Un ridícul es un ridícul.

Estic molt pendent del que digui Florentino del desastre d'ahir al Carranza. Tot i la negativa de Butragueño a considerar que havien fet el ridícul, la falta de professionalitat, l'errada, les conseqüències i les bromes que se n'han derivat només permeten qualificar així l'alineació de Txérixev; un ridícul de l'alçada d'un campanar. Impropi d'un equip de la suposada grandesa del Reial Madrid que, d'altra banda, ja fa dies que sembla més dirigit pels guionistes dels Morancos que per un equip professional.
No és el primer cop que això li passa al Madrid. Ja li va passar quan Valdano era l'entrenador. Ni tampoc és el primer cop que li passa a Benítez. Ja li va passar quan era al València. Ni és la primera patinada de la temporada, ja vam viure el culebron de De Gea i Keylor Navas. Sembla més propi d'una entitat que és capaç de rebre el doble de Nicolas Cage i fer-li entrega d'una samarreta amb el seu nom, com ja va fer fa alguns anys, que d'un equip de primer nivell mundial.
Potser tot té a veure amb el fet que a Madrid només mana el senyor Pérez, però si és així, tampoc no ho acabo d'entendre perquè estic convençut que un dels empresaris més poderosos del país no dirigeix les seves empreses d'una manera tan matussera.
No em vull ni imaginar què li passaria a un director general, un arquitecte o una senyora de fer feines d'ACS que cometés una errada que, al marge del greuge econòmic que pugui suposar, arrossegués pel fang, com ha passat amb aquesta alineació indeguda, el nom de l'empresa.
No sé si el poder del Madrid és tant com perquè la justícia esportiva -que en aquest país ni és justícia ni és esportiva- miri cap a una altra banda. El que sí que sé és que el mal a la imatge de l'entitat és irreparable. I per molt de temps.
Tinc ganes de sentir Florentino. A un home com ell, acostumat a guanyar en els seus reptes personals, aquesta doble vida al futbol el deu portar pel camí de l'amargura.