Leopoldo Pomés és un artista amb una pràctica que s'estén per tots els terrenys, alguns que fins i tot semblen aliens a les arts plàstiques i altres de tan improbables com la poesia. Completament autodidacte, va néixer a Barcelona el 1931. Va estudiar al col·legi dels Germans Maristes amb molt males notes; només brillava en les assignatures relacionades amb l'art. Va treballar en els oficis més dispars, i de molt jove el seu camí es va creuar amb els mestres del grup Dau al Set: Antoni Tàpies, Modest Cuixart i especialment Joan Brossa, de qui es pot dir que li va fer de mestre de vida. Aquesta gent el van adoptar com una mena d'aprenent, i també li van obrir les portes del que anomenaríem "viure de l'art" quan li van proporcionar l'oportunitat de fer una exposició a les Galeries Laietanes de Barcelona el 1955, que va tenir un fort impacte en el món de la fotografia. Aviat va començar a obrir-se camí en el món de la imatge, i, després, en el de publicitat. A Pomés li agrada molt una fotografia seva en què es veu un enllustrador que mira uns peus calçats amb unes sandàlies. Podria ser un cartell, diu. I ho diu perquè cadascuna de les seves fotografies és, en ella mateixa, un relat. I probablement és per això que triomfa a la publicitat, perquè és capaç de descriure mons, d'explicar històries, ja siguin escrites, ja siguin amb imatges. En Pomés és en Pomés i també és la Karin Leiz, la seva primera dona i encara col·laboradora, amb qui va fundar l'any 1961 Studio Pomés. És també un restaurador que va crear un dels llocs de referència de Barcelona: el Flash Flash, que encara funciona. És també director de cinema. En Pomés és un home que ha creat imatges icòniques de la Barcelona que ara vivim. L'entrevista té lloc en el seu estudi, a Gràcia; un estudi que té una història tan interessant com la seva vida.
Així en parla "El Periódico de Catalunya".
Podeu veure el vídeo de l'entrevista, l'àudio o bé podeu llegir la transcripció íntegra de l'entrevista:
