La filòsofa Victòria Camps Cervera va néixer a Barcelona el 1941, en una família burgesa del ram del tèxtil (res de més barceloní). Va rebre una educació tradicional a les monges del Sagrat Cor, però no es va aturar amb el batxillerat, sinó que va anar a la universitat i va tenir la sort de disposar d'una generació de grans professors: des de José María Valverde a Manuel Sacristán, passant per Josep Ferrater Mora i José Luis López Aranguren.
Casada amb el filòleg i escriptor Francisco Rico, va viatjar als Estats Units quan encara ningú ho feia, i, quan va tornar, va entrar en el món acadèmic, dintre de la nova Universitat Autònoma de Barcelona.
La seva trajectòria vital, en tot cas, mostra molt bé com el treball d'un filòsof no es limita necessàriament a la vida acadèmica, ni té per què quedar tancat dintre d'una torre d'ivori, perquè Camps ha fet una feina que ha influenciat de manera directa i profunda la nostra societat, i no solament amb els seus llibres i amb les seves classes sobre filosofia moral.
Camps va ser senadora independent quan el PSC, a principis de la dècada dels anys 90 i en un moment polític molt complicat, va obrir les portes a la societat civil. Una vegada al Senat, també va tenir la sort que li encarreguessin formar part de la comissió que estudiava un fenomen nou: el monopoli de les televisions públiques arribava al final, havien entrat les televisions privades i el problema dels continguts afectava tota la societat.
També ha estat molt important la seva aportació al camp de la bioètica.
Ha publicat llibres com "Una vida de qualitat" (ja fa quinze anys). Ara fa poc que s'ha jubilat, però continua escrivint més que mai i és membre del comitè de bioètica espanyol, i de la Fundació Victor Grífols. Victòria Camps ens rep a casa seva a Sant Cugat.
Així en parla "El Periódico de Catalunya"
Aquí teniu el vídeo de l'entrevista. També podeu escoltar-la o bé podeu llegir la transcripció íntegra de l'entrevista:
