Sant Jordi és la festa que necessitem
24 hores per a Sant Jordi. 24 hores per tornar a viure la festa més bonica del món.
Com l'hem enyorat, els últims dos anys! Es preveu que sigui un Sant Jordi com els d'abans, amb els carrers plens de gent, parades de llibres i de roses. Amb els escriptors munyint el boli - com toca- per no deixar ni un lector sense signatura.
Un Sant Jordi que ens mereixem. Un regal de festa, encara que plogui. Tant és. Posarem paraigua a les roses i capelina als llibres. Però és Sant Jordi, i sortirem al carrer a voltar, a remenar i a regalar llibres i roses.
Tothom espera que sigui un Sant Jordi com els d'abans. Multitudinari i amb rècord de vendes de llibres. Els llibreters preveuen vendre tant o més que en l'edició del 2019; a Barcelona hi haurà rècord de parades, amb una illa gegant dedicada a la diada. Per als floristes, també aquest Sant Jordi ha de ser el punt d'inflexió cap a la normalitat després del coronavirus.
La festa més rica de totes, més poderosa. No parlem de la riquesa que procuraven acumular carronyaires com el germà del duc de Feria. Ni del poder de què abusen els bàrbars, com Putin. Sinó de la riquesa i del poder més íntimament cobdiciats. Poder de convocatòria, poder d'invocar l'amor, la riquesa de generar moments de felicitat i la riquesa de celebrar les lletres, la literatura, la cultura.
Aquest Sant Jordi és la festa que necessitem, per recordar que som rics en tot això. I per retrobar-nos socialment, per redefinir els llaços que ens identifiquen com a grup social.
El carrer, la literatura, l'amor. Ens farà de bàlsam, aquest Sant Jordi.
Com les bombolles de sabó que volen a l'aire lliure. Fan que tot avanci a càmera lenta per un instant, que deixem allò que estàvem fent per seguir la bombolla amb la mirada, somrient, perquè és inevitable somriure quan tens bombolles de sabó volant al teu voltant. Sant Jordi fa el mateix efecte. Congela la rutina, fa que tot avanci a càmera lenta per unes hores, que deixem allò que estàvem fent per seguir la diada amb la mirada i amb el cos, somrient. Perquè és inevitable somriure quan és Sant Jordi. Malgrat la previsió de mal temps, malgrat els dos anys de pandèmia, malgrat Pegasus, malgrat la guerra i malgrat monstres com el de la violació d'Igualada.
