Noruega multiplica els ingressos del gas i petroli gràcies a la guerra d'Ucraïna
La guerra d'Ucraïna i la crisi energètica han tingut un beneficiari inesperat: Noruega. El país escandinau, un dels més rics del món, ha substituït Rússia com a primer proveïdor de gas d'Europa, fins al punt que els seus ingressos per la venda de combustibles fòssils es van multiplicar per cinc l'any passat, gràcies, en bona part, a l'increment desorbitat dels preus al mercat internacional.
La fiabilitat del país nòrdic
Segons xifres del Ministeri d'Economia, el 2022 Noruega va ingressar per aquest capítol 110.000 milions d'euros. Per al 2023, encara preveu un augment de 20.000 milions més.
"És cert que la nostra producció i exportació ha augmentat, però jo no diria que Noruega es beneficia d'aquesta guerra", puntualitza, en una conversa amb Catalunya Ràdio, el secretari d'estat del Ministeri de Gas i Petroli noruec, Andreas Bjelland Eriksen, del partit laborista:
Cal recordar que la crisi energètica està colpejant molt durament els nostres aliats més pròxims, amics i socis empresarials, així que també té impacte a Noruega. En tot cas, ara hem de treballar amb Europa per estabilitzar els preus i superar aquesta situació tan complicada.
A més, la guerra, segons defensen experts aquí a Stavanger, ha posat en valor el rol de Noruega com a subministrador energètic fiable davant règims autocràtics com Rússia.
També ho ha explicat en conversa amb Catalunya Ràdio Torfinn Harding, professor d'Economia especialitzat en petroli de la Universitat de Stavanger:
Si alguna cosa hem après l'últim any és que cal ser curosos a l'hora de triar a qui comprem el gas i el petroli. I que Noruega, una democràcia estable, subministri part d'aquesta energia és ara més important que mai.
Stavanger és la capital energètica del país i, segons es proclamen ells mateixos, d'Europa.
Però no tothom ho veu igual. Mitjans tan influents com The Economist han arribat a acusar Noruega d'enriquir-se de forma "vergonyosa" gràcies a la guerra. Hi ha veus que, fins i tot, demanen que el país escandinau doni els ingressos extres de l'últim any per ajudar, per exemple, la població ucraïnesa.
Harding conclou:
Jo aquí veig un vincle massa estret entre ingressos i ajuda. Els ingressos van i venen, i pugen i baixen. Hem d'ajudar per les raons adequades, no perquè els ingressos pugin.
El fons noruec s'enfila fins a xifres astronòmiques
El destí de Noruega va fer un tomb l'any 1969, quan es va descobrir petroli al Mar del Nord, a 300 quilòmetres de la costa de Stavanger. Al Museu del Petroli es conserva una ampolla de xarop que els treballadors de la nord-americana Phillips Petroleum, la companyia que va trobar el jaciment, van omplir amb les primeres gotes de cru.
El petroli i el gas van canviar per sempre la història i l'economia d'un país que fins llavors havia confiat en els seus recursos pesquers --Noruega és encara la primera exportadora mundial de salmó--. Una història que ha quedat recollida a la sèrie de TV "El tiempo de la felicidad", que va tenir l'assessorament del museu.
El petroli finança l'estat del benestar
Al Museu, un marcador connectat al Banc de Noruega actualiza en temps real la xifra del fons, que òbviament també s'ha beneficiat dels astronòmics ingressos del 2022: el 23 de gener marca 1,3 bilions d'euros de capital. Amb una població de poc més de 5 milions, toquen aproximadament a 200.000 euros per noruec.
D'aquest fons, l'estat utilitza cada any només els interessos, que destina a finançar l'estat del benestar. El capital no es toca mai, i així es garanteix que el petroli i el gas beneficien totes les generacions, incloses les futures. Un model del qual els noruecs se senten molt satisfets.
Petroli i compromís ambiental: una equació difícil
El gas i el petroli representen avui més del 30% del PIB de Noruega, i el 60% de les seves exportacions, segons xifres del Directori del Petroli de Noruega, que té la seu, evidentment, a Stavanger. Unes 200 mil persones treballen en el sector.
És el cas de l'Arne Svidland, music de professió, que reparteix el seu temps entre Stavanger i Catalunya com a treballador d'una empresa que segella pous econòmicament no viables. Svidland passa dues setmanes de feina intensa a plataformes del Mar del Nord, i després fa festa quatre setmanes. I ens comenta, divertit:
Els meus companys de la plataforma defensen el seu sector, és clar, defensen el petroli i el gas, però, si fos per mi, votaria Els Verds, que van proposar tancar totes les plataformes.
Efectivament, en temps d'emergència climàtica, el futur de la indústria dels combustibles fòssils va generar un debat intens a les últimes eleccions generals, les del 2021. Els laboristes, líders del govern, són partidaris d'una transició suau. L'executiu es proposa reduir dràsticament les emissions de CO2 el 2050, però, per altra banda, l'extracció de gas i petroli es manté i, de fet, s'estan explorant nous jaciments.
A més, es calcula que la meitat de les reserves de Noruega estan encara per explotar o descobrir. La majoria, al sud del mar de Barenttsz, dins ja del Cercle Àrtic.
Model de renovables
"Tenim la producció de combustibles fòssils més verda del món", basada en un estricte catàleg d'exigències ambientals que el govern imposa a les corporacions energètiques, defensa Egil Aanestad, director executiu del clúster d'empreses Energy Transition Norway, que té la seu a prop de la universitat, als afores de Stavanger, enmig de camps nevats.
Sense els diners del petroli i el gas, insisteix Aanestad, és impossible finançar la recerca i transició cap a les energies renovables. Ens ensenya un projecte de plataforma marina que aprofitarà simultàniament l'energia del vent, el sol i les onades. La plataforma pilot costarà 60 milions d'EUR.
Aanestad admet que el rendiment econòmic no serà el mateix:
Les companyies de gas i petroli són les que han de possibilitar aquesta transició. Però, és clar, els marges no seran mai els mateixos que els del gas i el petroli. Això inquieta de cara al futur. Els governs hauran de finançar moltes de les solucions renovables si volem accelerar el procés de transició.
I Hans Petter Rebo, responsable d'energia de la Federació d'Indústries Noruegues, afegeix que no serà fàcil:
Com a nació, ens hem acostumat a aquests ingressos tan alts, i a aquesta societat del benestar. És impossible substituir el petroli i el gas per una altra indústria que doni els mateixos beneficis.
Idees de futur
Amb tots aquests interrogants sobre la taula, Noruega, en tot cas, pot servir d'inspiració a altres països que batallen per implementar renovables, com Catalunya.
De fet, gairebé el 100% de l'energia que es consumeix a Noruega ja és renovable --hidroelèctrica--, però també s'està apostant per tres solucions més: captura i emmagatzematge de CO2 --aprofitant les infraestructures submarines existents--; energia eòlica i hidrogen verd i blau. Stavanger, avui, té el parc de cotxes elèctrics més gran d'Europa, segons ens assegura la directora de desenvolupament econòmic de l'ajuntament, Anne Woie.
Tots els experts amb qui hem parlat a Stavanger pronostiquen llarga vida als fòssils, sobretot mentre tinguem un escenari d'incertesa i inseguretat energètica. Ens quedem, però, amb la frase final del cap de recerca del Museu, Bjorn Lindberg: "En algun moment, el món deixarà d'utilitzar petroli. L'última gota de petroli que s'extregui... serà immensament cara o serà gratis? Ningú la voldrà o la voldrà tothom?".
