10 pel·lícules infantils que ens van traumatitzar (i encara ens fan plorar)

El cinema ens ha fet viure aventures inoblidables, ens ha fet riure fins a plorar i ens ha emocionat fins al moll de l'os. És un terreny fèrtil per als somnis, la fantasia i la màgia..., però també per destrossar-nos emocionalment. Qui no recorda aquella escena que ens va deixar glaçats quan érem petits? Sovint, són aquelles històries que miràvem innocents sense sospitar que ens marcarien per sempre.

"La finestra indiscreta" ha donat veu a la seva audiència per seleccionar les 10 pel·lícules traumàtiques imprescindibles que ens han esgarrapat l'ànima. Curiosament, moltes d'elles comparteixen un tret comú: són pel·lícules de Disney Pixar etiquetades com a infantils. Mocadors, que comencem!

3. "Dumbo"

Possiblement, es tracta d'una de les pel·lícules més cruels de Disney. Estrenada als anys 40, "Dumbo" és la història del protagonista homònim, un elefant d'orelles gegants del qual tothom es riu. L'única que el defensa al circ on estan tancats és la seva mare, a qui empresonen perquè diuen que ha embogit. Qualsevol que hagi vist la pel·lícula recorda l'escena punyent en què la mare estira la trompa entre els barrots per acaronar el seu fill mentre sona "Baby mine". Malgrat la seva brevetat, no hi ha espectador que no acabi fet un mar de llàgrimes.

4. "La meva noia"

"La meva noia" és un coming of age en què es tracten temes adults des de la perspectiva de la Vada, una nena de dotze anys que té una relació d'amistat amb el seu veí, Thomas J. --interpretat per Macaulay Culkin--. La bellesa s'interromp per la mort gratuïta i cruel de Thomas J. a causa d'un atac d'abelles i, en comptes de ser el primer amor, es converteix en la primera mort. La seqüència del funeral amb la Vada indignada perquè no portava les ulleres encara ressona a les nostres ments.

5. "Toy Story 3"

Vam riure i plorar amb les aventures de Woody i Buzz Lightyear, però ningú estava preparat per a "Toy Story 3". Tot anava bé fins que va arribar l'escena en què els joguets s'agafen de la mà, assumint la seva mort imminent en una incineradora. Per als nens que van créixer amb "Toy Story", aquesta escena va ser un cop emocional impactant, però per sort, la desesperació va acabar bé i les joguines no van acabar reduïdes a cendres. No obstant això, l'aposta per la tristesa de Disney Pixar encara havia d'arribar amb el comiat d'Andy i Woody perquè s'havia fet gran.

6. "A la recerca de la vall encantada"

Podríem pensar que després de "Bambi" el cinema infantil ja no necessitava més escenes de mares morint..., però no. "A la recerca de la vall encantada" ens va regalar una altra pèrdua devastadora quan la mare del petit Littlefoot mor en un atac d'un Tyrannosaurus rex. Tot seguit, ens trobem amb l'angoixa de veure'l sol sense entendre que mai més tornarà i l'odissea de perills, fam i desesperació que és la pel·lícula. És molt trista, perquè no només parla de l'extinció dels dinosaures, sinó perquè el primer acte està marcat per aquesta mort traumàtica.

7. "Un pont cap a Terabithia"

El que sembla una pel·lícula de fantasia acaba convertint-se en un colp inesperat, tràgic i dur. Jesse i Leslie són dos adolescents que troben en el món màgic de Terabithia una via de fuita de l'institut i casa seva. La pel·lícula s'embarca en aquest món fins que Leslie mor ofegada en un riu i el conte d'"Un pont cap a Terabithia" es trenca. Hi ha moltes morts en aquesta llista, però aquesta és una de les més dures, sobretot perquè Jesse se'n sent culpable i s'explora molt aquesta culpabilitat.

8. "Curtcircuit 2"

Aquesta seqüela de la simpàtica "Curtcircuit" es va convertir en un malson quan l'entranyable robot Johny 5 és brutalment apallissat i gairebé destruït. Els cops, el patiment i la seva desesperació per sobreviure van ser massa per als nens dels 80, que mai van tornar a veure els robots amb la mateixa innocència. Sembla que ningú recorda aquest gènere més enllà de "Wall-e", però "Curtcircuit 2" és un clàssic d'angoixa infantil que cal recordar.

9. "La maledicció de les bruixes"

Per a molts, l'adaptació de la novel·la de Roald Dahl va ser la introducció oficial a les pel·lícules de terror. "La maledicció de les bruixes" narra el pla d'unes bruixes de convertir els nens en ratolins. La pel·lícula destaca per uns efectes especials a càrrec de Jim Henson molt efectius i per la malèfica interpretació d'Anjelica Huston com la líder de les bruixes. Per acabar-ho d'adobar, la història ens deixa amb la inquietant idea que les bruixes podrien amagar-se a qualsevol lloc. I, com a cirereta: l'autor es va empipar, perquè van donar un final feliç a la història a la pantalla gran.

10. "El rei lleó"

Acabem el llistat amb l'escena que més llàgrimes ha provocat en generacions senceres: la mort de Mufasa. Veure Simba intentant despertar el seu pare mentre Scar l'observa impassible va trencar la nostra infantesa en mil bocins. "El rei lleó" és una obra mestra dels anys 90 i un dels primers grans treballs de Hans Zimmer, qui hi va posar la música. És una pel·lícula angoixant que va convertir la mort del pare de Simba en un trauma cinematogràfic universal. A més, cada cop que la veus, hi descobreixes quelcom nou.

Aquestes pel·lícules ens van marcar perquè, malgrat estar destinades majoritàriament a un públic jove, no van tenir por de tractar temes com la mort, la pèrdua i la por, i per això les recordem amb tanta força. Però, en el fons, també van ajudar-nos a entendre que el cinema, com la vida, és ple de llum i ombra.