Begiristain ja ho va intuir

Ha dit Manuel Valls, primer ministre francès, que si un esportista no és exemplar no té lloc a la selecció francesa. Ho ha comparat amb un hipotètic ministre imputat; no podria ser al govern.
Això a França, esclar. Aquí, la política sembla que té una altra escala de valors.
Però més enllà de la política i, tal com estan les coses, sobretot a França, n'hi hagi que tinguin temps de preguntar al primer ministre per Benzema. M'agrada saber que encara hi ha gent que considera que els esportistes que representen un país - però podria ser un club- tenen unes obligacions que van més enllà del terreny de joc.
Ara, a Benzema, se'l relaciona amb un cas de xantatge, però ja ha estat protagonista uns quants cops pel seu mal cap a l'hora de conduir. L'han agafat anant a més de dos-cents quilòmetres per hora diverses vegades. Les últimes, sense carnet de conduir, perquè ja li havien retirat.
M'imagino qualsevol altre mortal en la mateixa situació mirant de respondre davant d'un jutge o en plets inacabables per no haver d'entrar a la presó. No ha estat el cas del francès a qui la seva feina, el seu status esportiu i el club en què juga, el Reial Madrid, l'han ajudat a sortir d'aquest mal tràngol. Potser també hi ha tingut a veure la llotja del Bernabéu, diuen que el "Shangri-La" dels negocis i les influències és on es pot veure sovint tot tipus de polítics, jutges o empresaris. No ho sé.
No tinc res contra Benzema. Fins i tot em sap greu el que li passa, pel seu mal cap. No ha sabut superar una infància no sé si complicada, però amb unes companyies que conserva i l'han marcat. Però això no ha de ser excusa ni coartada. Molta gent menys afortunada que ell ha sabut deixar enrere situacions dantesques, companyies infames, models menyspreables i respectar les normes socials que tots miren de respectar. Ell no sembla capaç de fer-ho. Em sap greu, però no el disculpo.
En qualsevol cas, cada cop que en fa alguna penso quan el Barça el va voler contractar, ja fa uns quants anys, potser deu, i Begiristain, l'aleshores secretari tècnic del club, ho va desestimar. Era la perla emergent del futbol francès. Un jugador extraordinari, com ha pogut demostrar. Però molt inestable mentalment, amb molts problemes. Un perill per qualsevol entitat que vulgui mantenir l'estabilitat social i al vestidor. Per qualsevol entitat que tingui respecte pels valors i per la societat. Txiki va dir que no. Quanta raó tenia! Gràcies, noi!