Avui "El club de lectura" d'"El gran tour", entre altres destins, ens fa viatjar amb Carles Fages de Climent i la seva "La balada del sabater d'Ordis". Es tracta d'un llibre de poemes de l'escriptor empordanès publicat l'any 1954. L'obra se situa al poble d'Ordis, a l'Alt Empordà, on havia viscut i mort un sabater que, després de veure la mort del seu fill i l'abandonament de la seva dona, va perdent el cap. El sabater va existir, es deia Anton Iglesias. Hi ha gent gran de la comarca que recordava que, quan feia tramuntana, es col·locava a un cantó de la Rambla de Figueres i dirigia el vent com si fos una orquestra: "Parteix pel mig aquella tosca canya i en fa una creu que endinsa un pam al sol." La banda sonora us sorprendrà!
ESCOLTA-HO ARA

Entre altres destins, anirem a l'estiu de l'any 1812, quan Beethoven escriu una de les seves cartes més famoses i enigmàtiques. És la carta dirigida a l'estimada immortal: La carta acaba dient: "Sempre teu, sempre meva, sempre nostre. L." No queda clar a qui va dirigida, encara avui és un misteri, però mostra la seva vida sentimental complicada en paral·lel a una etapa creativa molt productiva. Aquesta carta coincideix temporalment amb la composició de la Simfonia número 7. Com a souvenir, parlem de "Les lletres de Beethoven" que es van editar a Catalunya l'any 1927, amb motiu del centenari. Estan escrites en català i són les seves cartes. És que aleshores en deiem lletres, de les cartes! En parlem!

Avui al nostre particular viatge, ens porta, entre altres destins, a finals del Renaixement, a la ciutat italiana de Ferrara, quan un grup de dames cortesanes enamoraven tots aquells que les sentien cantar. Eren les conegudes com el Concerto delle donne, un conjunt vocal femení, i més endavant també de ball, que revolucionaria el paper de la dona en la música professional.

El nostre particular tour ens farà viatjar, entre altres destins, cap a "El cant de les estrelles" d'Enric Granados. Tot i el grandíssim èxit que va obtenir el dia de l'estrena, l'11 de març del 1911, l'obra va desaparèixer. Granados no va publicar la partitura i ni ell ni cap altre pianista van tenir ocasió de tornar a interpretar-la. Després de la mort del mestre, només cinc anys més tard d'aquella estrena, els diversos manuscrits de l'obra van descansar a l'arxiu familiar fins que l'any 1938 un dels fills de Granados va rescatar-la de l'oblit, però tot van ser problemes. Si voleu, us ho explico!

Avui, el nostre particular tour, entre altres destins, ens porta a viatjar amb la mítica sèrie d'aventures i ciència-ficció "Star Trek". La idea parteix del s. XXIII, imaginant un futur en què la humanitat ha superat guerres i divisions per explorar l'univers de manera pacífica. A bord de la nau Enterprise, una tripulació diversa recorre nous mons buscant coneixement i contacte amb altres civilitzacions. Amb reflexions ètiques sobre el poder, la guerra, el racisme i la tecnologia, la sèrie planteja valors com la cooperació, la diversitat i el progrés científic dins de la Federació Unida de Planetes. Reflexionarem sobre el futur de la humanitat i la consciència constant dels riscos humans. "Llarga vida i prosperitat".

Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens acosta a "Nagori", que significa literalment l'empremta de les onades, i designa en japonès la nostàlgia de la separació i, en particular, la nostàlgia de l'estació que acaba, que ens deixa. Viatjarem amb aquest llibre de la japonesa Ryoko Sekiguchi i també reflexionarem al voltant d'un pensament de l'escriptor mallorquí Biel Mesquida: "Fer memòria": "Vull fer la vida lenta perquè passin els dies sense témer-se'n amb la serenitat de les estacions que arriben justes en cada cicle amb l'humus de la memòria alimentant-les sense treva". Què ens fa diferents?

Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens porta a les melodies de posta. En concret, a l'octubre del 1910, quan l'escriptor Lev Tolstoi, que en aquell moment tenia 82 anys, va escriure la darrera carta a la seva dona, Sofia, també escriptora, a més de la seva transcriptora, traductora, editora, agent literària i mare dels tretze fills que van tenir i que ella va educar. Li deia: "He decidit fer ara el que volia fer fa temps: marxar. Com els hindús, que, quan han arribat als 60 anys, se'n van a un bosc; com cada home vell i religiós que vol consagrar els darrers anys de la seva vida a Déu i no a les bromes, als jocs de paraules, a les xerrameques (...)".

Avui el nostre tour particular, entre altres destins, ens ha portat per diferents ciutats d'Itàlia per acabar a Venècia. Durant els segles XVI i XVII va ser segurament la capital de la música i les arts, i un dels càrrecs més cobejats sabeu quin era? Doncs el de mestre de capella a la basílica de Sant Marc. Seguint Giovanni Legrenzi, un dels compositors clau de la música barroca italiana, sabrem la seva importància i la del càrrec, un dels més prestigiosos, musicalment parlant, en l'Europa d'aquell moment. Com a souvenir, us proposo unes històries i unes músiques que us agradaran, i molt, que ens coneixem!

Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha fet viatjar amb la Música per a un funeral maçònic, KV 477, de Mozart. Escrita per a un servei maçònic celebrat el 17 de novembre del 1785 en memòria de dos germans maçònics del compositor i membres de l'aristocràcia vienesa. Aquest serà el pretext també per endinsar-nos en l'organització maçònica de la qual Mozart va ser membre durant els últims set anys de la seva vida i que va jugar un paper molt important. Com a souvenir us he portat "La Martiniana", una cançó mexicana que parla de la mort però des d'una perspectiva completament diferent.

Avui el nostre tour, entre altres destins, ens fa viatjar amb l'escriptor italià del segle XIII Rustichello de Pisa, conegut principalment per coescriure amb Marco Polo "Il milione" ("Els viatges de Marco Polo"). Els dos van coincidir com a presoners a Gènova cap al 1298, on Rustichello va transcriure els relats de viatges de Polo per Àsia, donant-los forma literària en francès-italià, cosa que va ajudar a difondre les meravelles d'Orient a Europa. [reposició]

Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens fa viatjar amb una carta de l'escriptor i filòsof Albert Camus a l'actriu gallega María Casares: «T'espero: espero la calma del capvespre, espero el nostre temps, la llum obliqua, aquesta pausa entre el dia i la nit. La pau arribarà, sens dubte. Però no puc imaginar una altra pau que la dels nostres dos cossos units, la de les nostres mirades lliurades l'una a l'altra; no tinc cap altra pàtria que tu.» Com a souvenir, Francine Fauré.

Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens porta al maig del 1977, quan el Diari de Barcelona publicava una article on parlava de la guitarrista argentina María Luisa Anido: "Si haguéssim de sintetitzar en dues paraules el seu art, diríem que és poesia pura." Va ser el mateix Miquel Llobet, deixeble de Tàrrega, qui de gira per Llatinoamèrica es va interessar pel talent precoç d'aquella nena que havia començat a estudiar guitarra als 5 anys i havia debutat quan en tenia 11. Per a aquella ocasió, el seu pare la va obsequiar comprant-li la famosa guitarra Torres que havia estat propietat del mestre Tàrrega. Com a souvenir, parlarem del gran luthier de guitarres que havia començat com a fuster.

Avui el nostre tour particular, entre altres destins, ens fa viatjar a l'any 1779, quan Wolfgang von Goethe va fer una estada a Suïssa, la segona vegada que visitava aquell país. Va ser en una excursió que va fer de dos dies quan, davant la contemplació meravellada de les cascades de Staubbach, va escriure el poema "Els esperits sobre les aigües". Anys després, el 1821, Franz Schubert el va musicar.

Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha portat al 25 d'abril del 1880, quan l'Escolania de Montserrat interpretava per primer cop, a la basílica de Montserrat, el "Virolai": "Rosa d'abril, Morena de la serra, de Montserrat estel: il·lumineu la catalana terra, guieu-nos cap al Cel..." Aquell dia el mestre Rodoreda i el poeta Verdaguer no es podien imaginar que aquella composició, amb el pas dels anys, esdevindria un dels símbols més significatius de Catalunya.

Avui, el nostre particular tour, entre altres destins, ens porta al club de lectura d'"El gran tour": "La música serveix per respirar, per ser feliç, per acostar-se a la veritat. La música transforma les persones, les fa més intel·ligents i, sobretot, més bones. La música és un camí cap a l'eternitat". Aquestes són algunes de les reflexions que proposa Jaume Cabré a "Baix continu", una antologia de contes enllaçats tots ells per la música. Aquí viatjarem, amb ell, Franck i un poeta de la Catalunya del Nord.

Ens passejarem per la diada de Sant Jordi, i entre flors, dracs, roses i llibres, ens endinsarem en el món de Jacint Verdaguer amb "Discursos, articles i pròlegs". Es tracta d'un treball que aplega bona part de la seva producció en prosa. El llibre recull la seva faceta més personal amb reflexions literàries, escrits de caràcter social i religiós i viatges. Amb ell, anirem a la seva estimada capella de Sant Jordi: "La capella de Sant Jordi és per mi, lo que pel mariner que navega és lo port de la pàtria."

L'any 1914, l'Òpera de París encarregava el llibret, per a un ballet, a la coneguda escriptora francesa Sidonie Gabrielle Colette. No era el primer cop que Colette rebia una proposta musical, tot i que no ho havia acceptat mai, però aquesta vegada no s'ho va pensar dos cops. En vuit dies, Colette tenia enllestit el text de la fantasia lírica, l'"Enfant et les sortilèges". Un treball sobre la reflexió de la infantesa, en què l'autora es va inspirar en la seva filla i el seu petit món, per això ho va subtitular "Divertiment per a la meva filla".