Avui, el nostre particular tour ens porta als anys previs a l'estrena al nostre país de "La Passió segons Sant Mateu de Bach. Va tenir lloc el febrer de l'any 1921 però abans d'arribar fins aquí van passar moltes coses. Anys llargs de dificultats i fites que es van anar superant a poc a poc. Tot havia començat el 1913. D'entrada es va traduir tota l'obra en català, i també es van buscar els solistes. Un d'ells va ser Emili Vendrell. El mestre Millet va confiar i treballar amb ell en el paper d'Evangelista, però hi va haver un moment que el tenor va voler tirar la tovallola, quan canta aquestes paraules "I, a fora eixint, plorà amargament!". En una carta del 29 de desembre de 1920 Millet li deia: "Amic Vendrell: Estic empipat. Això no pot anar. Sembla que juguem, i jo ja no soc cap noi. Vull assajar de seguida amb vós la segona part de la Passió. Aquesta nit veniu-me a veure. Vostre, Lluís Millet. Finalment l'estrena va ser apoteòsica!
ESCOLTA-HO ARAAvui, el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha fet viatjar amb una pianista soviètica que va dedicar tota la seva vida a Déu i la música. I tot va girar a l'entorn d'això! Admirada i venerada pel seu públic, aquí amb prou feines la vam conèéixer perquè mai va traspassar les fronteres del seu país. Era una dona a més amb molts pocs fums. I per què us dic això? Doncs haureu de fer el viatge. Es deia Maria Yudina.
Avui, el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha fet viatjar amb l'estrena d'una obra de Gabriel Fauré. Coneixerem les interioritats de la seva composició i també reviurem els anys de patiments que el músic va passar a causa de la seva sordesa. Una malaltia que patia des de feia anys!
Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha fet viatjar a Barcelona durant els segles XIX i XX a l'època de la Quaresma, quan els concerts anomenats "de Quaresma" van ser fonamentals per mantenir l'activitat musical durant la prohibició d'òperes i espectacles profans, consolidant-se com a "concerts espirituals". Van destacar els celebrats al Gran Teatre del Liceu i al Teatre Principal, sobretot durant els anys 20 del segle XX. Figures internacionals com ara Saint-Saëns, Fauré, Stravinsky i Glazunov, entre molts d'altres, van venir convidats a dirigir les seves obres.
Avui el nostre tour particular, entre altres destins, ens ha fet viatjar amb un llibre que porta per títol "Som el que escoltem". És de la soprano, musicòloga i metge Patricia Caicedo: "Quina és la banda sonora de la teva vida? Quina música et posa la pell de gallina? Per què la música pot expressar les nostres emocions més íntimes sense ni una paraula?" Aquestes qüestions i moltes més les trobaràs en aquest tour. Com a souvenir, "kama-muta". Que què és? La paraula prové del sànscrit: "kama" es refereix a l'amor/desig, i "muta", a ser mogut o commogut. I explica moltes més coses que t'agradaran.
Avui el nostre tour particular, entre altres destins, ens ha fet viatjar fins a Polònia. Ho hem fet amb una carta que Chopin va rebre de la mare de la noia que s'havia de casar. Sí, ella era pianista i pintora, va pintar-lo a ell, un dels retrats més bonics que es conserven del músic. S'havien conegut de petits, però el moment culminant va tenir lloc el 1835 quan el músic li donava classes de piano a ella. I qui era ella? Maria Wodzi¿ska. Hauràs de fer el viatge. T'agradarà!
Avui, el nostre particular tour, entre altres destins, ens fa viatjar a Austràlia, sí, a Melbourne. Ho fem per rescatar de l'oblit la cantant d'òpera Nelly Melba. Sabrem qui va ser, on va actuar, quins van ser els seus triomfs i com encara avui dia el seu nom es recorda per unes exquisides postres internacionals, tot i que potser no sabeu que existeixen unes altres postres, inventades aquí, que li deuen el nom. És el pijama! La seva història és boníssima i divertida. L'origen el trobem al restaurant barceloní "7 Portes"!
Avui el nostre tour particular, entre altres destins, ens fa viatjar a l'estrena de la Simfonia núm. 2, anomenada "Resurrecció", de Gustav Mahler. Es tracta d'una adaptació de l'oda "Die auferstehung", de Friedrich Gottlieb Klopstock, ampliada pel mateix Mahler. L'obra, cantada pel cor i solistes en el cinquè moviment, expressa temes de mort, consol i resurrecció espiritual, i culmina amb una celebració de la vida eterna: "Ressuscitaràs, sí, ressuscitaràs, pols meva, després d'un breu repòs! Vida immortal et donarà qui et va cridar. Seràs sembrat per florir de bell nou! El Senyor de la sega surt i ens recull a garbes, a nosaltres, que vam morir."
Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha fet viatjar al 1694, l'any que moria Maria II d'Anglaterra, coneguda com la reina Mary. Anirem al seu funeral amb la música excelsa que el compositor anglès Henry Purcell, el més important i aplaudit de l'època, va escriure per a ella, la "Música per al funeral de la reina Mary". Com a souvenir, viatjarem al més enllà!
Avui el nostre particular tour, amb motiu del Dia Mundial de la Poesia (21 març) s'ha volgut sumar a la commemoració de la XIX edició de la Institució de les Lletres Catalanes. Per aquest motiu he preparat un viatge a través de moltes de les formes de la poesia i combinant la paraula dita i la paraula cantada. L'objectiu és acostar i escoltar poesia de manera viva i accessible a través d'una selecció de poemes i cançons, establir un diàleg entre veus d'ahir i d'avui i mostrar com la poesia continua sent una eina expressiva, vigent i necessària. Ho farem amb la lectura, la música i la interpretació i escoltarem, sentirem i reflexionarem per reivindicar la poesia com una forma d'expressió quotidiana, capaç de connectar emocions, idees i experiències. Música, poesia i totes les ànimes d'"El gran tour". Perquè la poesia ets tu!
Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha portat a l'univers de Robert Schumann: "He passat dies terribles. Tot soroll em fa mal i sovint em sento com si estigués malalt de mort. Tot em costa un esforç immens; compondre ja no és tan fàcil com abans. La simfonia em recorda temps molt foscos, però també la resistència de l'esperit." La carta va adreçada a la seva dona, Clara, i li parla de la simfonia n.2, gairebé un diari emocional, perquè no és només música, sinó el reflex directe del patiment i la recuperació del músic.
Avui el nostre particular tour entre altres destins ens ha fet viatjar amb una monja de clausura: "la música és ofensiva a la modèstia pròpia de les dones", deia l'edicte del papa Innocenci XI i que reflecteix bastant bé la mentalitat d'alguns sectors de l'Església dels segles XVII-XVIII. I així hem anat! Fins i tot quan ens confessàvem quan érem petites, ens feien creure que teníem pecats. I teníem sis i set anys. Això les que anàvem a monges, esclar!
Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha fet viatjar a Leipzig a l'època que hi va arribar Bach. Hem anat a una estrena a Sant Tomàs i també hem tingut el plaer d'anar a passar una estona a la Cafeteria Zimmermann. No estava gaire lluny del centre de Leipzig i va ser cèlebre perquè és on es van estrenar moltes cantates profanes i obres instrumentals de Johann Sebastian Bach. Des del 1720 va allotjar el Collegium Musicum, fundat pel compositor Georg Philipp Telemann com a estudiant de Dret el 1702 i posteriorment dirigit per Bach entre el 1729 i el 1739. En aquells anys era una cafeteria molt coneguda a Leipzig i el centre de reunió de la classe mitjana local. El nom provenia del propietari, Gottfried Zimmermann.
Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha fet viatjar al Boscos de Bohèmia. Hi hem anat amb el txec Antonin Dvorak, el compositor es va inspirar en aquesta regió per escriure la seva obra "Ze Šumavy" (en txec). Es tracta d'un cicle de sis peces curtes per a piano a quatre mans inspirades en la natura i els paisatges d'aquesta regió muntanyosa i boscosa i que ell tant estimava. Com a souvenir hem conegut Ludwig Karl Koch. Que qui és? Doncs un ornitòleg que va començar a gravar els primers sons d'ocells a finals del s.XIX en cilindres de cera, això quan era un nen, i posteriorment va enregistrar, sempre en fonògraf, nombroses espècies animals i paisatges sonors. Sense anar gaire lluny, en el Museu de Ciències Naturals de Barcelona podeu trobar informació sobre ell i escoltar alguns enregistraments. Una meravella!
Avui al nostre tour particular, entre altres destins, ens ha fet viatjar al club de lectura del GT amb un text del 1917:"Odio als indiferents, crec que viure significa prendre partit. La indiferència és apatia, és parassitisme, és covardia i no és vida, per això odio als indiferents. L'autor és Antonio Gramsci, escriptor, polític, filòsof i un dels fundadors del Partit Comunista italià. Dedicaria intenses planes al tema de la llibertat adreçada als joves a través de la publicació "La città futura". La banda sonora són dos càntics partisans que segur que us agradaran i coneixeu. Com a souvenir avui us he portat el mite de Cassandra. De total actualitat, per cert!
Avui el nostre tour particular, entre altres destins, ens ha fet viatjar amb una carta i alguns pensaments que el Mestre del Vendrell, Pau Casals, va escriure a Lluís Companys des de l'exili: "Estimat amic, em temo que ha arribat el moment de recordar-li el seu oferiment de salvar, en cas de necessitat, el contingut de la meva casa de Sant Salvador. No hi ha res de l'altre món, però és la meva vida, la vida d'un català."
Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha donat a conèixer un artista injustament oblidat: Giuseppe Valentini. Era florentí, va néixer el 1681 i va ser compositor, violinista, poeta i pintor italià. Conegut, aplaudit i respectat a la seva època, com a compositor va ser eclipsat per músics com ara Corelli, Vivaldi i Locatelli. A la seva època va contribuir a impulsar la música barroca italiana i moltes de les seves obres es van publicar per tot Europa, però el pas del temps, un cop més, ha estat injust amb ell.