Alba Alfageme: "La guerra d'Ucraïna posa en evidència la nostra fragilitat"
Acabem de sortir d'una pandèmia i ara esclata una guerra al cor d'Europa. Una notícia crua que ha impactat, no només als ucraïnesos que pateixen el conflicte sobre el terreny, sinó també a les persones que han aconseguit fugir, als seus familiars i coneguts que pateixen des de la distància, i a la resta de ciutadans que, encara que no hi tinguin un vincle directe, estan exposats l'allau d'informació sobre el conflicte.
L'impacte d'una guerra en primera persona
L'impacte psicològic de la guerra sobre les persones que la viuen sobre el terreny, que la pateixen a Ucraïna, que estan amenaçades, és molt evident. "La guerra, com altres situacions de perill, com la pandèmia, demostra, un cop més, la fragilitat de la vida", recorda la psicòloga Alba Alfageme. Els afectats directes, els civils, veuen com el perill truca a les portes de casa seva.
Estem vivint la realitat més extrema de la deshumanització. Es tracta d'un trauma psicosocial en tota regla: psicològic, perquè ens impacta a nivell individual, però també social, perquè ens afecta com a col·lectiu.
Alfageme cita el psicòleg social Ignacio Martín-Baró i qualifica aquesta afectació de "deshumana", d'una cruesa extrema.
Aquestes persones senten terror, es veuen vulnerables. En aquest punt, es desenvolupa una anomenada militarització de la ment: no puc processar allò que em passa perquè estic centrada en sobreviure.
Aquests sentiments de terror es veuen, també, en els nens, per qui s'hauria de tenir una cura especial. Segons Alfageme, "no disposen de capacitat emocional", i per això és important donar-los espais perquè expressin les seves emocions. Si no, apunta l'experta, podrien acabar tancant-se i desenvolupar alguna depressió o, fins i tot, algun trastorn crònic.
La impotència d'estar lluny de casa
Els ucraïnesos que són a Catalunya o en altres punts del món, lluny de casa seva, pateixen dolor, frustració i impotència. Són reaccions "completament normals", segons la psicòloga, que posen en evidència el patiment d'una situació tan extrema com la guerra.
El millor per a aquestes persones, segons Alfageme, és "trobar estratègies per fer alguna cosa que els permeti sentir-se a prop dels seus éssers estimats".
Alguns opten per omplir camions de roba, d'altres decideixen tornar a Ucraïna per anar al front... Tot són respostes a la impotència.
Ser espectadors d'un trauma col·lectiu
I la resta de la població?
Tots som espectadors del conflicte. Encara que no hi tinguem un vincle familiar ni social, hi ha un trauma per connexió permanent amb el fet.
En aquest cas, Alfageme aconsella "regular l'exposició a la informació i socialitzar". La recepta és trobar espais per a la descompressió, alliberar les emocions (cridar, plorar, parlar-ne...) i vincular-se amb activitats reconfortants que permetin generar endorfines.
