Per què hauries de llegir (o no) "L'home de la bata vermella", de Julian Barnes
Els oients de "La tarda de Catalunya Ràdio" han proposat al nostre "tastallibres", l'editor Malcolm Otero, que llegeixi Julian Barnes, un dels grans escriptors anglesos, juntament amb altres com Martin Amis o Ian MacEwn, a qui l'editor Jordi Herralde va anomenar el dream team.
"L'home de la bata vermella", amb traducció d'Alexandre Gombau, "és un llibre de no-ficció, culte, interessant i que es llegeix amb plaer".
De què va "L'home de la bata vermella"?
El llibre arrenca amb el quadre del pintor John Singer Sargent d'un home amb una bata vermella. Quantes vegades mirem un retrat d'algú i no ens preguntem ni tan sols qui era aquest senyor o senyora? Aquest és el punt de partida del llibre.
En aquest cas, el retratat és Samuel Pozzi, un cirurgià, ginecòleg i humanista francès que viatja a Londres amb dos aristòcrates. Però el llibre va més enllà, arran d'aquest quadre. Barnes retrata el món de la Belle Époque, abans de la Primera Guerra Mundial, i de la intel·lectualitat. Henry James fa d'amfitrió a Londres, però també hi surt Proust, Zola, Baudelaire i Oscar Wilde, entre altres.
És un cant d'amor a la cultura francesa, com ja havia fet Barnes en altres llibres anteriors. És un cant a una època de plaers i d'efervescència artística. L'autor retrata aquesta època de grans escriptors i pintors, però també el brou de cultiu del que seria la primera gran guerra del segle XX. S'endinsa en aquest període i parla dels conceptes morals que afecten l'homosexualitat, els duels, els avenços científics o les relacions entre països, sobretot França i Anglaterra. És la descripció d'una època a partir d'un retrat concret.
Què és el que t'ha agradat més?
L'habilitat que té Julian Barnes per descriure un personatge i aconseguir despertar l'interès del lector.
Arriba un moment que ho vols saber tot d'aquest cirurgià, la seva vida, les amants que ha tingut, els amics. I alhora, sense adonar-te'n, estàs sumit al París en ebullició i al Londres d'aquella època.
Samuel Pozzi va tenir relació amb el famós cas Dreyfuss i, de fet, és d'aquells personatges secundaris que serveix de nexe amb tots els esdeveniments i persones rellevants de la seva època.
El personatge del metge és fascinant. Per cert, va morir perquè un pacient que va pensar que una operació l'havia deixat impotent, li va disparar i el va matar.
"L'home de la bata vermella", segons Malcom, és un "cant a la cultura francesa d'una bellesa i d'una subtilitat que m'ha arribat a emocionar".
És un llibre difícil de llegir?
Malcom Otero diu que li ha encantat el llibre, però no és fàcil de llegir si no tens coneixements de l'època que descriu.
Però hi ha alguna cosa més, que es veu a l'epíleg, que és com Barnes fa servir aquesta descripció d'aquella Europa per queixar-se dels nacionalismes, però especialment del Brexit. Com dient-los als seus compatriotes: no sabeu el que esteu fent. És a dir, hi ha un missatge polític subjacent en contra de tancar-se, intentar tornar-se impermeable a allò de fora. Vaja, que ell no és un brexiter i aquí es veu clarament.
Julian Barnes és un apassionat de l'art, de la música, de la literatura. Segons Malcom Otero, "has de ser susceptible de connectar-hi. Si no t'interessa, et pot semblar una murga. Encara que està escrit de manera que t'atrapa, no sé si tothom entrarà en aquest món. A mi, que no coneixia el personatge, m'ha semblat una delícia. Aprens i gaudeixes".
