5 recomanacions per fer costat a algú amb problemes de salut mental

Més de la meitat de les malalties mentals greus s'inicien a l'adolescència. L'ONU calcula que actualment hi ha uns 166 milions d'infants i joves d'entre 10 i 19 anys amb malalties mentals diagnosticades. La gran majoria, siguin tan joves o no, sovint se senten jutjats, criticats i gairebé sempre incompresos. Molts han de fer esforços constants per dissimular el patiment i fer veure que estan bé per no crear incomoditat en el seu entorn. I aquí és on entrem els altres.

Què podem fer per acompanyar de la millor manera una persona que està sotmesa a una afectació de caire mental? Cinc punts per escoltar, respectar i comprendre des de l'honestedat:

1. Assumir que vivim en un altre context

Buscar informació sobre el problema de salut mental perquè, si no, potser no entendrem els codis de la persona que ens necessita.

2. Entendre que cada persona és un món

Assumir que tothom necessitarà coses diferents i, per tant, no desanimar-nos i provar estratègies si el que fem no funciona. Tenir paciència.

3. Escoltar, respectar i comprendre

No ser massa invasius. Plantejaments com "Et ve de gust que en parlem?", "Et puc fer una abraçada?" o "És un bon moment?" poden funcionar. Si ens diuen que no, entendre que no és el seu moment i intentar obrir altres canals de comunicació.

4. No minimitzar i evitar les frases fetes

No hem de dir "No n'hi ha per tant", "Ja passarà", "Segurament hauries de posar-hi més de la teva part". El que hem de fer és reforçar el que sent aquella persona. Tampoc funciona dir sempre allò que faríem nosaltres.Les solucions màgiques, les mínimes.

5. No penjar etiquetes

"És que ets...", "És que pateixes massa", "És que dones massa voltes a les coses". Tampoc hem de fer demandes que puguin pressionar la persona, ja que tothom necessita els seus moments i espais. I cal respectar que no vulguin sortir a fer una volta, per exemple.

I si no som la persona adient per ajudar?

Potser ens afecta massa emocionalment allò que està passant. Cal veure si podem gestionar-ho. Entendre que podem parlar de tot, però hi ha moments en què ens hem de cuidar i protegir.

A vegades, volent salvar l'altre ens perdem nosaltres. Per això, és positiu col·lectivitzar per què aquestes situacions suposen un desgast.

I si ens dosifiquem?

Si no hi som tot el dia, no ens hem de justificar, no estem fallant a l'altre. Ens estem cuidant per tornar a estar millor quan ens hi posem de nou. Si expliquem bé que no hi arribem, l'altre no s'ofendrà.

En elements sensibles, és important fer-li sempre els plantejaments mitjançant preguntes. Per exemple, consultant-lo si considera que necessita ajuda professional. I, si cal, re-repreguntar uns dies més endavant.

Què hem de tenir present quan ens comuniquem amb algú?

• L'oportunitat i el format (per missatge, per via telefònica, cara a cara, fer un cafetó, un passeig, una trobada breu...)
• Entendre que un rebuig a parlar no és una negativa cap a nosaltres.
• Entendre que hi ha moments i moments per afrontar temes.
• Deixar espai i temps, si cal.
• Contextualitzar el que passa amb el teló de fons sempre de l'afectació en la salut mental.
• Tenir una predisposició receptiva per escoltar. Somriure, amb actitud acollidora.
• Fer una escolta activa.
• No jutjar.
• Mirar als ulls, amb senyal de confiança.
• No entrar a discutir, acusar ni imposar criteri.
• Ser-hi: amb empatia, sensibilitat i mostrar un interès real.

Obrir el ventall de temes a parlar

No tot ha de girar sobre com està aquella persona. La vida és molt àmplia i no ha de pivotar tot al voltant de la salut mental. Cal, doncs, buscar alternatives perquè l'altre també pugui gaudir de la nostra companyia i conversa. Intentarem destacar els elements positius, expressarem la nostra estima i admiració.