Parlen les víctimes: "Amb la llei del "només sí és sí" aconseguim drets que se'ns havien vulnerat"
La reforma de la llei del "només sí és sí" arriba al Congrés. El debat es tornarà a obrir de manera formal el 7 de març vinent, quan a les portes del Dia Internacional de les Dones comenci la seva tramitació. La que havia de ser una de les propostes estrella de la ministra d'Igualtat, Irene Montero, se li ha acabat girant en contra, i no hi ha hagut dia que no hagi hagut de sortir a defensar-la. Els retrets del Partit Popular i la picabaralla entre el PSOE i Unides Podem ha convertit els polítics en protagonistes, però què hi diuen les veritables afectades?
Reconèixer els encerts de la llei
Les víctimes denuncien l'atac ferotge que ha patit Montero per tirar endavant una llei pionera en molts aspectes, i creuen que el focus s'ha posat en excés sobre la polèmica de la rebaixa de les penes d'agressors sexuals; un fet que, per a elles, no és el més important en el procés judicial. L'Alba Fernández, que és educadora social i va patir una violació quan tenia 17 anys, creu que la llei les acompanyarà millor en el seu mal tràngol.
La llei no l'ha fet exclusivament Irene Montero, però aquesta dona ha aguantat de tot i no ha parat fins a aconseguir moltíssimes coses que són drets que se'ns havien vulnerat.
Crec que més enllà d'algunes situacions puntuals, fins i tot de dones que en el seu moment no vam tenir cap dret, com una reparació o el dret a accedir a un servei especialitzat, ens n'hem d'alegrar per les altres.
En el seu cas, l'acompanyament judicial va ser tan deficient que, a dia d'avui, ni tan sols sap a quants anys van condemnar el seu agressor o si ja ha sortit de la presó.
Fernández s'alegra que la normativa asseguri la seva restauració econòmica i emocional, amb suport psicològic gratuït i dret a una indemnització. Fernández no ha pogut evitar imaginar-se què faria si el seu cas es jutgés avui amb la nova llei.
Ara, sense cap mena de vergonya, demanaria una indemnització per als meus pares, que em van costejar un procés psicològic que jo no em podia permetre.
Estaria molt contenta de poder accedir a un servei, i si, a més a més, avui en dia visqués alguna situació com les que vaig viure en el seu moment, potser també les denunciaria, perquè em sentiria més emparada.
L'Associació d'Assistència a Dones Agredides Sexualment (AADAS), l'única entitat a Catalunya que assisteix legalment les víctimes, parla en nom d'una afectada que ha preferit mantenir-se en l'anonimat. Va ser violada el 2016 per un home que ha demanat la revisió de la seva condemna. Naxheli Beas és advocada assessora d'AADAS.
Veure que es reobre el cas li genera angoixa; es remou una història que per a ella ja estava tancada, i haver de tornar a rebre la trucada de l'advocada dient 't'enrecordes que el van condemnar a tants anys? Doncs l'advocat de la defensa ara està demanant que li rebaixin'.
Nosaltres rebem queixes dia sí i dia també per la diferència entre les expectatives que hi ha en el procés penal quan ets víctima d'un delicte així, i finalment el que reps.
Creuen que s'ha perdut una oportunitat
Des del món de l'advocacia creuen que, centrant el debat en la rebaixa de les penes i les discrepàncies polítiques, s'ha perdut una oportunitat de generar sensació de seguretat jurídica entre les dones.
Així ho expressa Olga Arderiu, la presidenta de la Comissió de Dones Advocades del Col·legi de l'Advocacia de Barcelona.
El dret penal ha d'imposar penes, però quan imposa penes ja tenim unes víctimes, i, per tant, el que hem de fer és centrar-nos molt en altres qüestions, com és l'educació o la prevenció, perquè no tinguem aquestes víctimes o perquè les reduïm. I a això, no s'hi està donant publicitat; a nivell mediàtic no ens estem centrant en tota aquesta part, que és la que podria ajudar més les víctimes.
Una opinió que comparteix l'advocada Sònia Ricondo, fundadora del bufet d'advocades Nèmesi, que es dedica a defensar dones que han patit violència masclista i violència sexual.
Ens hem de preguntar si, les dones, pel fet que una pena sigui més alta o més baixa, confiaran més o menys en el sistema judicial. Al final el que volen moltes vegades les víctimes no és que aquestes persones vagin 15 o 20 anys a la presó, crec que no és el que més els importa, sinó sentir-se acompanyades durant el procés judicial, veure el seu dany reparat.
Indemnització de l'Estat
Tot i això, també hi ha algunes dones que s'han vist afectades emocionalment per la rebaixa de les penes dels seus agressors. Una cinquantena han anunciat que crearan una associació i demanaran a l'Estat una compensació econòmica per haver-les revictimitzat amb la reobertura dels seus casos.
La Mireia Casado, actriu catalana i víctima d'una violació als 22 anys, comprèn el sentiment de les afectades.
No hi ha multa econòmica en un judici que compensi et fet d'haver passat per un abús sexual, perquè viuràs tota la vida amb aquell dolor. Ells pagaran el càstig amb el temps que hagin de passar; però la justícia està molt enquistada. Tot i que es compensi la víctima per tot el que ha hagut de passar -i segurament haurà de passar-, fa molta por que surti el teu abusador.
La llei de garantia integral de la llibertat sexual, com realment es diu, posa el consentiment al centre de les relacions. Això significa que aquells que mantenen una relació sexual s'han d'assegurar que les persones amb qui estan, tenen les plenes capacitats físiques i mentals i són conscients del que fan.
Però no només això, per primera vegada una llei reconeix la violència sexual com a violència masclista; també considera l'assetjament sexual al carrer, a Internet i a l'àmbit laboral com a violència sexual; la submissió química, l'exhibicionisme, la mutilació genital, el matrimoni forçat, l'explotació i el tràfic de dones, la violència econòmica i vicària també són violència sexual.
