Àlex Gorina: "El món del cinema en català s'ha d'autoconvèncer"
La cineasta catalana Carla Simón ha fet història a la Berlinale amb el primer Os d'Or català, per la pel·lícula "Alcarràs". És la primera vegada que una cinta catalana s'imposa en un dels grans festivals de cinema d'Europa.
Segons el crític de cinema i realitzador de "La finestra indiscreta" de Catalunya Ràdio, Àlex Gorina, el cinema de Carla Simón entronca amb una veritat que no sempre és l'homogènia ni l'habitual en el cinema. La cineasta posa el focus en paisatges i realitats poc comuns des de l'audiovisual i això la fa especial. Des de les Planes d'Hostoles, on va començar i on retrata la seva història a 'Estiu 1993', fins a Alcarràs, Bellvís o Juneda o tots els llocs que estan vivint la situació que explica Carla Simón
La seva càmera ens situa en llocs que no ens podíem ni imaginar. Una mirada molt necessària sobre el país. No només de Barcelona i de la costa sinó d'aquest territori tan maltractat, tan buidat i on hi ha sensibilitat, on hi ha problemes, molt de treball a fer com al mateix cinema català, que necessita una visita a urgències ja!
Carla Simón, actualment a la junta de l'Acadèmia del Cinema Català, forma part d'una generació de dones cineastes, joves i amb una mirada diferent que avui es reivindica i es premia.
Tenim a més d'una gran directora de cinema, una gran representant d'aquesta generació de dones catalanes que fan cinema en aquests moments amb propostes molt interessants, contundents i d'una gran sensibilitat.
Un dels fets més destacats d'"Alcarràs" és que és una pel·lícula rodada en català, ara que aquesta qüestió és motiu de debat en el sector audiovisual. El reconeixement internacional d'aquesta cinta rodada en català posa en evidència que la llengua no és una trava quan el producte és de qualitat.
Per Àlex Gorina, cal que l'administració hi inverteixi recursos però, sobretot, que el món del cinema s'ho cregui. Lamenta que els productors i directors hagin caigut en la temptació de pensar que tot s'ha de rodar en castellà i que, en tot cas, després ja es traduirà al català. Gorina considera que la realitat s'ha de retratar com és, però la versió original d'una pel·lícula que mostra personatges i situacions d'aquí s'ha de fer en la nostra llengua.
No pot ser que pel·lícules com Mediterráneo, magnífica pel·lícula per molts coses, hi hagi escenes de converses íntimes entre els personatges que són catalans i que es rodin en castellà.
Foto del rodatge d'"Alcarràs" (CCMA)
El cinema castellà ven més? Segons Àlex Gorina, és un problema estratègic al qual s'ha de buscar respostes conjuntes i sobretot, convenciment.
És cert que el cinema català en català té molts més problemes de distribució que l'espanyol. És un problema estratègic que s'ha d'analitzar, potenciar. L'administració ha de fer molta feina i invertir recursos. Però també cal que hi aboqui recursos el món del cinema, que s'ho ha de creure.
Però bàsicament és una qüestió que el públic s'ho cregui.
Sobretot els espectadors. Em faig creus de la poca repercussió que té el cinema català en el nostre país en un moment en què reclamem més protecció de la llengua i més cultura en català. Ens ho hem de començar a creure i omplir les sales de cinema.
"Alcarràs", de Carla Simón, s'estrenarà als cinemes el 29 d'abril. Serà un bon moment per agrair i reconèixer el bon cinema fet a casa nostra i que té gust de préssec i es diu amb dialecte.
