia creu que no hi ha risc que Eduardo Zaplana marxi a l'estranger per evitar la condemna, i més tenint en compte que té el passaport retirat.

A més, està obligat a comparèixer davant el jutge un cop al mes.

Un recurs que pot allargar-se anys

L'expresident valencià va dir que recorreria contra la sentència al Tribunal Suprem, que pot trigar encara un parell d'anys a confirmar o no la condemna.

Segons la sentència, que no és ferma, l'exmandatari del PP va cobrar per beneficiar la companyia de l'expresident de les Corts Valencianes i excap de la Policia Juan Cotino, mort el 2020, durant els 7 anys que va ser president de la Generalitat Valenciana.

A banda de la pena de presó, també se'l va sentenciar a pagar una multa de 25 milions d'euros i a gairebé 18 anys d'inhabilitació per ocupar un càrrec públic.

Un entramat de societats per amagar Zaplana

Els pagaments es van produir a través d'un entramat de societats i testaferros per amagar la participació de Zaplana en les operacions.

El tribunal va condemnar Zaplana pels delictes de prevaricació, suborn, falsedat i blanqueig de capitals.

A més, també va sentenciar els empresaris José i Vicente Cotino, nebots de Juan Cotino, l'excap de gabinet de Zaplana Juan Francisco García i el testaferro de Zaplana, Juan Barceló.

D'alcalde de Benidorm a ministre de Treball

Zaplana va ser detingut el maig del 2018 després de tres dècades encadenant càrrecs polítics, des de l'alcaldia de Benidorm fins a ser ministre de Treball amb José María Aznar de president, passant per diputat al Congrés.

Va estar nou mesos en presó provisional, una part ingressat en un hospital, a causa d'una leucèmia.

Des de principis del 2019 està en llibertat.