El músic de Torelló ens visita per presentar el seu nou disc, una col·lecció de cançons entusiastes i celebratives titulat "Quin goig que fas". En aquest treball, que enfoca temes com l'amistat en una banda o el desamor com a motor per arribar a llocs positius ("Un bitllet per tu"), destaca una cançó on l'artista fa públics els abusos que va patir de petit per part d'Artús Tarrés, un pederasta de Vic: "N'estic molt fart que això quedi amagat. Ho vull dir, no em fa por i vull servir d'ajuda. Hagi passat el que hagi passat, he fet la volta al món, ara ja estic per davant i a ell no li desitjo res de bo", explica sobre la seva voluntat de trencar el silenci i fer-ho, a més, amb un tema vitalista. La conversa compta amb la participació de Joan Reig, bateria d'Els Pets, que va encarar un procés similar el 2018 amb la cançó "Corvus", i també amb les reflexions de Joana Subirats, guitarrista i productora d'Al·lèrgiques al Pol·len, Albert Ret, guitarrista d'El Comboi, i Marc Ros, cantant de Sidonie.
ESCOLTA-HO ARA

Rebem el director i actor barceloní, que celebra tres dècades de trajectòria tornant a la Sala Versus Glòries amb "Tu, jo... i vosaltres... i les cançons...", una nova versió del primer espectacle que va aixecar amb la seva companyia El Musical Més Petit. Vinculat a projectes molt diversos com el Teatre Condal, el programa "Eufòria", l'escola Aules o el nou muntatge de Joan Pera, Anglès reflexiona sobre com gestiona un ritme de feina tan intens per mantenir el benestar emocional: "Primer de tot, treballo en allò que m'agrada més del món. I també crec que humans tenim l'obligació de ser feliços, i això no vol dir ser un ingenu. Precisament perquè l'objectiu és la felicitat, quan hi ha coses que t'indignen intentes modificar-les perquè millorin", afirma. Una conversa on també intervé el cantant (i el seu marit) Víctor Arbelo, les actrius Mariona Castillo i Laura Pau i la seva companya d'escena Pilar Capellades.

La cantant de Palafrugell visita l'estudi amb nou disc sota el braç, l'obra dual "Oral_Abissal", en què explora tant l'arrel popular com un univers més profund i oníric. La d'avui és una conversa marcada per l'emoció que sempre ens ha transmès la seva veu. Pérez Cruz reflexiona sobre el vincle que crea amb qui l'escolta: "Si jo canto amb el cor obert i tu t'atreveixes a escoltar-te amb el cor obert, t'acabes trobant les teves coses. És una manera de sentir-te protegit ensenyant les vulnerabilitats", explica recordant com, des de petita, la seva veu provocava agraïment i llàgrimes. Durant aquesta hora, incidim en el seu llegat com a figura que ha obert camí a tota una generació de dones, tal com destaca Judit Neddermann. Recollim, també, els testimonis del guitarrista Sebastià Gris, la cantant Mar Pujol, la pianista Lucía Fumero i la seva cosina, l'Anna Pérez, que ha estat un gran suport vital al llarg de la seva vida.

És difícil gestionar una amistat en una banda amb tantes membres com Al·lèrgiques al Pol·len? La guitarrista i productora de les gracienques, Joana Subirats, ens visita per analitzar com se sosté tot plegat i com aquest vincle fa de xarxa de seguretat en els dies difícils: "Hi ha hagut moments durs i gires més dures que d'altres, però com que som tantes, ens sostenim. El que no passarà mai és que totes estiguem fatals, quan una està més penjant d'un fil, l'altra l'agafa", explica. Parlem també del seu futur disc, que es publicarà després de l'estiu i del qual ja coneixem la contundent "Shanghai". Aprofitem per reflexionar sobre la seva personalitat com a productora i intentar esbrinar quin és el so que la caracteritza. També per entendre quines són les diferències en com homes i dones encaren la producció musical. A més, repassem els seus referents -amb Joan Borràs (Oques Grasses) com a figura clau- i descobrim quins són els grups que té més ganes de veure en directe els pròxims mesos.

L'actor i director de Santa Perpètua de Mogoda s'ha consolidat amb els anys com una de les figures clau de l'escena catalana i ens visita per presentar dues novetats que reflecteixen la seva dualitat artística: l'adaptació de "Perfectes desconeguts", que ell dirigeix, i "L'autora", que s'estrena al Lliure de Gràcia amb ell com un dels protagonistes. Durant la conversa repassem la seva trajectòria, la seva formació i el motor de la seva companyia, La Brutal. Selvas reflexiona sobre l'exigència de l'ofici i la necessitat de connectar amb el públic: "Si vas al cine i t'avorreixes un dia, encara aniràs al cine, però el teatre és una cosa que et demana més esforç i jo crec que lluitar contra això és meravellós, perquè no ens podem permetre perdre espectadors", afirma.

Quan puja a l'escenari com a humorista és Oye Sherman, però quan escriu o fa de guionista és Maria Rovira. L'escriptora ens visita per presentar el seu primer llibre, "Garlanda", un relat que neix de la seva pròpia biografia per parlar de la crisi dels trenta i també recollir records i reflexions sobre el dol per la mort del seu pare. El que en destaquem amb més ànim -i que centra bona part de la conversa- és la seva passió pel llenguatge. En una hora que dediquem a parlar de l'ofici d'escriure, tant per a l'stand-up comedy com per a la literatura, Rovira ens explica com l'etimologia, els acudits lingüístics i les referències literàries poblen les seves pàgines i la seva vida: "Ho passo molt bé amb les paraules. No és una obsessió que m'amargui la vida o em faci patir, només em duu felicitat", apunta.

L'actor, guionista i director barceloní ens visita per reflexionar sobre la professió i la personalitat que el travessa des d'una perspectiva que ha anat polint amb el pas dels anys. En una conversa on parlem, entre moltes altres coses, de la gestió de l'ego, Coma reivindica haver assolit un equilibri que li permet protegir el seu espai sense perdre la humilitat: "Amb els anys tens un ego sa que et permet fer respectar el teu territori perquè no et deixis manipular, però al mateix temps saps abaixar-li el volum ràpidament quan toca", confessa. L'intèrpret també ens parla de com l'humor li ha servit sovint com a mecanisme de defensa per protegir una faceta "vergonyosa i vulnerable". Repassem, a més, els seus projectes actuals: des del curs lingüístic "Català fàcil" a 3Cat, el seu monòleg "No ho hauria de fer" i el seu paper com a Ivan a la sèrie "Com si fos ahir".

Després de gairebé una dècada de trajectòria, el grup sabadellenc ens visita per presentar el seu nou senzill, "Dorayakis", i per parlar del seu passat i del funcionament del sector musical. Pol Giancana i Turu, cantant i dissenyador de la formació, reflexionen sobre la incomoditat que els genera la cara B de la indústria i l'interès que sovint envolta les figures més visibles: "Fa molta mandra la gent que només es mou per pur interès i per ensabonar-te i que, quan es gira, et critica a mort", confessa en Pol, mentre que en Turu recorda com, des d'un segon pla, ha estat testimoni d'aquest "mamoneig" i de com les actituds canvien segons qui tinguis al davant. Una conversa sobre l'èxit, l'arrelament a una ciutat i les col·laboracions en què també sentim les veus d'amics i col·laboradors com Yung Mare, de la P.A.W.N. Gang, i Pep Saula, de Sexenni.

Són molts anys de lectura i una passió per la literatura que va néixer, en gran part, gràcies a la complicitat d'una bibliotecària que la va convidar a entrar a la sala d'adults quan encara era una nena. L'escriptora i traductora de Molins de Rei ens visita per reivindicar aquests espais com a pilars fonamentals del sentit crític: "Les biblioteques són un dels espais més democràtics de la nostra societat, perquè socialitzen els llibres i la cultura, generen comunitat i són el símbol d'arrelament més gran que existeix", afirma. Amb una trajectòria que inclou tres poemaris i gairebé quaranta llibres traduïts, parlem amb ella del dietari de viatge "Metamorfosi" (L'Avenç, 2025) i del seu darrer assaig, "Es mengen els gats" (Ara Llibres, 2026), en què analitza les narratives de la ultradreta i la postveritat. Una conversa sobre els perills d'aquestes noves ficcions polítiques que també ens serveix per parlar de música, de cinema i de l'ofici de traduir paraules.

Fem les coses perquè toca o perquè realment ho sentim? És la reflexió que planteja la cantant, ballarina i coreògrafa barcelonina amb el seu nou senzill, "Pulsió", on reivindica la intuïció: "Per fer o no fer, ens podem servir de l'instint. Tot sovint m'ha passat allò d'estar a punt de fer una cosa i de sobte veure clar que no", explica. Durant la conversa, analitzem si es pot mantenir una bona amistat amb els companys de feina i parlem de la seva relació amb Bruno de Fabrizi (Mama Dousha), a qui coneix des de l'institut i amb qui comparteix escenari des de sempre. Una aliança que s'ha reforçat amb l'èxit gràcies a la confiança de dir-se les coses "tal com ragen". Repassem també els seus inicis en el teatre musical, la seva vinculació al Club Super 3 i la seva faceta com a professora de ioga.

Tenir a Catalunya un dels grans intèrprets de Kora a escala global és un luxe, però tenir-lo vivint a Salt i compromès amb la llengua és encara millor. Momi Maiga, descendent d'una nissaga de "korafolas" amb 72 generacions d'història, ens visita per presentar el seu univers sonor i compartir la seva experiència d'arrelament des que va arribar el 2019. L'artista, que parla més de set idiomes, ens recorda la importància de mantenir la llengua: "L'altre dia al forn de pa la dependenta parlava en català amb una senyora, però en veure'm a mi va canviar al castellà. Vaig haver de demanar-li que no ho fes, perquè necessitem que ens ajudeu a practicar", reflexiona. En una conversa on ens captiva amb una improvisació en directe, repassem el missatge del seu repertori i el seu paper com a autor de la música original del premiat pòdcast "El mar. El mur", la sèrie periodística del programa Solidaris que posa veu i so a la cruesa de la Mediterrània.

Manu Guix ens visita per presentar el seu nou EP, "Galàxies", i per reflexionar sobre un ritme de vida que no coneix el botó de pausa. El compositor i intèrpret confessa que la seva agenda frenètica és, en realitat, una necessitat vital: "Necessito que la meva vida tingui intensitat sempre. El meu terapeuta em diu que he d'aprendre a trobar la felicitat en la pau, però a mi la tranquil·litat m'avorreix", admet. Durant la conversa, repassem la seva vinculació històrica amb el fenomen "Operación Triunfo" i el veiem a través dels ulls de persones que el coneixen bé, com el músic Nil Moliner o el seu amic i company de ràdio Ricard Ustrell, que intervenen per ajudar-nos a descobrir la personalitat del músic i productor.

"Sant Jordi al País Valencià se celebra més del que us penseu", ens explica Naina, la jove cantant d'Algemesí que ens visita per presentar la seva carta de presentació al món. Amb només dinou anys, l'artista ens entrega "Vives o mortes", un disc imponent on l'electrònica i el compromís polític es donen la mà. Un treball ideal per escoltar i ballar de nit en què també s'escola la realitat del seu país. En una conversa des de l'Antiga Fàbrica Damm de Barcelona per celebrar la diada i els vint anys d'iCat, descobrim com ha estat el procés de creació d'aquest àlbum. Una hora de ràdio en què també intervenen Ginestà, que col·laboren al disc, i Artur Martínez (La Fúmiga), que ha apadrinat el projecte d'una de les veus amb més futur de l'escena valenciana.

Cuidar el cos com a eina principal de treball és una de les premisses innegociables per a Aina Florenza, una de les millors jugadores d'hoquei patins del món. La mataronina, actualment al Club Patí Vila-Sana, ens visita per reflexionar sobre l'exigència de l'elit i les renúncies que l'acompanyen des de ben jove: "L'eina de treball és el teu cos i l'has de cuidar. El descans i l'alimentació són fonamentals perquè, si no, no rendeixes, i tot esportista intenta cuidar aquests detalls al màxim", explica. Una conversa on repassem la dificultat de viure d'un esport minoritari fet que l'ha portada a formar-se en Educació Infantil, la pressió de la competició i la seva curiosa experiència com a doble a la sèrie de TV3 "Les de l'hoquei".

Fer l'art que realment els ve de gust, sense concessions ni miraments, és la declaració d'intencions amb què Ginestà torna a l'escena. Els germans Serrasolsas reivindiquen la llibertat creativa que dóna el pas dels anys: "Un cop sents que estàs consolidat, et pots permetre fer realment el que et dona la gana, reconeixent també que altres vegades has anat a buscar un estil enfocat a tots els públics", afirmen. Els de Sant Andreu ens visiten per presentar el seu cinquè disc, "Gira tot igual, però diferent", un treball on, expliquen, prioritzen la seva identitat artística per sobre de la voluntat de fer créixer el projecte a qualsevol preu. L'amor romàntic encara és un dels pals de paller del projecte, però les cançons més emotives són les que dediquen a la família. Una conversa on també sentim les veus de tres grans amics del grup: Laura Grau, Xicu i Àlex Pérez.

De què serveix el periodisme musical en plena era dels algoritmes? Per a Rodríguez, la resposta és clara i emocional: "M'agradaria pensar que serveix per descobrir talent, però a mi, sobretot, em serveix per transmetre passió. Intento que la passió que jo sento per l'artista arribi a qui em llegeix o m'escolta", afirma. El periodista ens visita per presentar "Buscant la Rosalía" (Libros del Kultrum, 2026), la primera biografia de l'artista de Sant Esteve Sesrovires, escrita a quatre mans amb Yeray S. Iborra. Una conversa on analitzem les llums i les ombres de la icona global, la seva evolució artística i la polèmica que ha envoltat la gestió del fotoperiodisme durant els seus recents quatre concerts al Palau Sant Jordi.

Tot el que li agrada al nostre convidat té comèdia? Amb aquesta premissa repassem la trajectòria de David Martos, una de les ments darrere dels últims èxits d'Andreu Buenafuente. El guionista i codirector dels darrers programes del comunicador de Reus ens visita per reflexionar sobre l'ofici de fer riure i el pes de fer humor en la televisió pública: "Tens la responsabilitat d'intentar repartir els acudits, d'adreçar-los a tothom", afirma. Una conversa on recordem com ja de ben petit feia riure la seva companya de classe, Judit Neddermann -que també diu la seva durant la conversa- i on analitzem, com ens explica, la bona salut de la llibertat d'expressió en projectes com "Vosaltres mateixos" i "Futuro imperfecto". Amb les intervencions del mateix Buenafuente i del seu amic Àlex Martínez, que el defineix com un "bon cap", escalfem motors per a la seva participació al festival Cruïlla Comèdia.