Una escena de "Twin Peaks", la sèrie de David Lynch
Una escena de "Twin Peaks", la sèrie de David Lynch

Les 50 sèries que han canviat la nostra vida

L'equip de Serielizados publica "El gran atracón", un llibre on repassen com han canviat les sèries en els últims 30 anys
Cap de Cultura de 3CatInfo
4 min

Què tenen en comú "Farmacia de guardia" i "Twin Peaks"? Doncs que amb aquestes sèries va començar tot, que són l'exemple de l'inici d'aquesta època en què les sèries de televisió han passat a ser el centre de les vides de molts de nosaltres.

Aquest és el punt de partida del llibre "El gran atracón. 30 años devorando series", que té al darrere l'equip de Serielizados, coneguts per la seva revista digital i, sobretot, pel festival que celebren a Barcelona des de fa 9 anys, però també pel seu programa setmanal a iCat, "SerieSelektor". En aquest cas, el llibre està escrit a quatre mans per Cati Moyà i Guillem F. Marí i coordinat per Carles Perelló.

Com expliquen ells mateixos, repassar els 50 títols principals que destaca el llibre és observar com hem evolucionat com a espectadors. Hem passat de veure les sèries en un televisor de tub a la sala de casa amb tota la família a consumir-les en dispositius mòbils on ens dona la gana i, habitualment, sols:

El criteri va ser escollir les 50 sèries que ens han marcat com a espectadors, no només les d'una qualitat excel·lent, sinó les que ens han quedat a la memòria i han marcat una etapa de la nostra vida. A més, volíem establir un diàleg entre sèries americanes i espanyoles, de Twin Peaks i Farmacia de guardia a Succession i La casa de papel

(Carles Perelló, coordinador d'El gran atracón)

Tres dècades de sèries

Són 30 anys d'història de la televisió dividits en tres parts, una per cada dècada. La dels 90, caracteritzada per l'arribada de les cadenes de televisió privades a Espanya i per la consolidació del cable als Estats Units; la dels 2000, amb els DVD i les còpies pirata dels capítols nous de "Perdidos"; i la dels 2010, amb la irrupció de les plataformes de continguts a demanda on la nacionalitat de les sèries ja queda completament difuminada.

Així, a les pàgines dedicades als anys 90 apareixen, per exemple, "Los vigilantes de la playa", "Friends" o "Urgencias", però també "7 vidas", "Compañeros" o "Médico de familia". Dels primers 2000 destaquen "Sexo en Nueva York", "El ala oeste de la Casa Blanca" o "A dos metros bajo tierra", a banda de "Los Serrano", "Aquí no hay quien viva" o "Hospital Central". I dels últims anys, "Stranger things", "The walking dead" o "Girls" i, també, "Fariña", "Antidisturbios" o "Paquita Salas".

Aquest 2022 s'estrenen, només als Estats Units, més de 500 sèries. Per tant, la tasca de selecció va ser un autèntic problema. Per això, més enllà dels 50 títols principals, els autors han trobat diverses excuses per introduir-ne d'altres, com ara 12 dobles pàgines destinades a obrir el ventall de les possibilitats i on s'agrupen per temàtiques, tendències o curiositats:

Els malsons eren reals. Em vaig despertar més d'un cop a mitja nit lamentant que no havíem inclòs Ally McBeal. Finalment l'hem pogut esmentar a la doble pàgina dedicada a sèries d'advocats. I és que, més que l'edat d'or de les sèries de televisió, som a l'edat de l'empatx, d'aquí el títol del llibre, que acaba sent com una guia per moure't en aquest gran bufet lliure.

(Guillem F. Marí, un dels autors d'El gran atracón)

Els actors de 'Farmacia de guardia' i el seu creador, Antonio Mercero
Els actors de "Farmacia de guardia" i el seu creador, Antonio Mercero

Una història visual de les sèries

La cirereta d'aquest llibre amè i revelador són les més de 70 magnífiques il·lustracions de Mar Guixé, plenes de detalls i d'informació amagada ("easter eggs") per als més serièfils. La voluntat era que fos una publicació molt cuidada estèticament, igual com ho són moltes de les sèries que s'hi destaquen. I amb el valor afegit de molta informació difícilment accessible a internet explicada amb el bon criteri dels autors.

Aquest pot ser només el primer de molts altres llibres que hauran de venir en el futur. Asseguren que els han quedat moltes més coses per analitzar i explicar, començant per les sèries britàniques, amb menció especial per "L'escurçó negre" o "Fleabag":

Les sèries ja no són televisió, són refugis, abismes, companyia, desafiaments, turisme emocional i imitacions de la vida que ens preparen pel que ha de venir. Les sèries no són televisió perquè la televisió està feta per a l'oblit, al contrari d'aquest llibre, que està creat per a la memòria.

(Bob Pop, al pròleg d'El gran atracón)

Temes relacionats

Avui és notícia

Més sobre Sèries

Mostra-ho tot