Oriol Bohigas va néixer a Barcelona el 1925. És un producte de l'escola moderna, un model sorgit del noucentisme. Clàssic, rigorós, marcat per la Guerra Civil malgrat que la va passar en un lloc tranquil, a Olot, sense gaires sotragades. Volia ser enginyer però va escollir finalment l'arquitectura i es va convertir, de fet, en un arquitecte lletraferit. Bohigas és el millor exemple del ciutadà que s'involucra en la cosa pública. Mai va militar en un partit polític malgrat que sempre ha estat al costat de l'esquerra, fet que el va portar a passar més d'una vegada pels calabossos durant el franquisme i també a ser vetat com a acadèmic a l'Escola d'Arquitectura. Sobretot Bohigas és el pare de la Barcelona que ara coneixem, la Barcelona moderna; és l'home que des de l'Ajuntament va dirigir la transformació de la ciutat aprofitant l'empenta olímpica. Però dir això és fer curt, perquè Bohigas té molts més vessants. El 51 va fundar el famós estudi arquitectònic MBM amb Josep Maria Martorell i David Mackay. Va ser delegat d'Urbanisme de l'Ajuntament de Barcelona del 80 al 84. Ha estat director de l'Escola d'Arquitectura (del 1977 al 1980), president d'Edicions 62, de la Fundació Miró, de l'Ateneu Barcelonès, i, a més, és un escriptor prolífic. Ens rep a l'estudi de MBM a la plaça Reial, tot un detall per a un home que ha fet la Barcelona moderna.
Així en parla "El Periódico de Catalunya".
O bé podeu llegir la transcripció íntegra de l'entrevista:
