Catalunya perd un 24% de fauna en 20 anys
L'Observatori del Patrimoni Natural i la Biodiversitat ha analitzat l'estat de 321 espècies de peixos, ocells, amfibis, rèptils, mamífers i papallones per saber quina ha estat la seva evolució en les últimes dues dècades i elaborar l'Index de Planeta Viu català, l'indicador que mesura la pèrdua de biodiversitat a tot el món.
Marc Vilahur, director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural n'analitza les causes, que són múltiples i diverses.
Quan parlem de pèrdua de biodiversitat, els factors són diversos. El canvi d'usos del territori és un dels factors principals que l'expliquen i el canvi climàtic n'és un altre, però també hi influeixen l'ús de productes químics o la distribució de les infraestructures.
Els insectes, els que en surten més malparats
La davallada mitjana és del 44%, amb casos especialment preocupants, com el de les papallones de prats, que en alguns casos han perdut fins a un 70% dels exemplars.
Com tots els pol·linitzadors, estan afectades per l'ús de pesticides i productes fitosanitaris a l'agricultura, però en el cas d'aquestes papallones també pateixen els efectes d'un altre fenomen, aquest que ens descriu Xevi Puig, del Grup de Recerca de la Biodiversitat del Museu de Ciències Naturals de Granollers:
Aquestes espècies que viuen en espais oberts estan molt afectades pel procés d'emboscament dels espais on viuen, estan perdent els seus hàbitats naturals.
Pel que fa als vertebrats, la davallada és molt més petita, d'un 6% en 20 anys, mentre que l'Index Planeta Viu (LPI, per la sigla en anglès) a nivell mundial és del 30.
Qui hi guanya i qui hi perd
Entre les espècies que estan perdent exemplars hi ha el brocat variable, una papallona que ha patit una davallada de població del 91% en 20 anys; la granota ibèrica, que n'ha perdut un 63%, i la perdiu roja, amb una reducció del 12% del nombre d'exemplars.
A l'altra cara de la moneda hi ha animals que cada cop són més nombrosos, com el cabirol, que en dues dècades ha augmentat en prop del 650%, o l'oriol, que ara té un 43% més d'exemplars que el 2002.
Marc Vilahur remarca que, malgrat l'increment del nombre d'exemplars, no necessàriament estem davant d'una bona noticia.
Necessitem que la natura estigui en equilibri i, per tant, l'excés d'individus d'algunes espècies ens pot assenyalar que hi ha algun desequilibri. En el cas dels cabirols, com en el dels senglars, segurament s'explica per un augment molt substancial de la massa forestal i l'absència de depredadors.
Vilahur admet que la pèrdua d'una quarta part de la població de fauna en vint anys demostra que les mesures que s'estan prenent per frenar-ho no funcionen i que caldrà fer un gir en les polítiques perquè siguin realment efectives.
No n'hi ha prou de declarar una sèrie de parcs naturals, hem d'incorporar la biodiversitat i la seva preservació en totes les decisions que prenem.
