"Super 8" (* * * *)

He de reconèixer que pel·lícules com "Super 8" m'encanten. Són produccions que em recorden per què em sedueix tant el cinema. A grans trets, "Super 8"
1 min
He de reconèixer que pel·lícules com "Super 8" m'encanten. Són produccions que em recorden per què em sedueix tant el cinema. A grans trets, "Super 8" és una proposta espectacular amb personalitat pròpia, que no descuida les històries humanes i que sap treure el màxim suc del llenguatge audiovisual. Realment, la tercera pel·lícula com a director de J. J. Abrams demostra el poder de l'anomenat setè art. També és un exemple de la manera com es combinen dos universos tan especials com els del creador de "Perdidos" i el mestre Steven Spielberg, que en aquest projecte fa de productor. S'hi nota, però, el seu segell. I molt. I és que "Super 8" és una mescla de la innocència d'"Els Gonnies", la fantasia d'"Encontres a la tercera fase" i la tendresa d'"E.T.". El punt de partida de la història és l'amistat d'un grup d'amics que, mentre roden una pel·lícula casolana de zombis, són testimonis d'un misteriós accident de tren. En el fons aquest és el pretext per parlar de la tolerància i la importància de saber-nos posar a la pell de la gent que ens envolta. A "Super 8" s'hi detecta passió i nostàlgia pel cinema fantàstic més realista dels anys 80. En aquest sentit, segurament és una proposta molt generacional. Finalment, em sembla significatiu (i m'agrada molt) que una pel·lícula així funcioni comercialment sense grans estrelles, realment no les necessita. És més, serà aquest projecte el que farà populars alguns dels seus protagonistes infantils, sobretot Elle Fanning i Joel Courtney. Jo no me la perdria, tot i que les expectatives sempre són perilloses.

Avui és notícia