Les Garrigues: joves sense casa, cases sense gent
A les Garrigues, un 20% de les cases estan buides i més del 60% dels propietaris no vol llogar-les ni vendre-les. Així ho revela un estudi de l'Oficina Jove de la comarca després de rebre i analitzar les dades de tretze dels vint-i-quatre municipis d'aquest territori.
Ara les institucions locals engeguen una campanya per sensibilitzar els propietaris i intentar corregir una situació que deixa molts joves i nouvinguts sense accés a l'habitatge. L'han batejada "Arrelem les persones i repoblem les Garrigues".
Canvi de tendència sense resposta
Que hi hagi tantes cases buides inaccessibles és especialment preocupant en zones despoblades i envellides com les Garrigues, on es calcula que un de cada quatre habitants de la comarca supera els 65 anys. Paradoxalment, molts joves tenen dificultats per trobar i accedir a un habitatge que els permeti consolidar el seu projecte de vida a la comarca i contribuir així a revertir la situació de despoblament.
Hi ha municipis com Bellaguarda, Juncosa o el Cogul on el percentatge d'habitatges en desús s'enfila fins al voltant del 30%. El fet que la majoria de propietaris optin per mantenir-los desocupats desemboca en el problema que explica la coordinadora de l'Oficina Jove de la comarca, Marta Peiró.
Ens els darrers anys les coses han canviat, abans la gran majoria de joves volien marxar, en canvi, ara en trobem que es volen quedar a la comarca o tornar després d'haver estudiat fora i topen amb la impossibilitat de fer-ho, no perquè tinguin la feina lluny sinó perquè no troben un habitatge on viure.
Cartes, publicitat i missatges a les xarxes per remoure consciències
Per això, a mitjans de febrer començarà la campanya de sensibilització "Arrelem les persones i repoblem les Garrigues". Consistirà en la distribució de material de difusió per tots els municipis de la comarca, accions digitals en els perfils de xarxes socials dels agents implicats com ens municipals, el Consell Comarcal i l'Oficina Jove; enviament de cartes, inserció de publicitat i l'organització de trobades presencials, entre altres.
Tot plegat per fer veure als propietaris reticents que el futur dels seus pobles també depèn d'ells.
Es tracta de fer-los veure que el futur del seu municipi també està a les seves mans i que si tenen una casa buida la posin a disposició per canviar el paradigma de despoblament que hem tingut fins ara.
Per tant, l'objectiu és que el màxim d'aquests habitatges es posin a la venda, es puguin llogar o participin d'altres models de tinença com la masoveria urbana.
En paral·lel, si la crida té èxit es posarà en marxa una borsa d'habitatge per facilitar la mobilització del parc de cases buides com una eina més per lluitar contra el despoblament.
Ajuts a la rehabilitació
També és una realitat que una bona part de les cases que ara estan tancades necessiten rehabilitar-se abans de poder ser habitables. Per això aquesta és una de les línies d'ajuts que promou la Diputació de Lleida en el seu pla de lluita contra el despoblament.
Al ple del 24 de gener l'ens provincial va aprovar una línia d'ajuts de 7 milions d'euros per finançar projectes de municipis que hagin perdut població i que tinguin menys de 2.000 habitants.
En total, són gairebé 200 els municipis que s'hi poden acollir. Cal tenir compte que el 53 per cent dels pobles de les comarques de Lleida tenen menys de 500 habitants i el 72 per cent menys de mil.
Els ajuts estan destinats a la rehabilitació, compra o construcció d'habitatge públic per llogar-lo com a primera residència a inquilins del municipi o de fora durant almenys 10 anys.
Un de les iniciatives que ja estan en marxa i que se'n beneficiaran la trobem a la Granadella, també a les Garrigues. L'Ajuntament subvenciona un 50% de la inversió fins a un màxim de 10.000 euros sempre que l'habitatge buit es destini a lloguer social o habitatge habitual.
A Castelldans n'hi ha 113 de cases buides, el 25%, però si hi sumem les habitades per persones més grans de 75 anys i les que només s'ocupen temporalment són 6 de cada 10. L'alcalde, Conrad Llobera, constata que s'ha de conscienciar els propietaris que si continuen sense vida es degradaran, les hauran d'enderrocar i "ja no serviran ni per a inversió ni com a patrimoni".
Això sí, Llobera també reclama més ajudes i menys burocràcia per a la rehabilitació, perquè és una evidència que a moltes d'aquestes cases antigues s'hi han de fer obres abans de ser habitables.
