Gairebé 5 milions d'euros: el que costa esborrar els grafitis a Barcelona
Una cinquantena d'operaris es dediquen a esborrar els 300.000 metres quadrats de parets que apareixen empastifades de grafitis cada any. Al consistori li preocupa que últimament els grafiters s'atreveixen fins i tot amb els monuments de la ciutat.
Una multa al dia de mitjana
Ara, hi ha 26 equips destinats a netejar les pintades a les façanes no catalogades, les voreres i la calçada.
Acompanyem una d'aquestes brigades municipals. Manel Pérez Galiano, responsable de la contracta de neteja de pintades, ens explica que n'hi ha algunes que s'han d'eliminar amb prestesa.
Hi ha les pintades que es consideren urgents, que són tot el que l'ordenança de civisme estipula com a pintades ofensives perquè són homòfobes, xenòfobes o misògines. Les que més hi ha són les que anomenem tag, que és la signatura del grafiter.
En el primer trimestre d'aquest any, l'Ajuntament ha posat 89 sancions a grafiters per pintar a les parets de la ciutats.
Però costa enxampar-los, ens admet Sònia Frias, gerent municipal d'Ecologia Urbana.
El que es fa moltes vegades, encara que sigui més lent, és anar recollint imatges i al final només que se l'enganxi una vegada es poden imputar tots els tags de la mateixa signatura que has pogut recopilar durant aquest temps.
Les multes, però, no cobreixen els 4,5 milions d'euros que cada any costa eliminar els grafitis.
Vandalisme també als monuments
Últimament, els grafiters ja no es limiten a les façanes dels edificis o les parets de la ciutat.
Han fet un salt qualitatiu i s'han atrevit a empastifar façanes d'edificis monumentals i de comerços catalogats, es lamenta Sònia Frias.
Han anat a edificis que fins ara estaven més preservats, que tenen categoria de monument, com les esglésies. No és que sigui massiu, però sí que és molt punyent. Han estat capaços de saltar aquesta ratlla i d'anar a un edifici monumental.
El tractament d'aquestes parets és més complex del que és habitual i sovint cal que hi intervingui el conservador de l'edifici. L'Ajuntament no netejava aquests edificis, però a partir d'ara també els netejarà, amb un pressupost extraordinari d'1,5 milions d'euros.
L'art és una altra cosa
Omplir la ciutat amb pintades i sobretot aquests edificis singulars és un acte de vandalisme, diu el gerent municipal d'Ecologia Urbana, que no té res a veure amb l'expressió artística.
La ciutat de Barcelona ha estat pionera des de fa molts anys a treballar el que són murs lliures i reconèixer què vol dir l'art urbà en uns llocs ordenats i habilitats precisament per això, per a l'expressió artística. Tot el que surt d'aquí no és expressió artística, és vandalisme.
Unes bretolades que costen molts diners a les arques municipals.
Per això, l'Ajuntament adverteix que els recursos són limitats i demana corresponsabilitat a les altres administracions, les grans empreses i la ciutadania, per ajudar a mantenir net i ordenat l'espai públic.
Una feina laboriosa
La brigada que acompanyem li ha tocat treballar a la plaça de Castella, a tocar del carrer dels Tallers, al cor del Raval, un punt habitual de concentració de joves.
L'equip capitanejat per Xavier Rollan s'encarrega de netejar uns pintades a la façana d'una escola.
Estem remenant els colors per treure una pintada. Hi posem pintura de base blanca i amb els tints anem fent el color intentant aproximar-nos al color original de la façana.
S'ha de tenir paciència i encert.
Costa una miqueta. Depèn de la façana. T'has d'esperar que la pintura s'assequi perquè el color baixa molt. Depèn del porus, de la façana
Quan la paret és arrebossada o de pedra artificial, es pinta damunt la pintada, però si no, cal un altre tractament.
Uns metres més enllà de l'escola, a tocar de l'entrada d'un aparcament hi ha un altre tag, una altra firma, però ara en una paret de pedra.
Quan és pedra natural o marbre, generalment la netegem amb un producte químic biodegradable, amb un decapant. Cobrim la pintada amb el producte, esperem que actuï, tirem aigua a pressió, i ja està.
