Menys mosquits a Barcelona
La presència de mosquits a les grans ciutats, com Barcelona, també està condicionada pel canvi climàtic i els fenòmens extrems. L'Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) monitoritza 82 punts de risc a la ciutat per controlar la població de mosquits, a través d'un programa específic. Són sobretot fonts situades en parcs i embornals on l'aigua acumulada afavoreix la cria de mosquits.
Allà on es detecten les cries s'actua amb larvicida biològic, que no és nociu per al medi ambient. Aquesta temporada s'han ampliat els punts de risc a l'entorn de centres escolars per a infants de 3 a 5 anys i de residències de persones grans.
Les escasses precipitacions de la primavera, la sequera i les temperatures altes fan que aquest sigui un estiu amb menor presència de mosquits a Barcelona, segons el responsable del programa de vigilància i control de mosquits de l'ASPB, Tomás Montalvo.
De fet, n'hi ha menys que l'any passat, que va ser el menys plujós des que hi ha registres a la ciutat i es va batre el quart registre de temperatura més alta.
Aquest any tenim una sequera molt important i això ha fet que en molts dels llocs on normalment hi havia aigua no n'hi hagi. Això ha reduït els punts on poden criar els mosquits i estem en uns nivells d'activitat bastant baixos a la ciutat.
Buidar setmanalment l'aigua dels testos
L'Agència de Salut Pública recalca la importància que la ciutadania es coresponsabilitzi en el control dels mosquits, ja que l'aigua que s'acumula en testos i recipients de terrasses i jardins de les cases també és un lloc de cria.
Cal identificar els espais que poden acumular aigua. Quan els tenim detectats cal buidar-los, retirar-los o protegir-los. Aquesta revisió l'hem de fer una vegada a la setmana.
Els mosquits van per barris
La presència de mosquits és diferent segons els barris de la ciutat en funció de la presència d'elements que n'afavoreixin la reproducció. Els barris on se'n van detectar més l'any passat van ser el Poble-sec, el Putxet i el Farró i el Clot, recorda Montalvo.
El barri del Poble-sec és un dels que pot tenir més activitat perquè té moltes fonts ornamentals naturalitzades, punts d'aigua i molts embornals que poden acumular aigua.
El mosquit comú (Culex pipiens) és el majoritari a Barcelona, tot i que també és important la presència del mosquit tigre (Aedes albopictus).
La zona de Sarrià-Sant Gervasi és més problemàtica pel mosquit tigre perquè hi ha moltes cases amb jardí, que afavoreixen l'acumulació d'aigua.
L'efímera vida del mosquit
Un mosquit pot arribar a viure en unes bones condicions dues o tres setmanes. Les femelles poden pondre un centenar d'ous.
Els mosquits, però, són molt fràgils en unes condicions meteorològiques extremes. Una pluja torrencial provoca molta mortalitat i segurament acabi matant gran part dels mosquits que estan volant com a adults.
Que sigui un estiu amb menys mosquits a Barcelona no vol dir que no n'hi hagi i d'aquí que molts ciutadans continuïn notant els efectes de les seves molestes picades.
