Escola de forjadors: alumnes que tornen a repicar el ferro al Pirineu
El poble d'Alins, al Pallars Sobirà, acaba d'estrenar una escola de forja. Un art que compta amb una llarga tradició a la Vall Ferrera, un dels indrets més importants del Pirineu en explotació siderúrgica.
L'explotació i l'ús tradicional del ferro a la zona es remunta a l'època dels romans i va arribar a comptar amb més de 600 persones treballant en mines com les del bosc de Virós.
Els lingots de ferro es transportaven en rais que baixaven per la Noguera Pallaresa.
En l'últim segle, l'ofici s'ha anat perdent, però ara es volen recuperar els secrets ancestrals que acompanyen el treball del ferro i la forja, una activitat que històricament ha contribuït a dinamitzar la vall.
Aprendre un ofici ancestral
Set persones han estrenat els cursos de forja que s'ofereixen al poble d'Alins. El primer ha anat a càrrec de l'escultor i mestre forjador Enric Pla, un apassionat del modernisme que actualment treballa per al projecte de la Sagrada Família.
Una iniciativa pionera que ara es vol mantenir durant tot l'any, amb cursos, activitats i tallers, amb l'objectiu que explica Marc Garriga, el director del parc natural de l'Alt Pirineu.
Volem que la gent vingui a formar-se en forja i a practicar aquest ofici tan artesà i tan interessant. L'objectiu és programar activitats durant tot l'any. Ja tenim una Escola de Pastors i ara tindrem una Escola de Forjadors.
La formació, amb el suport del parc natural de l'Alt Pirineu, es fa en un espai municipal d'Alins gràcies al projecte Poctefa Pyrfer, amb el qual es pretén continuar oferint formacions vinculades a la forja.
Un museu de la forja a l'aire lliure
Els alumnes del curs col·laboren en l'elaboració d'una porta de ferro forjat per a l'escola d'Alins, una peça que enllestiran, repicant els malls a les encluses, juntament amb la vuitantena de forjadors vinguts d'arreu amb motiu de la dotzena edició de la Fira del Ferro Pirinenc.
Una cita que al llarg de les diverses edicions ha deixat tot un llegat de forja a la vall, que ha acabat configurant un museu a l'aire lliure, amb peces artesanes com bancs, fallaires, un gos pastor, un os o un drac.
