"No puc sortir d'Ucraïna": Lviv, ciutat d'acollida dels ucraïnesos que es queden
Aquest dijous fa dues setmanes de l'inici de la invasió de Rússia a Ucraïna. Des de llavors, més de dos milions de persones han abandonat el país. Altres s'han quedat a Ucraïna per trobar refugi en ciutats més segures del país: són els refugiats interns.
La ciutat de Lviv, a l'oest del país, s'ha convertit en el primer punt d'acollida d'ucraïnesos que marxen de les seves ciutats perquè han quedat bombardejades o estan a punt de ser-ho. 200.000 ucraïnesos han trobat refugi a la ciutat, a només 80 quilòmetres de la frontera. Alguns s'allotgen en hotels que des de fa dues setmanes pengen el cartell de complet, d'altres tenen familiars que els poden acollir una temporada.
Una universitat reconvertida en refugi
Moltes persones no tenen un lloc on anar i han de buscar refugi en algun espai que s'ha habilitat com a centre d'acollida temporal. Universitats, teatres o gimnasos són alguns d'aquests espais.
És el cas de la Lila, que té 65 anys i és de Kíiv. Ha arribat a Lviv després de passar cinc dies en un soterrani mentre bombardejaven la ciutat. Des de fa tres dies dorm al pavelló d'esports de la Facultat de Veterinària de la Universitat de Lviv, que s'ha reconvertit en un alberg. La Lila no s'atreveix a sortir del país, té el seu fill al front, no parla més llengües, i per això, de moment, es quedarà aquí.
No em plantejo marxar del país, soc jubilada i em fa por sortir sola. Només tinc un fill i està a la guerra. No puc parlar amb ell perquè esta al front però cada matí m'envia un missatge per dir-me que tot està bé.
Com la Lila, més de 300 refugiats ucraïnesos dormen cada dia en aquesta facultat, que ja ha habilitat set sales que fins fa dues setmanes eren pistes de futbol o de bàsquet i on ara es reparteixen matalassos i mantes perquè la gent pugui passar la nit.
En una altra d'aquestes sales hi ha el Sasha, que seu al seu matalàs mirant el telèfon mòbil. Té només 20 anys i fins fa dues setmanes estudiava electrònica a la universitat de Khàrkiv, que ha quedat bombardejada. La seva mare ha marxat fins a Polònia però ell no pot fer-ho perquè té més de 18 anys i ha d'esperar-se per si l'exèrcit el necessita. Ha vingut fins aquí sol i no coneix ningú a Lviv.
He vingut fins a Lviv perquè no puc tornar a la meva ciutat ja que està bombardejada. Ja m'he registrat per poder ser militar i ara esperar a veure què passa. No conec ningú aquí.
Els espais que s'han habilitat per als refugiats interns funcionen sobretot gràcies als voluntaris ucraïnesos, que s'han bolcat per ajudar els refugiats interns que han arribat a la ciutat
Molts dels refugiats han deixat les seves feines, com l'Stephn. Treballava fins fa poc a una empresa d'assegurances. Ara es passa el dia a l'antiga facultat, ajudant amb la logística de l'espai.
Soc a la universitat 12 hores al dia però quan va començar l'atac, em passava aquí tot el dia i només dormia dues o tres hores. Les persones que arriben aquí venen abatudes perquè els han bombardejat les seves ciutats i ho han deixat tot.
Tot i que aquests centres d'acollida estan pensats com a lloc temporal d'allotjament, molts ucraïnesos s'hi quedaran per temps indefinit. De moment, 250 persones ja han demanat quedar-se una temporada a la que fins fa dues setmanes era la Facultat de Veterinària de la Universitat de Lviv, la ciutat ucraïnesa convertida en capital de l'exili intern.
